Alguns eixarts creatius per a plasmar la realitat del passat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Agraïda. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge de Vicent Pla, un valencià molt obert, generós, pla, en relació amb una dona que féu molt per Benigànim (una vila de la Vall d'Albaida): Dª Antonia Martinez (https://malandia.cat/2026/06/da-antonia-martinez-matriarcalisme-emprenedores-bonesa-i-filantropia). M'ha posat:

"— Bona nit, Lluís,

Tot lo que contes de Dª Antonia Martínez és veritat. 

En Beniganim, li dèiem 'la millonaria'".

I tu li respons:

"— Bon vespre, Vicent, i gràcies,

La meua intenció, quan faig un estudi, inclou no tractar de mentir, ni pretendre tergiversar la informació o presentar-la de manera tendenciosa. Quan era xiquet, ja ho feia".

En eixe seny, podem dir que la gent que ha rebut una educació matriarcalista, que no forma part de partits i que, això sí, participa en activitats de caire local (o bé comarcals i lligades a la llengua catalana, amb la terra i als avantpassats o bé a temes relacionats amb el passat autòcton i, fins i tot, enllaçant amb altres territoris catalanoparlants), 1) és més sincera, 2) realista, 3) accepta la creativitat, 4) molt més maternal, 5) les seues valors són, majoritàriament, de les que s'han considerat femenines, 6) acullen bé lo que els faça possible compilar més sobre lo vernacle.

Per això, en reportar-nos sobre la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i tel·lúrica, àdhuc, en nexe amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i amb plasmacions del mateix ram, capim que, en seté lloc, hi ha una mena d'eixart, com l'al·lot que mama de la marona mentres que ella fa que el nadó se senta acollit, que ella és de fiar i que, sempre que ell ho necessite (i que ella puga i que ho considere justificat), la dona serà al seu costat i li farà valença.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.