Mestres que ensenyen i alumnes i adults que gaudeixen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, després que ella hagués vist un vídeo en relació amb el "Llibre del Poble de Déu", possiblement, l'obra magna (això sí, fruit del treball en grup) de Pere Riutort (1935-2021), en lo religiós junt amb el "Nou Testament" (en versió valenciana, amb llicència eclesiàstica), el qual emprí per a l'estudi sobre els Sants de la Pedra.

Un dia, raonant amb ell, ens digué que li agradava l'ensenyament. I, com a mestre, hi ha coses que et deixen empremta: veure que no desqualifica un alumne que li fa dues qüestions, per a tu, evidents, innecessàries.

Ara bé, cada u de nosaltres té el seu nivell en qualsevol tema i, entre uns i altres, amb un mestratge obert als alumnes, que gaudeix fent de guia, que presenta llibres per a fer que els nens i els xiquets fruesquen de les rondalles com també prioritzar les qüestions obertes (les que permeten que l'alumne s'esplaie), etc., fan que, molt prompte, captes que, arran d'eixe estil d'ensenyar, t'agraden la matèria i desenvolupes l'escriptura, la lectura i afiges vocabulari nou.

Finalment, quan fas de mestre (i, més encara, si és per a adults), com moltes persones en la vida, eduques amb paciència, amb creativitat i els alumnes connecten i es desenvolupen com el xiquet en un espai obert i favorable i, de rebot, vos feu amics.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.