Algunes estratègies per a dormir bé i principis forts

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Joana Cabiscol Calvès.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i encara prou actiu, esperançat i realista.

En un moment de la conversa, li hem dit algunes de les estratègies que fem per a dormir bé al llarg de l'any són:

1) Parlar i escriure de temes positius i de vivències agradables.

2) No respondre a publicacions que, de nit, trauen imàtgens del matí, del migdia i que ni tan sols lliguen amb el vespre (que és el moment anterior a la plena nit). I, si ho fas en un missatge, eliminar immediatament la foto, el vídeo...

3) Diversitat d'activitats i de temàtica al llarg del dia, perquè, com deia una estudiosa del cervell, Jeanette Norden, triada per a un dels llibres de Ken Bain sobre les universitats, "Al cervell, li encisa la diversitat".

4) La generositat, perquè, com em confirmava un neuro en el 2015, després de més d'any i mig fent valença a una iniciativa social perquè més de dos-cents cinquanta xiquets poguessen nodrir-de bé tres vegades al dia, hi ajuda.

5) Una miqueta d'humor. Ell hi estava d'acord i ho considerava bàsic.

i 6) la creativitat.

I encara vos m'afegiré un seté que he pensat adés: tenir uns principis i aplicar-los, com ja feien els teus antecessors nascuts en els anys setanta i huitanta del segle XIX (bé els avis, bé les padrines). I, així, marcar les fronteres del teu reialme i no permetre que hi entren els qui rebaixen lo vernacle, la llengua catalana, la possibilitat que una persona (i, àdhuc, un Poble, puguen decidir el seu futur), ni tampoc els qui promouen la mentira, la manipulació, ni que tergiversen la realitat, en altres mots, les arrels.

¡Ah! I aquests són els teus principis, la teua columna vital... I , si et diuen que, si no t'agraden, en tenen uns altres, tu no n'agafes els segons, puix que no aculls els collarets que et lligarien a rebaixar-te com a persona. 

Al cap i a la fi, decidesc per mi mateix i visc de manera creativa i matriarcalista.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.