Acollir, prendre i admetre informació per a una recerca

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat quant de contingut de la primera part de la recerca hem revisat. Més d'una cinquena part. I, del total, més d'un 40%.

Anem per bon camí i, potser, cap al novembre, ja haurem completada la de l'explanació de Pere Riutort, prou avançada.  De totes maneres, continuem en els tres camps.

Afegirem que dedicar a temes diferents i que els acollim bé, que fa que estiguem disposats a adduir-ne més, fins i tot, com la velleta que, amb més de noranta anys (i el detall l'he viscut), no solament ens reporta: ens fa receptius com quan el xiquet està al costat de la padrina, de la mare i d'altres persones.

És més: en aprofitar molt de lo que et diuen, de lo que t'escriuen, dels suggeriments, etc., fas possible que, com ara, una recerca incloga detalls majoritaris, uns altres que són prou corrents, tercers que són minoritaris i considerables i, al capdavall, dels que, més aïna, són reduïts.

És clar que, anys després, capeixes els beneficis de prendre'n, d'admetre'n, tot i que, en alguns casos, tries refusar lo que no lliga amb la investigació. 

Gràcies a tots els qui heu pres part fins ara.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molts oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.