Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Vicent Pla.
"Avant les atxes", Kike.
"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, en un ambient acollidor, en què ambdues bandes aprenen de l'altra.
Altrament, hem rebut missatges d'eixos que fan que prosseguesques amb el tema, poc o molt, com quan una mare ho fa amb un fill de pocs anys i ell continua.
A mes, lliges sobre folkloristes que rebien bé que les dones poguessen formar-se en aquest camp i, ben mirat, fer recerques entre la gent, com ara, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Així, per exemple, ell destacava el paper d'Adela Ferré i Gomis (1881-1955), una dona dolça, molt creativa.
No deixarem fora que, a les classes que feia Rossend Serra i Pagès, assistien, sobretot, dones... ¡i de bon espai! Això, altra vegada, reflecteix el vincle entre les dones i la terra, el qual, com ens comentava en desembre del 2021 un amic, era més propi del món rural.
Finalment, dir-vos que hui has parlat amb una dona senzilla, amb bona empatia i que devia tenir més de setanta setanta anys: t'ha dit que les dones solen ser projectes respecte dels fills, que tendeixen més a emparar, per exemple, els xiquets i els més febles. En eixe seny, jo inclouria tres grups a facilitar-los que visquen com quan la marona era prenyada: els xiquets, els vells i les dones.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada