Pell amb pell: més que paraules

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que fou alumna meua en un curset de "Valencià" (1998/1999) per a adults.

Recorde que, tot i que solíem ser unes set persones en l'aula, hi havia bones relacions. La pedagogia, el fet de no menysprear ningú, estar obert a qualsevol comentari i mentres que hi érem, ho féu possible.

Per això mateix, quan apleguen situacions i dies com els que vivim (sobretot, pel País Valencià), captes que et remouria la consciència si, tot i poder comptar amb mitjans per a estar en contacte amb ells, els deixàssem caure, és a dir, els abandonàssem.

A més, veus que has rebut un comentari de Ricard Jové Hortoneda (un català nascut en 1929), en solidaritat amb tu i que et convida a transmetre la seua escalfor a familiars, amics, veïns, etc..

Afegiré que no me n'havien entrat mai amb aquest estil, malgrat que me n'han enviat uns set correus electrònics (o missatges) en la mateixa línia.

A banda, resulta difícil que, no solament no sentim res pels més pròxims, sinó per aquests tipus d'escrits, com ara, que ens caiguen unes xicotetes llàgrimes, encara que en són les primeres en dos dies. 

Tot ens porta a considerar que és preferible promoure la solidaritat, que no l'individualisme. De fet, en terres catalanoparlants, es plasma en un símbol: els Sants de la Pedra (Abdó i Senent), també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non. És lo que un altre home nat en 1929, Joan Sala Vila, posa en u dels poemes: "pell amb pell".

D'ací estant, un agraïment i un "Ho passarem".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rondalles, sexe i vida: paraules que deixen empremta

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes!!", Tonet Castells.

****

Hi ha persones que, per exemple, dediquen part de la seua vida a la poesia i que, a més, plasmen esperança, realisme, connecten amb la terra, reflecteixen el sentiment de pertinença a la terra i, com ara, copses que en són d'eixes que tenen molta facilitat per a estar en contacte amb gent de totes les edats.

Igualment, recordes paraules que, alguna vegada, et digueren persones que coneixies. Així, en una classe de Magisteri, Pere Riutort et comentava "Tu podries escriure contes". I ara veus que és una activitat (per exemple, mitjançant Internet i, igualment, amb ordinador i en paper) que t'agrada (i molt) pel paper pedagògic, etnològic i folklòric que et permeten trobar.

Finalment, afegirem que, un dia que havíem anat a una visita a una psicòloga i sexòloga, llegí que, en el diari personal, havíem posat un lema conegut; i ella ens digué:

"— Sexe i vida".

Unes paraules molt sucoses.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Els Pobles no moren", Benet XV (1915)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat poemes en relació amb el sentiment de pertinença a la terra i, altra vegada, he captat que hi ha qui els trau per mitjà del simbolisme.

Igualment, copses que, entre la música, la poesia en nexe amb la llengua catalana, amb la terra, amb lo maternal i, òbviament, amb la natura (empiulant amb la Mare Terra), hi ha per a escriure i viure, per a recopilar més sobre la cultura tradicional vinculada amb el matriarcalisme català.

A banda, consultes en Internet i, per mitjà d'un llibret ("El internacionalismo papal", del bisbe Josep Torras i Bages) amb les paraules que plasmà el papa Benet XV, en 1915, quan feia un any que havia començat la Primera Guerra Mundial (obra a què accedírem després de veure en l'explanació de Pere Riutort el títol de l'encíclica), copses una frase que posa el mestre esmentat: "Els Pobles no moren".

Per això mateix, suara, hem recorregut a Internet i hem trobat poesia popular que enllaça amb la terra, que va en línia de la investigació que fas i amb què et proposes tocar els peus en terra, com t'agrada. 

Finalment, veus que, com quan voles un catxirulo, amb paciència i una canya (i, com el xiquet que escolta els altres i com molts vellets oberts), la recerca va avant: tolerància, pedagogia i psicologia són bons aliats junt amb el realisme i que no et fiques en bucs (en lluites pel poder, ni en iniciatives antisistema o en què el patrimoni econòmic siga lo més important dels qui les impulsen). Al cap i a la fi, no encaixen amb el simbolisme del teu joc preferit: empinar un estel.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Compartir banc mestre, alumne i més persones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant!!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i els de comentat que el lingüista i mestre Josep Ma. Virgili té per costum (almenys, quan vol fer un aclariment, un suggeriment o una correcció), en primer lloc, usar la fórmula "Si em permeteu", la qual puc dir que ha tingut bona acollida, fins al punt que, més d'una vegada, li ho admeten amb bon gust i el tenen per mestre. 

Afegirem que, un altre col·lega (perquè també era de la mateixa professió), Pere Riutort, durant una entrevista que li fan (amb alguns moments amb imàtgens d'un altre programa) i que figura en Internet, diu (amb un somriure que denota bones relacions entre ambdues parts):

"— Una puntuació".

I la resposta de l'entrevistador és positiva, oberta, d'agraïment.

En eixe sentit, per a temes de poques planes (o de poc de temps) com també per a més extensos i, àdhuc, per a ingents, és més fàcil que et guanyes la simpatia de l'alumne,... si, per dir-ho així, el convides a una miqueta de mel, que si t'hi mostres indiferent, el desqualifiques o, per exemple, el tractes d'ignorant. Això és vàlid, igualment, per a les relacions entre mare i fills i per a aquelles en què una part representa l'autoritat (i, l'altra, la menor en grau, però mai, mai, mai, com a persona).

O siga, "mestres que deixen empremta i de qui tu evoques", a més, la seua pedagogia, la seua paciència i la seua disposició a compartir el banc amb tu: 1) ensenyar, 2) recopilar, 3) enllaçar, 4) plasmar, 5) compartir, 6) suggerir i 7) agrair.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un ambient més favorable per a la creativitat

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que, en part, em recordaven el d'on naixien els xiquets.

Igualment, de vesprada, trobes que hi havia qui t'escrivia que et podria plasmar una rondalla sobre fades i dents. I tu, sense ajornar-ho, li respons que hi estàs interessat. I, molt avançat el dia, ho afiges a la recerca.

Més avant, hem inclòs bona part d'un poema de Joan Sala Vila (un català nascut en 1929 i encara viu), qui, més d'una vegada, ens ha posat algunes paraules en pro de l'estudi sobre el matriarcalisme català i que li hem agraït.

A banda, és d'eixes persones que reflecteixen molts trets matriarcals i que, tant si lliges aquest poema, com si és un article o, per exemple, un comentari que et diuen, coincideixen. 

Finalment, adduirem que això sempre és bo, perquè dóna consistència, força, etc., a la investigació i, igualment, ho aprofitem per a desenvolupar la creativitat, el nen creatiu disposat a fer qüestions a persones de totes les edats, a compartir-ho i, per descomptat, a posar-ho en alguna llibreta o en algun quadern creatiu, com feien molts xiquets de què t'han parlat mestres que, en les seues classes, aplanaven aquesta part de la persona.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'aportació de cada u a favor del col·lectiu, com en les rondalles

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge en què una dona em deia que m'enviaria un llibre. I, adés, he pensat que, quan hi ha bones relacions entre dues persones, cadascú aporta a l'altre lo millor que té, no sols en el sentit material.

Així, hi ha qui ajuda psicològicament; uns altres, fent companyia; n'hi que ensenyant; n'hi ha qui per mitjà de consells o de suggeriments. A banda, de qui, per exemple, ho fa amb tècnica. La qüestió és que, quan el cap (en les rondalles, el rei, la princesa que governa un territori o, com ara, un noble) hi actua, les coses van millor (i l'ambient) i hi ha bones collites.

En eixe sentit, aquestes narracions són un mitjà que, si l'aprofites, et pot ser útil i fer bon paper al llarg de la teua vida. 

Finalment, aquests relats, igualment ,són una bona aïna, per descomptat, per a l'estudi antropològic, etnològic (com són els Pobles i les cultures) i per al tema folklòric, etc., com també per a fer més amistats i per a consolidar més les que ja tenim i que són molt de la nostra corda.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Nota: La generositat afavoreix un bon son. 

Com més persones, més amplitud de mires i de report

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, de matí, he vist que Ricard Jové Hortoneda (1929), ahir, m'havia escrit un comentari en el blog "... que t'ix pel forat del cul" (el primer que n'he llegit), fet que t'aporta una miqueta més d'esperança en el teu projecte en relació amb el tema del matriarcalisme vinculat amb la llengua catalana i amb terres catalanoparlants.

Sí: que no era "del forat del pany", com et  suggerien, per al text, mentres que plasmaves el paràgraf anterior.

En eixe sentit, adduirem que, una vegada veiérem que unes paraules seues (un refrany o bé una frase popular), provocaren que algú el desqualificàs. En acabant, li demanàrem el significat... i captàrem que, en realitat, eren una defensa de la dona. I, més encara: la seua aportació fou interessant, ja que ajudava a omplir un buit de cultura popular.

Per això, dic que el fet d'accedir a fonts diferents i, a banda, diversificades, permet que et pugues reportar (i, després, compartir) de temes, de fets, de vivències, d'informació, etc. que, de pas, fan possible una versió més àmplia de la realitat, per exemple, mitjançant persones d'èpoques diferents i del present i que, així, la recerca toque els peus en terra (u dels objectius que t'has proposat).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.