Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant", Kike.
"Avant les atxes", Vicent Pla.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit molts comentaris que havien fet dones, en relació amb el desalletament i amb temes molt pròxims:
"— Hui he acabat de llegir la tesi sobre maternitat. I, no sols he aprés molt, sinó el paper tan important que té la relació mare-fill en el futur de tots dos i en la vida (fins i tot, en la sexualitat i en la part afectiva)".
A més, et diu que, a vegades, una dona deia a una altra (qui necessitava llet):
"— Jo, al meu fill, l'he deslletat. Però, mira: em cuidaré un poquet, a veure" (sic) si podia fer de mare de llet del xiquet.
A banda, hem pogut plasmar aquests mots, en nexe amb un familiar meu que, en nàixer prematur, en l'hospital on el tractaren, li fou menester llet i unes gotetes de llet de la de sa mare:
"— El xiquet s'agarrà i el tragueren avant. Això, en ma casa, ho contaven la mare [1910], les ties i les àvies [del darrer quart del segle XIX]" (sic).
Finalment, adduiré que, en eixes darreres pàgines, he copsat la gran importància de donar lo millor al nen, al fill i, igualment, als altres.
Doncs bé: aquesta recerca t'ha permés trobar que el tema del matriarcalisme va en línia amb moltes de les coses que ja t'interessaven quan tenies uns huit anys (i amb uns deu anys):
1) la llengua vernacla (la que usa la mareta amb el nen, àdhuc, durant l'embaràs),
2) l'educació i el paper de la mare i del fill (com en el vol d'un catxirulo),
3) ser molt permissiu amb els xiquets, amb la part creativa i amb la bonesa que els acompanya (i, òbviament, amb els altres),
i 4), puntualment, recórrer a l'assertivitat (afirmació), perquè no se n'isquen amb la seua... amb intenció de fer mal.
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Que paeaules mes dolces la de una mare.
ResponEliminaJo recordé perque tinc un germá meu,que es germá de llet ,que era si una mare no tenía llet una altra mare que estaba criant el amamantaba
Sí, Vicent. Hi ha paraules dolces per la part final de la tesi.
EliminaMa mare m'ha parlat de casos de mares de llet.
A més, n'hi ha en més d'una rondalla mallorquina recopilada per Antoni Ma. Alcover. Reflecteixen una part més de la realitat.