divendres, 7 d’agost del 2026

Folklore català, balear i valencià antic

Paraules de hui:

"Avant les atxes!", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera de fer algunes de les festes en diferents viles de l'Horta de València i hem coincidit que hi havia llocs on era més reservada, més femenina.

A més, hem reportat a persones molt col·laboradores en la recerca i, així,els hem enviat l'entrada de hui, una continuïtat de la d'ahir.

A banda, copses que Maria Dolors Sala Torras t'havia escrit sobre el tema de hui, detall que li agraesc:

"— Ets genial. Molt interessant. Una bona cerca".

Llavors, prossegueix el diàleg amb missatges:

"— Gràcies, Maria Dolors. Procure fer una recerca de diferents àmbits i enllaçar-los amb intenció d'argumentar una idea o una intuïció

— No. Està molt bé, ho tens molt ben estructurat: fas i demanes a la gent. De debò. Genial. Ho fas molt bé. Ets un crack".

Afegirem que hem rebut uns mots d'Àngels Benaiges Martí:

"— Ja el miraré. Em sembla interessant".

Finalment, dir-vos que, possiblement, pose en la llista el "Cançoner popular de Mallorca", de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976). I, millor encara, si són prèvies al segle XX i en què es plasmen trets molt en línia amb els de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants, creatives, maternals i bonhomioses i que tenien la darrera paraula, siguen cançons, siguen rondalles vernacles catalanes.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


"Voler" i "estimar" i la sexualitat matriarcalista en el País Valencià

Sobre els verbs “voler” i “estimar” i la sexualitat matriarcalista catalana.

Sobre els verbs “voler”, “estimar” i “amar” (o “aimar”), el 5 d’agost del 2026, en resposta a un tweet que Josep Ma. Virgili i Ortiga (mestre i estudiós de la penetració del castellà en la llengua catalana) havia posat la vespra relatiu a “voler” i a enamorats, en què deia “No és encertat de fer servir el verb ‘voler’ amb el significat d’’estimar’ o d’’estar enamorat’.

No és la mateixa cosa ‘voler algú’ que ‘estimar algú’, encara que, sovint, es confongui al País Valencià”, li comentí que “Si és un calc del castellà, deu ser molt antic, perquè ‘El procés de les olives’, en què s’empara el DCVB, és dels darrers anys del segle XV, cap a 1495”.

Llavors, podem dir que no ens desautoritzava: “És veritat que no és segur que sigui un calc del castellà (però sí que és segur que l’ús castellà ho deu haver reforçat).

És la confusió de tres verbs amb significats semblants:

Voler = acceptar

Estimar = valorar

Amar = sentir amor.

 

És ben segur que, la prudència i la vergonya a l’hora d’expressar els sentiments, ha jugat a favor de la confusió comentada i a l’arraconament del verb ‘amar’”.

Tot seguit, li agreguí “Eixa ‘possessió’, d’acord amb comentaris que m’han fet i de la lletra de cançons[1] com també de rondalles, he capit que augmenta després de la guerra (en Menorca, per exemple, cap a 1960).

La música mallorquina dels anys seixanta i de principi dels setanta és més oberta, no hi ha eixe tractar que l’altre membre de la parella (home o dona, sobretot, la dona) siga una mena de drap de qui té la darrera paraula”.

Afegirem que el 5 d’agost del 2026, en una conversa telefònica amb ma mare (nascuda en 1943), em digué que el verb “voler”, en el País Valencià, s’emprava “A tots els nivells” (sic), que els néts li deien molt “Iaia: et vull molt” i que no té cap relació amb eixe possible seny de propietat. Ara bé, com expliquí a ma mare (i no ho refusà), el castellà sí que admet fer-ho amb “querer” perquè la seua visió de la sexualitat és romàntica i, de pas, acull bé allò de “Sin ti, no soy nada”.

Ben mirat, els castellanoparlants tenen una frase aliena a la cultura vernacla catalana: “La maté porque era mía”, puix que, a diferència dels catalanoparlants molt arrelats a la terra i, de pas, a la figura de la mare, la dona (o, en casos menors, el marit) no és considerada per l'home com una mena de roba bruta: entre tots dos, es fa la vida de parella i, la gran majoria de les vegades, la dona és qui pren la decisió final (la qual és acceptada per l'home) i ella no exerceix eixe nexe com si fos una dictadora, sinó dialogant (que no equival al “buenrollismo” del parlar per parlar).

Com a mostra d’eixe pas cap als significats que Josep Ma. Virgili i Ortiga havia publicat en un primer moment, el 5 d’agost del 2026 posí en Twitter que “Hi ha rondalles de Tàrbena (en un estudi de fa pocs anys) amb una dona més devaluada que en versions del relat ‘A ta casa, vaca’ de més de cent anys arrere.

I narracions distants de les de Sara Llorens (en la Catalunya del primer quart del segle XX). Aquesta dona, folklorista, no féu censures, ni refinaments. I això és part del material que molts afiliats a partits prefereixen no incloure en els seus escrits. A canvi, continuen lligats al llibre de comportament fi del membre del partit”.

Molt avançat el dia, el lingüista Gabriel Bibiloni (estudiós sobre la influència del castellà en el català), a qui també li havíem escrit un tweet eixe dia, ens informava sobre el verb “voler” del punt de vista eròtic i sexual en el País Valencià (ací, amb lleugers caires de forma, però no de fons, ni qualitatius): “És un ús exclusivament valencià i supòs que és un hispanisme. A Mallorca, ‘voler’ no vol dir ‘estar enamorat’, com diu el DCVB, sinó ‘acceptar com a amant’ (‘Na Joana ja no em vol’, ‘Jo estim en Jordi, però ell no em vol’)”.

Un altre comentari sucós fou el que amollà Susi el 5 d’agost del 2026, cap a la nit, a Josep Ma. Virgili i Ortiga: “En totes les llengües, hi ha paraules que, segons el context, tenen diferents significats.

Al País Valencià, el verb ‘voler’ és sinònim del verb ‘estimar’ (que quasi no s’usa). I no crec que siga un castellanisme, com bé ha explicat Lluís Barberà”.

Ja en el 6 d’agost del 2026, Josep Ma. Virgili li plasmava: “No, no deu ser castellanisme”. 

 

Nota: [1] En al·lusió, sobretot, a les arreplegades per Gabriel Janer Manila en el seu llibre “Sexe i cultura a Mallorca”, dedicat al cançoner mallorquí.

dijous, 6 d’agost del 2026

Arrelats a la terra, creatius i amb seguidors

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les paraules que havia escrit una batlessa ("Treballem per tu!") i, immediatament, m'ha dit "Treballem per a tu!".

El fet és que ha capit el tema i, quan li hem explicat la nostra resposta, ens ha comentat:

"— És que, un dia,... Dos... I algú... Però, contínuament i molta gent...".

I, quan li has afegit què havies posat a unes persones i en un grup, la responsió ha estat semblant.

Altrament, li hem llegit alguns mots sobre el tema de què ahir comencàrem a fer qüestions i que, al capdavall, hem considerat adient agregar-lo a la recerca. I ens ho ha confirmat.

Mentres expose aquests mots, copse que la investigació m'ha permés ser més arrelat a la terra on nasqueren els meus avantpassats del segle XIX, els meus padrins (tant hòmens com dones) i més com també que, com més avança l'estudi, més lligats sóc creativament a eixos camps que em van millor (i, més encara, quan et ve al pensament que ja has fet cinquanta-cinc anys i que cal aprofitar el temps i dedicar la creativitat a eixes branques). Això sí: amb intenció d'arreplegar, de plasmar i de compartir perquè hi haja qui se'n puga reportar.

Ben mirat, he evocat unes paraules de ma mare:

"— Si has aconseguit arribar a algú, tindre algun seguidor,... ja pots ser content".

I sí: ho has assolit i... continuen confiant en tu i en el teu estudi. Gràcies a tots vosaltres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Fills que tornaven a ca la mare

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre fills que tornaven a ca la mare? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 5 d'agost del 2026 i posteriorment comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "Si restaven vidus o divorciats" (Octavi Font Ten), "No. Abans, no solia passar. Ara, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No, mai" (Emili Rodríguez Bernabeu), "No, perquè l'àvia sempre deia 'Si us caseu o aneu a fora de la vila,... a casa, només en celebracions'" (Lydia Quera), "No. A les cases pairals, no hi tornaven; i, si no es casaven, no en sortien" (Margarita Pou Marfany), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "No solien tornar-hi.

La iaia tenia un germà el qual se'n va anar i no van saber mai més res de la seva persona.

I ara: alguns, se'n van tard; altres, no en parteixen. I molts, hi tornen: sigui per treball, sigui per separacions, etc." (Àngels Benaiges Martí), "No es va escaure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Doncs no els semblava gens malament. Suposo que el seny de pertinença era més fort que ara. Sempre deien que, com a casa i amb els teus, enlloc. I el fet de tornar, no el criticaven, ben el contrari" (Àngel Blanch Picanyol), a qui escriguí "Sobre eixe sentiment, hui he parlat amb ma mare i li he dit que, a vegades, és el retorn dels fills que han passat a 'ser un home' (o a 'ser una dona') i que, en més d'un relat, s'emporten els pares allà on ells passaran a viure com a adults. En el fons, és com continuar en relació amb la terra, amb la mare. I, de pas, com un signe d'agraïment"; "No sé res" (Lurdes Closa), "Noo. No varen dir mai res, ni ho varen mencionar. Una vegada vaig estar-hi a punt i la mare i el pare em varen dir 'Aquí tens casa teva, però, primerament, resol els problemes. Se't va avisar'" (Montserrat Cortadella), "Suposo que, quan tenien els nens ben petits o perquè eren grans i estaven sols, potser sí que havien tornat a casa. En la meva família, no havia passat això" (Maria Dolors Sala Torras).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

dimecres, 5 d’agost del 2026

Governar ta vida: tolerància, creativitat i bonhomia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!!", Àngels Benaiges Martí.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre les paraules "voler" i "estimar" en el País Valencià. Hi hem coincidit.

En relació amb això, ens evoca uns mots que ens digué un amic fa molts anys: que hi ha qui pertany als qui es posen una gorra i, així, trien no ser ells els caps de la seua vida i, en canvi, prefereixen seguir les órdens que els diguen uns altres.

Afegirem que, en el tema del matriarcalisme, la gent dialogant, creativa, que té paciència amb els xiquets i amb els vellets i que no segueixen les passes dels qui tracten de fer-nos miques com a persones, és la que et plasma (i la que et comenta) d'una manera més diversificada, més sincera, més cuinada per ells mateixos i que, ben mirat, hi capeixes riquesa de vocabulari, raonaments, argument sòlids i bonesa, ben allunyats del cinisme i del dogmatisme.

Per això, se senten en un ambient de confiança, en què la bonhomia és ben acollida, en què ells governen la seua vida, però amb tolerància i en què, com ara, totes les qüestions són ben rebudes, puix que poden ajudar a tenir una visió més real i més completa de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana: són com un eixart amb la marona en un entorn en què el paper de la mare és clarament primari.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


dimarts, 4 d’agost del 2026

Reportar amb arguments, esperançats i amb bon cor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys sobre uns fets polítics dels darrers dies i, de pas, sobre l'estil de l'historiador Xavi Diez.

Llavors, ens ha dit:

"— Hi ha gent que segueix la línia d'un partit com si fossen moltons; n'hi ha que són idealistes... En canvi, n'hi ha qui, tot i que exposa (o escriu) sobre un fet, sobre un tema, sobre l'actualitat,... no, per això, rebutja l'esperança. Passa que procuren reportar (o defendre un punt de vista) amb arguments.

Jo, a vegades, llig una revista que és prou oberta, dialogant, amb gent diversa, però en què notes que són ells, no com uns altres pretendrien que fossen".

Quant a la revista de què et parlava i qui la portava, li dius que era la primera vegada que l'oïes. Ara bé: li demanes el nom, el plasmes en una llibreta i, en acabant, cerques sobre la publicació.

Ben mirat, aquesta vesprada he enviat un missatge a algunes persones:

"— Hi ha un líder polític que, en els darrers dies, ha posat 'Treballem per tu!' en Twitter.

Llavors, no sols consideres que caldria escriure 'Treballem per a tu!', sinó que, passant al seny de la humor, evoques quan treballaves en una empresa i penses 'M'ho podien haver dit aleshores: hi hauria cobrat sense necessitat de fer faena i hauria tingut una vida més còmoda'.

Finalment, dir-vos que hui, en ma casa, hi ha hagut una dona que, després de més de trenta dies sense veure'ns, m'ha amollat:

"— Gràcies per haver confiat encara en mi".

Sincerament, no recorde que ningú m'ho hagués dit. Li he comentat que ella, per a mi, és de fiar. I més: li agraesc la seua confiança en mi, com si fos una relació entre mare i fill. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dilluns, 3 d’agost del 2026

Creativitat, bonesa i la maternitat en rondalles del segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre persones de bon cor que, igualment, comenten a uns altres que una cosa és ser bondadós i, una altra, és deixar que abusen de la bonhomia.

Així, per febrer del 2015, tu estaves en un bar i, a poca distància, hi havia un amic dinant junt amb un altre que era un tros de pa. Llavors, el primer, qui nomia Paco (amb qui estudiares dos anys en l'escola) li digué, potser, quatre vegades: 

"— Bueno, sí; gilipolla, no".

Adduirem que Paco les havia passades magres en sa casa i que, malgrat això, aconseguí treballar i, àdhuc, fer parella amb qui, més d'una vegada, poguérem raonar.

A més, he enviat un missatge a una catalana, qui m'havia escrit "No pares amb la recerca!

Sempre investigant. 👏🏼👏🏼🙅.

— Un metge que em portà més de trenta-cinc anys, en el 2021, em digué 'Creativo'. 

Ma mare diu que, quan jo era un xiquet, ella anà a una llibreria a demanar material de lectura per a un fill que és 'Curiós'.

— I molt... Un fill molt estudiós!!! 😊👌👌🌟🌞.

— En l'estudi, he fet qüestions sobre temes tabú en què no ha entrat gent que ha escrit sobre certes cultures matriarcalistes, bé en llibres, bé en Internet, i a qui, a més, han entrevistat.

I encara n'hi ha algunes en una llista. Com a exemple, hi ha una rondalla mallorquina anterior a 1932 en què una dona descobreix que els seus sentinelles eren hòmens disfressats de dona.

Comencí aquesta recerca en agost del 2019 i, a diferència de la dels Sants de la Pedra (Sant Nin i Sant Non), he decidit no editar-la, sinó publicar-la en webs i en blogs que porte.

— 👏🏼👏🏼👏🏼 Gràcies!!! 🥰🙅".

Finalment, dir-vos que el tema de la maternitat és molt present i important en els Pobles matriarcalistes i que, com ara, el copsem en rondalles mallorquines compilades en el segle XIX i a què he accedit.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



Creatius, rectes, amb el cor net i maternals

Paraules de hui: "Avant les atxes sempre!", Kike. "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo. "Sempre endavant!...