Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Molt bé. Gràcies. Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Un bon article, Lluís", Nuri Coromina Ferrer.
"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.
"Endavant les atxes", Andy Gimeno
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic de més de setanta anys i que ha fet de mestre. Sobre l'ensenyament, sobre l'educació i sobre les humanitats.
Així, hem coincidit en la gran importància que tenen les humanitats en el dia rere dia i li hem amollat unes vivències dels darrers dies i en què veïns teus han estat decisius per a assolir tu un objectiu en què la participació d'altri (però acompanyada de bona empatia i de bonesa) eren imprescindibles.
Altrament, has consultat una muntonada de fotos que feres, a tot estirar, fins a la primera setmana de maig del 2009 i capeixes un interés per les cases de la vila on vivies (això sí, cercant l'harmonia cromàtica i detalls que feien singular aquelles imàtgens i que, possiblement, no eren enlloc de la vila).
Ben mirat, he llegit unes línies d'una entrevista a una dona, qui, primerament, treballà de comare (llevadora) i que, tot i que fruïa de l'ofici, havia decidit dedicar-se'n a un altre que li havia agradat des que era una xiqueta: la decoració de cases, interiorista.
Doncs bé: mentres escric aquests mots, evoque que, menys de dues setmanes abans de declarar-se el confinament, una dona vingué a ma casa i em demanà a què em dedicava en el meu temps lliure. Li responguí que a revisar una recerca (per a veure si era editada i que ho fou) i a fer camí amb una altra, però iniciada més de mig any arrere (la del matriarcalisme català).
Finalment, els anys de la pandèmia et feien copsar que, amb un poc de vida social fora de casa unit a desenvolupar una investigació en un espai obert (la sala de més de 20m² on sols escriure, consultar, contactar amb comoditat i reportar com si volasses un catxirulo), també podies donar corda a lo relacionat amb la cultura tradicional, amb el folklore vernacle, amb literatura catalana popular (o festiva) i amb altres rames. La qüestió era assumir el vent i respondre com una marona amb el nen davant els missatges que ens enviassen i en el dia rere dia.
Gràcies a tots els qui m'heu escrit hui i als qui heu estat en contacte amb mi.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada