Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Emili Rodríguez Bernabeu.
"Endavant les atxes", Àngels Benaiges Martí.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat sobre els comentaris del tema del dia i, més encara, sobre detalls que jo havia trobat anit i que li podrien interessar (com també a mon pare i a mi), de què hui vos he reportat (aquesta vesprada, en aquest blog), en relació amb la història d'Aldaia i, igualment, amb el barri on viuen i en què visquí fins a trenta-huit anys.
Afegirem que adés hem capit que hi ha una part important de gent interessada per temes locals, comarcals o bé referents al passat autòcton, més que a persones ansioses pels càrrecs de poder com a mitjà per a la fama.
Altrament, com has indicat en una de les vies que hi ha ara, "'Estampetes i clavariesses de Sant Antoni (Aldaia, 1947)'
Aquesta festa, si més no, de 1947 fins a la segona dècada del segle XXI, ha estat un exemple manifest de matriarcalisme: l'organització i el desenvolupament.
L'he viscuda fins a trenta-huit anys, això és, fins al 2009.
Esperem que les monges jóvens i establides en el barri, qui enguany n'han pres el relleu, continuen per molts anys amb l'alt sentiment de pertinença a la terra que acompanyava les clavariesses".
Podrà agradar, podrà no agradar als qui pretenen desvalorar els qui no són de la seua seua corda, però si, per exemple, demanàsseu sobre aquest tema a gent de més de setanta anys i que encara viu en el barri on resideixen els meus pares, coincidiran amb tots dos i amb el paper molt determinant de les dones i que els hòmens (dels marits, fins al capellà i, com ara, a qui reportava sobre els diferents cavalls junt amb els qui els menaven amb motiu de la festa) eren complementaris.
Finalment, la qüestió del milió: si aquest repartiment de papers és present en rondalles tradicionals en la Catalunya del segle XIX i en molts comentaris sobre famílies catalanoparlants d'arrels catalanoparlants en què les dones havien nascut abans de 1920 i, altrament, ho capim, àdhuc, en signes com estampetes dels anys quaranta i en fets reals de què he escrit..., al meu coneixement, lo que cal és 1) no acceptar el sí perquè sí i 2) sí, en canvi, arguments amb consistència i hipòtesis, com fan tants participants en la recerca.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada