Ancians de 1929, molt creatius i acollidors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes" i "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, en aquest cas, sobre la creativitat de Joan Sala Vila (1929), un poeta català que, a mitjan 2023, encara escrivia i reportava prou en un blog seu:

"— Resultava curiós veure que un home de més de noranta-quatre anys publicava sobre un llibre que tractava sobre la conveniència de conservar lo que se sol dir 'el nen (o el xiquet) interior', o siga, la part creativa i bondadosa de quan les persones som molt xiquets. 

Doncs bé, ell, creatiu, coincidia amb l'autora.  Ha estat escolapi, es casà ha major i quan,en el 2020, tragué un llibret de poesia, una néta jove li féu un agraïment".

Llavors, et diu:

"— ¡Noranta-quatre anys i encara escriure!".

Li responem:

"— Sí. Solen ser persones que aprofiten que ja s'han retirat i, com en el cas d'un altre [ , Ricard Hortoneda] (també nascut en 1929 i que, per exemple, hui m'ha fet un comentari i que sol participar en diferents escrits en Facebook), són creatius i l'edat no els és un impediment per a procurar ser, en bona mesura, com faria un xiquet en un ambient molt acollidor".

Enllaçant amb això, vos posaré uns mots de la psicologia María José, hui:

"— Ets capaç de més.

Creu en tu i actua d’acord amb allò que vols i amb allò que sents dins teu.

Pas a pas. Dia a dia.

Perquè cada dia compta. I les decisions que prenem avui són les que, a poc a poc, van construint el nostre futur.

Cal saber cap on volem anar, encara que la vida ens sorprengui i que, de vegades, ens porti per camins que no havíem ni imaginat.

Perquè hi ha una part de nosaltres que pot canviar, créixer i aprendre. Però n’hi ha una altra que roman intacta: la nostra essència. 🤍".

Hi estic totalment d'acord. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.