Avis i àvies creatius, pacients i amb bonhomia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que la qüestió ja la tenia escrita i que era u d'eixos temes que consideraves que calia traure.

A més, ens ha exposat algunes vivències que havien tingut alguns avis seus. Així, son avi patern, Miquelet (nascut en 1874 i que visqué noranta-un anys), en mots de ta mare, a banda de tenir bon gust per a fer caragols i de fer els diferents passos (no solament u o el final), això comportava que devia tenir paciència. 

Cal dir que eixa paciència ajudava a tenir bones relacions entre el marit i la muller (com t'ha tret més d'una vegada) i, àdhuc, amb els néts i amb moltes persones.

Ben mirat, la dona (l'àvia Consuelo, nata en 1878), també tenia bona mà per a la cuina, per exemple, per a fer unes coques Cristina que estaven tan dolces, que, després de convidar els néts, li deien:

"— Que bona és la coca, 'abuela' [ = àvia]".

I la padrina, sovint, els responia:

"— Ja sabia jo que no perdria parroquians" (sic).

Finalment, també m'ha adduït que ma àvia materna (de 1910) tenia molta facilitat per a portar la botiga que duien en casa, sobretot, per com atenia els clients i perquè, com quan jugava al dòmino, era arriscada. Encara evoque aquests detalls en ella: el somriure amb què oferia als néts una rosquilleta i com intervenia en el joc esmentat. Això té molt punts en comú amb comentaris que ens han fet altres persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com a rei de la teua vida, amb realisme, amb creativitat i amb bonhomia.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Tot seguit, un enllaç en relació amb una resposta a la psicòloga María José, en Twitter: https://x.com/LluisBarbera50m/status/1931088236648038885?

Realisme, creativitat, bondat i Pobles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tret un tema de què el poeta i mestre Joan Sala Vila (nascut en 1929 i encara viu) em comentà que seria interessant incorporar-lo a la recerca. 

De fet, en haver llegit llegendes en diferents llibres relacionats amb Catalunya, copsàrem punts en comú amb detalls que, a mitjan dels anys noranta del segle XX, ja havíem capit en una obra sobre la història de les dones.

És més: adés, una dona t'ha reportat amb unes paraules que no tenen pèrdua i que, a banda, reflecteixen una relació prou creativa entre l'àvia de què et parla i la néta:

"— Segons l'àvia, les bruixes existien: de bones i de dolentes, com un ciutadà amb un talent de fer el bé (o el mal) a la gent. De fet, sempre deia 'Jo sóc com la bruixa bona: cuidant els meus néts" (Lydia Quera).

Per tant, Lydia Quera relaciona la bruixa (dona): 1) amb la bonesa,  2) amb la maternitat i 3) amb el sopluig dels fills.

Finalment, diré que, de vesprada, he captat tres trets en nexe amb el joc de volar un catxirulo (estel), el meu joc preferit: 1) l'arquetip del rei (ací, mitjançant la mare que toca els peus en terra), 2) la creativitat que ens enllaça amb lo tel·lúric i amb els altres i que ens permet aprendre dels altres i d'altres fonts i 3) la bondat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que ho fa acompanyada del fillet i amb harmonia i amb senzillesa sense destacar entre la gent.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'arquetip del rei en rondalles en pro de la infantesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui he llegit una rondalla recopilada per Valeri Serra i Boldú (1875-1938), en què es reflecteix l'arquetip del rei que, a més d'estar interessat pel benestar i per la filla única, connecta amb ella, fins al punt que el relat ve a dir-nos que tothom (tant si és adult, com si és jove, com si és un xiquet) convé que siguem receptius al nen que tots portem dins.

De fet, com que el rei d'aquesta narració es preocupa per la xica, no la deixarà caure i, per això, entre d'altres coses, 1) se'n va a per ella i la cerca, 2) la troba, 3) aconsegueix que li la donen els homenets que la tractaven bé, que la tenien com a mestressa i que li eren respectuosos, 4) és atent a l'evolució de la filla, 5) li fa de pare, 6) fa possible que ella es desperte (com quan no deixes que caiga el catxirulo que voles) i, al capdavall, 7) viuen junts.

Finalment, direm que hi ha rondalles vernacles en llengua catalana, en què el personatge masculí desenvolupa prou lo part maternal, acollidora i una harmonia i una senzillesa que li permeten no pretendre destacar entre la gent (però tampoc caure en la mediocritat) i prosseguir com qui empunya les regnes de la seua vida, bondadós i obert.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan et reuneixes amb mestres (i amb alumnes) de la vida i amb persones receptives a les arrels, a la terra on viuen i a la llengua vernacla.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estratègies per a fer bona harmonia i amb empremta

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre dues dones que administren bé una finca (i, podem pensar, que moltes més).

El fet és que, quan parles amb elles, quan les veus, quan les escoltes, etc., captes que tenen present els clients, que són amables, que tenen més paciència que un ruc, que són complidores, que són justes, que exposen com van les coses (i de manera que el client puga confiar en elles).

A banda, li hem afegit que això comporta un ambient en què, quan molts veïns ens veiem i raonem un moment sobre temes del col·lectiu i en nexe amb les administradores, no sols hi ha bona harmonia, sinó que, es crea eixa bona avinença que aplana la resolució i que perdure eixe lligam de confiança entre les tres parts: de veí a veí i de veïns a encarregades.

Finalment, diré que és un dels millors exemples que he conegut de gestió (en altres paraules, de política) i que li he agregat que, quan, en la tardor del 2014, vaig dirigir la reforma de la casa que m'havia comprat feia poc, un fuster em digué:

"— M'agrada treballar amb tu, perquè hi ha hagut cases en què fas la faena i els amos estan damunt de tu. I tu no ho fas".

La resposta de ma mare ha estat que ella tampoc no pressiona qui va a sa casa.

Adduiré que, sobre aquells treballadors que orquestrí, les meues estratègies, sovint, eren 

1) deixar-los fer, 

2) cada cert temps, telefonar-los, 

3) de bon matí, anar a la casa, veure i escoltar 

i 4) menjar, més d'una vegada, junt amb ells. I vos puc dir, amb el cor en la mà, que, quan acabaren les obres, la gran majoria (entre aquests treballadors i els membres de la immobiliària), em somrigueren.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que alleta el nen i permet que, amb bonesa, desenvolupe la seua creativitat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres i alumnes de bon cor i en pro de la natura

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a més, he fet un comentari a una dona que, en acabant, m'ha respost amb aquests mots:

"— Bon vespre, 

Jo he estat jove i no he d'amagar que em van educar amb llibertat, sempre que tingués seny.

Però intenta seguir com ets, el teu tarannà: és bo i afectuós. M'has ensenyat molt en aquest temps que ens coneixem; no sé per quant, encara que espero que per molts anys més. Espero haver-te ajudat.

Una abraçada molt forta".

Després, li hem afegit:

"— Com més sentiment de pertinença a la terra, més respectades són les dones, els xiquets, els vells i la resta de persones... i la natura.

La recerca ho reflecteix".

Llavors, et diu unes paraules molt sucoses:

"— La terra és la terra, Lluís. No l'hem de deixar perdre, ni que la facin malbé. Tots tenim el mateix sol, cel, lluna i estels. Si tothom es preocupés de la seva terra i, entre tots, féssim pinya, el món aniria millor. 

El meu avi sempre em deia com el llibre 'Todos a una, se puede'.

Sempre he dit que els cognoms no defineixen la persona, sinó el que fa i com actua envers els altres".

Hi estic molt d'acord i, sobretot, agraesc la seua resposta.

Finalment, vos diré que persones així fan possible que veges les coses d'una manera més oberta i, igualment, acollidora, com quan ensenyes a diferents alumnes i cada u et conta la seua versió i les reps amablement.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo i com quan ets entre estudiants amb vivències que et permeten estar en nexe amb la realitat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres que respecten els aprenents i que deixen empremta

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, com he escrit adés a la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1929427146822308125?t=2SWll4BYNDYcZC5DyKX10Q&s=19), "he tingut una conversa telefònica de més de cinquanta minuts amb ma mare, afectada per la DANA en la comarca de l'Horta de València". I vos puc assegurar que, en acabar el diàleg, no me n'he penedit, ans al contrari: lo primer que he pensat ha estat que, més d'una vegada, he necessitat qui m'escoltàs perquè em sentís emparat, que hi havia hagut amb qui havia pogut parlar i amb qui m'havia pogut fiar.

A banda, copses que la recerca et permet comptar amb una mena de biblioteca que, com aquell qui diu, reportarà sobre temes diferents i que, gràcies a la col·laboració desinteressada de molts, ompli buits, enllaça i, de pas, plasma una realitat que estava dispersa i que, com qualsevol investigador, ara és més unida i, ben mirat, com els qui viuen en una casa en bona harmonia i en què tots poden parlar de gust, puix que saben que el seu punt de vista junt amb les seues vivències i les qüestions que trauen, etc. són ben rebudes i ho seran.

És com aquells dies que, quan un alumne venia a les classes de "Valencià" de franc i ens demanava "Lluís: he llegit que... És així?", "¿Podries dir-me / explicar-me açò, aquest tema?"... I nosaltres, amb la mateixa actitud que davant d'un xiquet o bé d'algú d'altres edats, li déiem:

"— Sí. Mira: això... / podries... / pots provar...".

Finalment, com que no els forçava i procurava que hi hagués bona harmonia i un ambient de credibilitat i acollidor, tant persones de més de setanta anys (o de huitanta i tot!) com també eixos estudiants, em comentaven:

"— M'agrada estar amb tu, perquè no em critiques pel fet que no sàpia coses que tu sí que saps i per com m'ho expliques".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan, amb esperit creatiu i bonhomiós, te'n vas a volar un catxirulo, com el nen que està junt amb la mareta.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme en les zones rurals, la cova i els nens

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient de bona harmonia, en què ens aclarim entre tots, en què la veu és agradable i reflecteix cordialitat.

A més, has rebut un missatge en relació amb la qüestió d'ahir per a l'estudi, respons a qui te l'ha enviada, l'escrius en una llibreta i la poses en la web.

Més avant, hem copsat que la fastuositat, el fer-se destacar, etc., no estaven presents en Alaquàs (vila de l'Horta de València) pels anys vint del segle passat.

Aleshores, trobes un exemple més d'actitud matriarcalista, la qual direm que es plasma més (i de bon espai) en les zones rurals i no precisament pròximes a les grans ciutats.

Finalment, he capit que, per una banda, hi ha la política de partit i, per una altra, ser tu qui porta la política... de la teua vida, és a dir, ser com la velleta que empunya les regnes de la seua vida i receptiva als nens i disposada a escoltar els qui li parlen i a prosseguir en la cova amb el cordó que la lliga als ancestres i als petits,... i que toca els peus en terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, en un ambient molt acollidor i dialogant, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.