Lligams amb la terra, amb la mare i amb els germans de llengua vernacla

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit un comentari que ahir m'havia fet un home (Rafel) i, a continuació, m'ha tret fets en relació amb dos carrers de la vila on visc i a noms que rebien. 

Igualment, com que estava interessada a resoldre una qüestió, ens ha dit que escriguéssem a Rafel (aquest home, de la vila on visc, en què nasqué la majoria dels meus familiars acostats per part de mare).

Tot seguit, plasmes un tweet a Rafel i ell, més avant, et respon. I, mentre que escrivies, notaves una connexió amb la terra, amb la figura de la mare, de què, un dia, Bartomeu Mestre t'havia posat uns mots en què, poc o molt, et deia que actuasses en pro de la mare, perquè era de qui més informació podries recopilar en nexe amb lo vernacle. En eixe seny, puc dir que, en el meu cas, coincideix amb el majoritari entre els catalanoparlants: ella és qui més t'hi ha reportat.

Ben mirat, he evocat eixe esperit d'aprenent amb què assistia a les classes de Magisteri que ens feien mestres que, amb el temps, han deixat empremta a històrics companys, que t'han fet valença en els teus projectes d'investigació i, a banda, que t'han ajudat a saber diferenciar la informació que pretén que siguem titelles i la informació que ens adoba el terreny de la llibertat que toca els peus en terra: la creativitat. Així, per una banda, fas de xiquet i, per una altra, fas de mare i de rei de la teua vida.

Finalment, diré que, quan ja tens una fonaments (la base de la recerca), els estatges pugen i, a més, et permeten ser en distints nivells i, és clar, deixant fora lo que ha forma part del passat i que no acceptaries més: els mentirosos i els qui tracten que siguem titelles seus. Així que, com diu un amic meu, 1) "Formació, formació, formació" ... És clar, acompanyada 2) de moderació i 3) d'amor per la terra on nasqueres, pels teus germans de llengua catalana i pels qui la respecten. Eixe és el meu limit i això et defineix com a pertanyent a una cultura tradicional (en aquest cas, matriarcalista), amb què ets empeltat de gust i no a una altra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I, demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.