Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el paper decisiu que fan les zones verdes, els espais amb arbres, amb plantes, amb vegetació,... en les viles, com ara, pel barri on visc i pel barri on viu ella. En eixe seny, tenen molts punts en comú.
Igualment, hem començat el dia sentint-nos emparats, com quan estàvem junt amb gent senzilla, que salvaven la terra (començant per la llengua catalana), que protegien lo que maternal, les ancianes i lo vernacle.
Com a exemple, en moltes rondalles de la banda occidental de Catalunya, hi ha relats en què els catalans fan fora els sarraïns, els francesos i, ben mirat, més d'una vegada, gent de qui, sense dir el gentilici el narrador, ni el compilador, simbolitzen els qui no són catalans.
Finalment, dir-vos que les rondalles, les llegendes, la música i la poesia catalana de caire matriarcalista, et lliguen a la terra, a la natura, però, més encara, a arreplegar, a reportar-te i a acollir com eixes velletes que, tot i que passen dels noranta anys (en coneguí una d'Alaquàs, qui li faltà poc per a fer els cent anys), són d'eixes persones que et protegeixen, disposades a aprendre (com tu) i a continuar la pervivència de lo pretèrit, i que tu copses que et sentes entre els teus i en un ambient molt creatiu, fresc, amb persones sensibles i que conserven lo ancestral, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada