Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.
****
Adés, mentres preparava per a aquest escrit, he evocat la figura de la mare en companyia del nen i, igualment, la dels típics retirats (hòmens i dones) que són en un parc o bé en un local junt amb altres persones.
Entre totes elles, aprenen, intercanvien vivències, la bonesa fa acte de presència al costat d'eixes paraules que permeten que, com aquell qui diu, hi haja una mena de grup en què, com se sol dir, tots formen una família.
Afegiré que això adoba la creativitat, un ambient creatiu i acollidor: ara parle jo; després, tu; en acabant, un altre altre...
Doncs bé: en la recerca, passa, poc o molt, lo mateix. Així, els demanem informació, ens en posen (o ens n'envien) i, fins i tot, amb el temps, n'hi ha qui ens en remet de la que a penes era coneguda (per exemple, només entre amics i familiars que celebren aplecs i altres persones acostades).
Per això, t'entra la curiositat de cercar sobre la vila (o sobre la comarca o més) on viuen els qui t'han fet arribar aquesta informació. Com a mostra, abans, he rebut un missatge de Vicent Pla (de Benigànim, una vila de la Vall d'Albaida): sobre balls de la comarca. L'he fruït i, altrament, captes un folklore que et remembra ta mare i l'alegria de viure i la importància de conservar lo ancestral, lo tradicional i vernacle en terres catalanoparlants i de prosseguir amb la investigació, orientar-la més cap a lo femení com eixe eixart entre la mare, el nen i la terra on nasqueren els teus antecessors i... amb altres indrets catalanoparlants.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada