Àvia, mare i néta i el passat sucós

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he respost a una qüestió que m'havia fet Antonia Verdejo en relació amb el tema del dia:

"— En quin seny vols dir 'a sota d'un arbre'?".

Tot seguit, li plasmes un comentari:

"— Davall dels arbres, sovint, d'alzines, era costum fer reunions dels veïns i també noces. Això lliga amb el comunalisme".

Ben mirat, hem tractat sobre una rondalla en què es manifesta la maternitat, la connexió entre la mare i els fills (set xotets), això és, entre el passat i el present

Igualment, aprofitant uns mots sobre un històric agutzil d'Aldaia (una vila de l'Horta de València), el tio Coa, exposes uns versets populars en línia amb uns que et digué en el 2009 un valencià de, si fa no fa, huitanta anys:

"— Tot pot ser, com diu Coliu, 

llevat d'una rata fer el niu 

davall la coa d'un gat viu".

Finalment, dir-vos que, gràcies a aquests empelts, àdhuc, amb els ancestres, capeixes molts detalls matriarcalistes que et permeten acollir fets històrics, vivències en cultura tradicional, folklore, art, poesia de caire matriarcalista i maternal, un respecte cap a la dona, una actitud receptiva com la de la nina que està junt amb l'àvia (qui li trasmet rondalles, qui li ensenya cançons, formes de respondre en la vida,...). Però un eixart en què ambdues bandes són part del present i, com hem vist més d'una vegada, amb la mare pròxima i que frueix del nexe entre la nena i la provecta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.