Persones que davallen a la terra i predomini femení i de foscor

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en relació amb Aldaia (la vila on viu ella, de l'Horta de València) i a unes fotos que hem rebut en nexe amb com eren alguns dels seus punts el matí del 29 d'octubre del 2024, abans de la DANA.

Llavors, hem raonat sobre el tema de quan es moren veïns del barri on vius i no en tens notícia fins a uns mesos (o més) després.

Igualment, has capit exemples de rondalles en què els personatges de la noblesa davallen cap a la terra, cap a la senzillesa, cap a la gran majoria de la població, en un ambient en què predomina lo femení (passatges de la nit, fragments en què es diu que la gent dormia...), tan habitual en les narracions vernacles catalanes i que evoca Nadal, en què Jesucrist descendeix a la terra així com les llavors són colgades. O, per exemple, en què una velleta és receptiva a una jove i a un personatge més gros que ella. En tots, hi ha un lligam amb lo tel·lúric.

Finalment, dir-vos que això lliga, com ara, amb el paper molt abundant i predominant de contarelles, de llegendes,... que es desenvolupen ben avançada la vesprada i en la nit i en què la dona és per damunt de l'home: té la darrera paraula, porta la iniciativa, ella governa l'home, el simbolisme és molt paregut al d'altres Pobles matriarcals... Ah! I ho captes en relats de terres catalanoparlants compilats en el segle XIX i de caire maternal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.