Persones generoses, que no es retiren ancianes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona i un germà seu que, quan poden fer-te costat, sobretot, en relació amb persones que han estat vinculades amb l'empresa familiar (o bé per altres motius), te les recomanen.

Per això, li dius:

"— Són generosos i, quan els he telefonat i els he dit si hi havia algú que podria resoldre un tema d'alguna part de la casa, han fet bon servici. I, a més, en altres ocasions, et poses en contacte amb eixes persones".

Igualment, hem vist uns mots que hui ha escrit la psicòloga María José, sobre persones que, tot i tenir molts anys, encara es dediquen a lo que els donava vida quan eren més jóvens. I tu, li respons (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1973124922839801957?t=wdSeDt4LquNNEQGw47n4dg&s=19):

"— Bon vespre, María José,

Un mestre de Magisteri, Pere Riutort (1935-2021), en el 2021, encara escrivia".

De fet, eixe any, ho comentí a un home i em digué que són persones que "No conocen la jubilación" (sic).

Per exemple, el pintor català Miquel Torner de Semir (nascut en 1938), qui encara es dedica a l'art o, per exemple, un home que, amb més de huitanta anys, reporta en Twitter sobre marató i que, a banda, porta un blog sobre aquest esport.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les dones en el primer terç del segle XX i les parelles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit un comentari que posà una dona en setembre del 2023 sobre el paper de l'home i el de la dona. Així, un marit, amagadet sota el llit, diu a la muller, arriscada, "mano jo".

Llavors, ta mare, et respon:

"— Mon pare (1906) deia que les dones tenien habilitat per a fer creure els hòmens que manaven ells,... però que manaven elles".

Els meus avis nasqueren en Alaquàs (una vila de la comarca de l'Horta de València).

A més, copses que Montserrat Cortadella t'havia plasmat uns mots en nexe amb el tema:

"— Jo ho he sentit dir sempre; i, a casa, qui manava??? La iaia i la mama".

Afegiré que, en el grup "Cultura mallorquina", Antonia Barceló ens ha posat:

"— I taannt!".

Finalment, dir-vos que, en una rondalla mallorquina, un rei demana a Aineta:

"— Aineta: ¿estàs a ses mateixes que mos casem?".

I ella, que no havia fet vots per a monja, li diu:

"— Estic a ses mateixes".

Aleshores, ell li proposa casar-se ambdós i ella, que té la darrera paraula, li ho accepta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: El passatge esmentat de la rondalla.

Rondalles mallorquines i dones que menen i molt obertes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'un català, Tonet, qui viu en Brasil i que també és en contacte amb la realitat de Catalunya i, ben mirat, de la resta de territoris catalanoparlants.

Igualment, t'entra un escrit d'Antonia Verdejo, una dona molt oberta, que, encara que és d'arrels castellanes, ha trobat que un avi seu té avantpassats que, en el segle XV,  emigraren cap a Castella i, després de la guerra, aquest padrí torna a Catalunya. I, tant ella com l'avi, amb un gran sentiment de pertinença a la terra.

Finalment, dir-vos que hem respost a una dona que ens havia fet un comentari:

"— Bon dia, Maria Àngels,

En moltes rondalles de tot l'àmbit lingüístic, si algun jove (o adult) intenta conquerir (imposar la seua voluntat) una fadrina (o una dona), el 'narrador tradicional' (qui ha contat el relat), fa que, al capdavall, el personatge masculí haja de seguir les indicacions femenines (jove, dona, velleta...).

Hi ha narracions en què ell l'allibera de l'empresonament, però se salven els dos perquè ell actua d'acord amb els passos que li marca ella.

I més: després d'haver-la salvada ell, no apareix cap mena d'heroisme masculí i patriarcal" (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1972229597665304886?t=zHpv5Og1XcN_WsU-HK4EXQ&s=19).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Nota: Aquest dibuix figura en u dels toms de rondalles mallorquines recopilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) i, com podem veure, la dona agafa l'home amb la seua mà dreta, com captem en moltes fotos de parelles catalanoparlants d'arrels catalanoparlants fetes abans de 1930.

Lligams i agermanaments matriarcals, reals i simbòlics

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit a una de les col·laboradores en la recerca, perquè em fes un aclariment. 

En acabant, enllaces lo que t'havia posat en diferents missatges i, com quan recopiles de fonts distintes, t'ix un resultat que s'ajusta a lo que et proposaves: afegir un comentari més a la investigació.

Igualment, hem vist uns mots de n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, de hui:

"Avui fa quatre anys, dia per dia, que cada matí us faig avinent algunes efemèrides corresponents a la data. És una feina laboriosa, llarga, en què cal triar i documentar. Només espero que us pugui ser útil. Gràcies als qui les seguiu fidelment, i invitació a tots els qui encara no ho feu!" (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1971824626062762423?t=OlgWkiMitWOjPLp4PuMROQ&s=19).

Finalment, he captat que "Cada una de les dues parts de la dona, de lo femení, és agermanada amb l'altra; com també el lligam home-dona, en què mena lo tel·lúric.

Són com dos bessons que sempre van junts i lligats a la terra.

Lligam adulta-filla/néta, sobretot, i adulta -fill/nét. Rondalles i cançons i llegendes'. I, a més, ho he adduït, per exemple, en una llibreta.

Això, en la cultura vinculada tradicionalment amb la llengua catalana i en la vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Mare-filla adolescent i maternitat.

Mare-fill nadó i maternitat 

En línia amb la deessa grega de l'agricultura, Demèter, i prou amb el mitraisme: els Sants de la Pedra, Abdó i Senent.

Aquests sants, en una escultura que evoca obres d'art en què apareixen Demèter i Persèfone, de la cultura grega.

"Les mares guarden molt la cultura familiar" (Lucila Grau), matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit: 

"— Una de les coses més bones que he observat en l'estudi és que, per exemple, hui, hi ha unes quantes persones amb respostes semblants i que, entre elles, plasmen més la realitat.

Després, hi ha qui té una visió diferent i ben distant i tot".

Llavors, et diu:

"— Es complementen".

Li hem adduït:

"— Sí. I, entre uns i altres, n'ix un resultat que pot oferir informació molt interessant i que, fins i tot, a vegades, n'hi ha qui fa comentaris a un tercer i li diu que ha aprés una cosa nova que desconeixia abans. Per això, una recerca pot ser extensa i rica".

Ja de nit, he pensat en el simbolisme de l'orquestra i del director en relació amb els músics: cada u fa el seu paper i, entre tots, pot eixir-ne una obra que tinga bona acollida i, àdhuc, en què tots se senten part del grup.

Finalment, exposaré uns mots que m'ha enviat Lucila Grau, amb qui he fet intercanvi de reports. Així, m'ha escrit que "Les mares guarden molt la cultura familiar" i li he plasmat:

"— Sí. Un mestre de Magisteri, Pere Riutort Mestre (1935-2021), en una conversa per a l'estudi, em digué que les dones conservaven el català en un estat actual de la històrica Iugoslàvia, mentres que els marits el canviaven.

— Ah! Sí. Les dones tenen molta més vida interior.

— Publicat en una entrada de la web 'Malandia'(https://malandia.cat/2025/03/sabien-llegir).

Fou una conversa d'abril del 2020:

<<Pere Riutort afegí que, en Bòsnia i Hercegovina, catalanoparlants que hi havien anat, havien actuat de manera distinta: “Els hòmens parlaven turc; però les dones, català”, un detall a què no havia tingut accés abans>>.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme com moltes persones que coneixes.

Vivències que perduren com a lligam

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant. Fas una tasca excepcional", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic que, amb seixanta anys, és tragué el graduat escolar d'ensenyament secundari.

Més avant, hem recordat uns mots que li digueres un dia:

"— Antonio: de cara al curs, algunes coses que t'ho posaran més fàcil són, per exemple, seure't a prop del mestre. Així, no et distrauràs i captaràs millor lo que diguen els mestres. 

Una altra cosa que va bé és, quan no sàpies alguna cosa, demanar. I, encara així, hi haurà dies que no ho faràs. 

I, sobretot, allunya't de qui puga posar-te parapeus en l'aprenentatge".

Igualment, algunes vegades, quan Antonio venia a ta casa i feies alguna classe de franc de valencià, ell et deia com li anava el curs. I, si hi treia algun tema que, com ara, podia ser interessant per a una altra matèria, li'n reportaves. Però lo que primaves era l'esperit d'estudiant obert a aprendre i que té interés pel seu desenvolupament creatiu i donar bon servici a l'alumne (voluntariós).

Vos diré que, en aquell curs 2013/2014, ell aprovà les sis matèries que li restaven i, ben mirat, la seua creativitat hi ajudà molt.

Finalment, un dia, amb el títol aconseguit feia pocs dies, em comentà:

"— Lluís: l'any que ve, vull estudiar 'Filosofia', en un curset que fan en l'escola d'adults".

Llavors, li afiges:

"— Molt bé, Antonio. Doncs, fes-ho: a tu, t'agrada la filosofia".

Per consegüent, com quan fineixes uns estudis reglats, ja pots triar el teu camí preferit i, a banda, com la mare en lligam amb la filla. Doncs això faig en la recerca sobre el matriarcalisme. I, és clar, disposat a aplanar el camí de les persones bondadoses.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Una rondalla antiga amb llaç afectiu mare-filla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Endavant, sempre!!", Rosó Garcia Clotet.

"Una bona descripció. Moltes gràcies", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, m'he sentit molt en nexe amb la terra i, igualment, amb lo vernacle.

A banda, adés, evoques eixe empelt entre tu i l'altre, per exemple, de la mateixa manera que, quan ensenyava alguns temes a ma mare, en un moment en què ella volia traure's el graduat escolar i el d'ensenyament secundari.

Però aquest lligam l'hem copsat mentres escrivíem un comentari a Teresa Ma. Marquez Bartolomé (una dona de més de huitanta anys), qui hui ha plasmat una rondalla antiga que li llegà sa àvia:

"— Bon vespre, Tere,

Resulta interessant que ella, quan aconsegueix la llibertat, se'n torna a la mare.

I dic això perquè, simbòlicament, la mare (i lo femení) són representats per la terra i per l'aigua.

De fet, hi ha les aigües en l'interior de la mare (durant l'embaràs) i... en el part.

A banda, la mare, ací, fa un paper terapèutic i, per això, aquest retorn fa que la filla renasca en unes flors d'una color fosca. Lo femení i lo matriarcal enllacen prioritàriament amb la foscúria, amb la nit, amb lo que tendeix cap a l'obscuritat...

Finalment, al capdavall de la rondalla, ve a dir-nos que hi ha fills (ací, la jove) que conserven el lligam amb lo maternal.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

En acabant, l'amiga m'ha respost:

"— Lluís. Una bona descripció del matriarcalisme en la noia que es llança a l'aigua del riu...

Moltes gràcies".

I li has adduït:

"— La passaré a la recerca, Tere".

Aquest llaç afectiu és el que fa possible que, en bona mida, vaja avant l'estudi, com la mare i la filla que van agafadetes de la mà i sempre amb bonesa i en pro d'un ambient creatiu i tel·lúric.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.