Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Sempre avant", Daniel Gros.
"Avant", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Molt agraïda. Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare sobre un amic que ahir m'havia enviat un correu electrònic amb un article molt interessant, en relació amb qui, en lloc de dir lo que fa fi i, de pas, anar contra els seus principis i contra la realitat, diu les coses pel seu nom, és a dir, toca els peus en terra.
En eixe seny, recordes que, un dia, potser ja en juny de 1993, en la segona part del darrer examen de "Valencià" amb Pere Riutort, em demanà amb cara d'amics:
"— Què vol dir això?" (sic).
I tu, en nexe amb els seus seus mots (sobre una qüestió voluntària que havies respost), li dius:
"— Què no és de veres, Pere?" (sic).
Llavors, ens afegí:
"— Sí, sí que és de veres" (sic)
Per això, passen els anys i continues agraint que hi haja persones que, no sols siguen de bon cor, sinó que siguen nobles (no ens referim a gent pertanyent a la noblesa) i, empiulant amb aquelles paraules, plasmes lo que consideres que és real. I, si penses que podria anar per tercers camins, ho addueixes com a hipòtesi o, per exemple, escrius "I hi ha qui ens ha comentat / dit / considera que...".
Finalment, el resultat és que moltíssims punts de vista, reports, fonts, publicacions, comentaris, etc., són ben rebuts i que, al capdavall, l'estudi (en el nostre cas, sobre el matriarcalisme català) guanya en credibilitat i reps felicitacions com també que, si, com ara, et demanen un aclariment, els el fas (òbviament, com a un xiquet d'uns cinc anys, encara que en canvie part del contingut).
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada