Paraules de hui:
"Avant les atxes,", Kike.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i hi ha hagut bona avinença i un ambient creatiu, maternal i de bon record i, més encara, d'agraïment,cap a una dona (Amparo Soria Barberá, 1936-2026, Amparín, de la família), de noranta anys, qui hem conegut i amb qui havíem mantingut molt bona relació fins que faltà ahir.
Amparín s'havia caracteritzat, sobretot, per la senzillesa i per la bonesa. Sa casa era oberta i, com a comerciant, tenia paciència amb els parroquians i, més d'una vegada, et comentava que les mares, a diferència dels pares, tenen un vincle més sòlid amb els fills, perquè els nou mesos dins de la mare no són oblidats per la marona, com tampoc l'etapa d'alletament i del lligam acompanyat del paper educatiu i de transmissió cultural entre la dona i el nen. Més d'una vegada em féu de consellera.
En eixe seny, afegirem que hui has escrit a una historiadora valenciana, na Sandra Bernabeu, qui a mitjan octubre havia exposat un article que li havien publicat i que ací adjuntem: "Les dones, cristianes i feudals en la València de Jaume I", dins del dossier "Més enllà de Jaume I". El podeu baixar i llegir amb facilitat.
Doncs bé, li he amollat en Twitter unes paraules (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2119539451391361440?a=y6b20AHiRfMH6Qh-My0&s=19):
"— Bon vespre, na Sandra,
El llisquí fa un temps i em paregué molt interessant, en línia amb un llibre de Teresa Vinyoles Vidal, de què vos adjunte unes fotos.
Encara no he rebut resposta per part de polítics valencians, ni catalans, ni de partits 'antipatriarcals', ni, fins i tot, dels partidaris de les valors occidentals, en relació amb què pensen sobre el fragment de la pàgina del llibre.
No n'hi ha respost ni u. Ni u.
Avant les atxes i amb els vostres projectes.
— Vinyoles és la gran inspiració!
— Sí. Jo em sent molt pròxim a la línia de l'Escola d'Annales. Quan estudiava en Magisteri (1992/1994), també".
Finalment, vos diré que, en Magisteri, em sentia millor tractant així la Història i, a més, enllaçant-la amb l'antropologia vinculada amb terres valencianes catalanoparlants (estudi de les falles) i amb la lectura de la vida en un Poble matriarcal (la cosmovisió de la cultura a què pertany Rigoberta Menchú) i amb les rondalles. Tenia menys de vint-i-quatre anys. I ara, mentres plasme aquests mots, capte l'eixart entre aquests punts i no cal dir que amb les dones, amb lo autòcton i amb la mare.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada