La figura del pagès en la tradició matriarcalista catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit un fragment de la recerca, el qual havia revisat hui:

<<Afegirem unes paraules que figuren en l’article “Deu refranys catalans intraduïbles” (https://www.vilaweb.cat/noticies/refranys-catalans-intraduibles), del lingüista Jordi Badia i Pujol i publicat en el diari digital “VilaWeb”, el 19 d’agost del 2022, qui, en relació amb la dita “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”, comenta uns mots que empiularem amb l’estudi sobre el matriarcalisme i amb què prioritzaven en les persones les dones nascudes abans de 1920: “trobem que l’equivalent castellà és 'Quien no quiera ver lástimas, que no vaya a la guerra' (…), però el 'Refranero de l’Instituto Cervantes' no en sap res i, a Google, n’hem trobat poques referències. Ara, que l’una llengua parli de la feina de pagès i l’altra de la guerra és digne d’estudi…”>>.

Doncs bé, com t'ha comentat ta mare, "Per a plorar, es pot anar prop i no a una guerra".

Llavors, li hem agregat que, així com la figura del pagès i la del llaurador són en nexe amb el matriarcalisme; la del guerrer i la del conquistador són ben presents en la cultura tradicional castellana.

Tot seguit, capeixes que ella és molt lligada al simbolisme del llaurador, al camp... Com a mostra, més d'un dia, et deia que hauria aprovat casar-se amb un hortolà, però que ho havia fet amb un home amb estudis de pèrit industrial. I, amb més de huitanta anys, encara fa gestions relacionades amb camps.

Finalment, direm que el pagés,en la cultura autòctona catalana, és arrelat a la terra, a lo vernacle, a lo mare, gaudeix de la naturalitat i de la creativitat, és pacient i, més d'una vegada, ens han reportat amb mots sobre antecessors que consideraven la terra com una marona a qui respecten i per qui tenen amor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.