En pro de la bonesa i de les abraçades d'ós

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'una argentina d'arrels valencianes, en relació amb l'escrit d'anit:

"— Claret, lo del discurs polític. Actituds que també es repeteixen en el nostre país".

 I, sense embuts, li he comentat:

"— Gràcies. És la posició política que ha adoptat 'l'esquerra' en els darrers vint anys".

Més avant, parles amb ta mare i et diu que, en la seua infantesa, conegué una dona que era tendror, afecte i que tenia molta facilitat per a ensenyar i per a connectar amb els seus aprenents. I t'afig que és d'eixes persones de qui conserves un bon record.

Igualment, ens hem trobat en un entorn més de cara, no sols quan escrivíem, sinó en la major part del dia, perquè posar-nos de part de la bonesa sí que és bo per a tu i per a moltes persones. 

Sí: en lloc de recórrer a la força amb intenció d'assolir els teus objectius, una actitud que aplana el model de vida dels defensors dels Pobles patriarcals, de què hi ha uns quants exemples que podem qualificar d'estrangers (si més no, en el seny etimològic, amb el significat d'"estranys") al de les terres catalanoparlants.

Tot seguit, vos contaré un fet amb què no combregue, encara que la forma fos xicoteta. Pel 2012, un membre del partit espanyol Equo (d'esquerres) deia que no era cosa d'acceptar les abraçades d'ós.

Doncs bé: potser en algun dels primers dies de juny del 2013, un amic vingué a ma casa, li demaní que m'abraçàs, ell ho acceptà, li llisquí un escrit que jo havia preparat abans que ell hi vingués i... eren un poc més de les sis de la vesprada.

L'endemà, cap a les 9h15, li envií un missatge: "Ja no tinc seca la pell de l'esquena. Gràcies". Això, després de més de huit mesos... Sempre agrairé el seu detall i, ben mirat, el simbolisme: el contacte entre el passat (un home de cinquanta-nou anys) i el present (tu, amb quaranta-dos).

Per això, sí que em case amb persones de bon cor, amb les que no són seques i també amb les que aproven un món més humà i més de part de les humanitats. M'han atret de quan era un xiquet ençà. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estic a favor de les humanitats i dels qui les promouen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies. Fas una molt bona feina", Tere Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge i, sense embuts, he respost:

"— Jo, en política, no he cedit mai davant qui abans ha mentit".

Afegiré que això em recorda una conversa que tinguérem unes sis persones pel 2006, en una mena de teràpia. Quan els contí el tema del segrest del futbolista Quini (en la temporada 1980/1981) i què digué en el juí sobre els qui li privaren de llibertat, hi hagué uns quants membres que, amb claredat, em comentaren:

"— ¡Privar de llibertat una persona no es ser bona persona, no és bondat!". 

I tu, que hi estaves totalment d'acord amb ells, hui dones pas a un tema que podem enllaçar amb els qui, com ara, estan en pro de les humanitats i que es promoguen, fet no precisament present entre els partits polítics, sia de la color que sia cada candidatura.

Així, si cerquem en la propaganda electoral i en el projecte de partit (el típic "Estem a favor de...", "Promocionarem...", "Impulsarem...", etc.), més d'una vegada, captem que parlen d'honestedat (molt), d'honradesa (també), però, en acabant, desapareixen mots com bondat i bon cor, com si eixes paraules, com dirien anys arrere, fossen pròpies d'efeminats i de febles. No ho considere així. Com a exemple, podeu consultar mots de polítics sobre el judici a Mónica Oltra.

Això sí: després, s'omplin la boca parlant i reclamant justícia social, drets de les dones, dels immigrants, dels col·lectius més marginats històricament (però no lingüísticament, per exemple, dels catalanoparlants en terres catalanoparlants...) i pretenen aconseguir-ho recorrent (i incitant) a la força...

Per això, continue (i continuaré) dient (i plasmant) lo que siga veraç i lo que siga fer costat a les humanitats: em sent com el capità que va avant i que compta amb molts soldats i amb molts aliats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Portes els pantalons i te'n poses els teus

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit l'article d'opinió "Parlar clar fa mal però neteja"(https://unilateral.cat/2025/08/02/parlar-clar-fa-mal-pero-neteja), publicat en la web "L'Unilateral". Així, comenta que molts partits han preferit deixar caure eixa espècie de joventut i la sinceritat i l'atreviment, a canvi d'una bona baixada de pantalons (i no, precisament, per a canviar-se'ls, per a provar-se'n uns altres o, simplement, perquè no els necessiten en eixe moment).

Per contra, hi ha qui no es deixa dur per eixes modes que li farien rebaixar-se com a persona i, a més, que s'endinsàs en eixa mena de secta destructiva que, moltes vegades, hi ha en els partits, en moltes associacions subvencionades per l'administració i, si no, en entitats que opten per reportar a mitges, això és, amb intenció de fer-se amos de la vida d'altri. Em considere d'aquesta línia.

Finalment, diré que la recopilació de fonts diferents i nombroses (junt amb les més comunes), fa possible que et sentes com el capità que encapçala un exèrcit que va avant i que té molts aliats i en un ambient en pro del seu projecte bonhomiós i de les generacions del passat (de la saviesa, de l'experiència, de vivències d'altres èpoques...) i dels xiquets (la bonesa, la creativitat, la generositat...) i dels jóvens. I no cal dir que afegint la teua part i fent costat al conjunt de persones del mateix ram i als altruistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones bonhomioses, creatives i que encoratgen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un tweet de María José, psicòloga:

"— En aquest moment de la vida, què diries que et fa feliç? 🤔🤗".

I, immediatament, li plasmes:

"— Estar receptiu i creatiu per a l'estudi sobre el matriarcalisme, perquè em fa tocar molts temes i escriure i parlar sobre molts camps que m'agradaven quan era xiquet i que encara ho fan ara.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

Afegirem que, el fet de respondre (i de viure) així, fa que pugues estar en contacte amb persones diferents, molt obertes, amb molts punts en comú amb tu, amb vivències, i, igualment, que tracten temes en què tu no has entrat tant i, com que fas com el xiquet de pocs anys i decidit a agregar més a lo que ja ha recollit (o bé a lo que ja li havien transmés i a lo que ell havia captat per lliure, això és, per ell mateix), fa que et sentes com si estiguesses en un ambient favorable (i, en bona mida, festiu) i tocant els peus en terra.

Adduiré que, més d'una vegada, et trobes amb persones que no se senten com en altres moments. Llavors, els encoratges com quan el catxirulo (estel) baixava i tu fas possible que reviscole. 

Finalment, dir-vos que he parlat amb ma mare, per exemple, sobre una dona de més de huitanta-cinc anys que, com m'ha comentat ma mare, no té malíccia, és una persona de bon cor i disposada a fer el bé amb els altres. Quan la veus, et somrius i, al capdavall, capeixes que encara hi ha persones que viuen amb la bondat d'un nin de pocs anys i creatives.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mecenes i persones que afavoreixen un ambient receptiu i creatiu

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre Antoni Gelonch, un català que, no sols és mecenes cultural, sinó que si, per exemple, te'n vas a Twitter, pots trobar música a primera hora del dia, art, escrits sobre persones que han contribuït a la millora del món (bé en la ciència, bé en tecnologia, bé en el pensament, bé en les Humanitats,...), què passà un dia com hui (però anys arrere) i, com li he afegit, "Fins i tot, sobre persones que han estat a favor dels drets de les dones, o metges o inventors i que, a banda,... eren de Catalunya".

Adduirem que, quan captes persones que fan eixe paper i que, ben mirat, responen amb moderació, amb els peus en terra i com el mestre que es proposa que, en les seues classes, tots se senten ben tractats i que cada tema que li presenten, reba una resposta com si l'ensenyant fos alumne, com li hem comentat, "Et sents en un ambient tranquil (perquè saps que no hi seràs rebutjat), receptiu, en què pots reportar obertament i en què, com que les relacions són 'de tu a tu' i, a vegades, amb escrits molt sucosos, tu hi prens part i captes que es pot promoure la cultura sense incitar a mentir, ni a manipular, i, així, ix guanyant ell i moltes persones (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1965044028757749885?t=Nd50dxi8Dgbj8CcFE-GYug&s=19).

A més, estan de part de la llengua i del sentiment de pertinença a la terra". 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La vida quotidiana i la senzillesa en les relacions humanes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit dos acudits eròtics que em plasmaren dues dones per a la recerca.

A més, li addueixes sobre l'escatologia en algunes rondalles. Així, n'hi ha una en què la filla més petita del rei li diu "Et vull més que a un bon cagar". I, en una altra, li comenta a favor de la sal. Llavors, el monarca la fa fora i, més avant, 1) no pot fer de cos i ho aconsegueix quan la filla torna a la Cort i 2) ell captarà que, sense una miqueta de sal, hi ha aliments que perden part del gust i que, amb aquest afegitó, el recuperen. 

Li hem adduït que, en aquestes narracions, es reflecteix que també són importants la senzillesa, les coses ordinàries i les del dia rere dia.

Finalment, diré que això ens pot evocar quan, com ara, parles per a un públic com també quan fas una investigació que pretens que siga fàcil de seguir: uses vocabulari específic de determinats temes, del senzill i, més d'una vegada, del tradicional (refranys, comparacions...) i recorres a la didàctica, a eixa explicació com si parlasses a un nin de cinc anys o a un al·lot que, poc o molt, en té deu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Recerques que ens obrin a persones de moltes poblacions

Paraules de hui:

"Avant sempre!", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he anat a un xicotet comerç de la vila on visc i els he desitjat bon dia de la patrona local (en aquest cas, una marededéu trobada, la Mare de Déu de l'Olivar). I la seua resposta ha estat positiva.

Més avant, recordes que, per exemple, podries haver fet una recerca sobre aquesta marededéu, però que el fet d'haver-te decidit per una sobre els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non, fou un encert.

Així, ens relacionem amb persones que viuen en la mateixa vila que nosaltres (i amb altres de la mateixa comarca), en altres comarques valencianes i, fins i tot, amb persones de moltes poblacions catalanoparlants: de Catalunya, de les Illes Balears, de la Franja de Ponent... I això fa que ens obrim, que aprenguem sobre altres indrets, que captem moltes semblances i que fruïm molt en el procés i, al capdavall, amb la gran majoria de persones. 

Finalment, en l'estudi sobre el matriarcalisme català, he capit que molta gent et diuen que, per mitjà de la informació que et passen (i que tu plasmes) i que, més avant, els addueixes junt amb el resultat d'altres fonts, fa que senten que lo que ells recopilaren dels seus avantpassats, dels seus pares, de les seues àvies i de més persones, no ha caigut en sac foradat i que, ben mirat, els fa tenir una versió més àmplia de la realitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.