Escrits a una folklorista i a una poetessa

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit a una dona que estudia sobre el matriarcalisme en les rondalles:

"— Bon dia, 

El meu joc preferit és volar un catxirulo, en què tu fas de rei de la teua vida. Ja ho era de xiquet.

Ho dic perquè, en relació amb el vostre treball de política, sobre el cosmos femení, mai pensí que esdevenir ric anàs unit a accedir a la sobirania d'u mateix i a no haver de treballar (almenys, en nexe amb les rondalles).

De fet, podríem dir que el treball del monarca és més bé d'organitzar, de garantir la convivència en el regne, d'afavorir el desenvolupament creatiu dels altres, de no decantar-se per ningú fins que no tinga el punt de vista (o bé la versió) de les diferents bandes. En això, s'assembla a l'investigador.

Els reis han plasmat normes, regles, lleis i, quan han estat justs, hi ha hagut bones collites. En aquest punt, en el 'Llibre del Poble de Déu', hi ha unes pregàries en què van unides la bonesa... i les collites abundoses.

En canvi, sí que he escrit prou sobre aquest arquetip i sobre el fet que, en les rondalles, se sol plasmar en monarques, en reines, en príncep (i en princeses) que són els caps de l'Estat... i en els pares (bé pares, bé mares). Això sí: l'actitud de tots ells va molt en línia amb el matriarcalisme i, de pas, amb la de moltíssimes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Afegiré que sí que he captat que el fet d'adoptar aquest arquetip i, en acabant, amb lo que vós dieu 'ordre simbòlic de la mare', sí que és molt present en aquestes narracions.

De vesprada, he llegit part del vostre treball i, quan parleu de Déu i de la Mare de Déu en la tradició valenciana, he recordat que diem 'Fer un sol de justícia' i que lo patriarcal s'associa a la llum, a la claror. El DCVB la vincula a Jesucrist i posa el llibre 'Vita Christi', d'Isabel de Villena. 

No obstant això, la Mare de Déu (potser hauria substituït alguna divinitat femenina i protectora de les collites o bé la Mare Terra) enllaça amb la figura de la mare.

Avant les atxes".

Finalment, direm que hem fruït dels poemes tractats hui, del llibre "Ramell de poemes (Pètals de poble)", de Rosa Rovira, com també ho fem de composicions del segle XIX en què es reflecteix el matriarcalisme i el sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la butaca.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Ací teniu el llibre "Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans", de la catalana Esther Borell, publicat per Pagès editors.

Reis, princeses i persones que fan valença

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit sobre un poema i, com que havia enviat un correu electrònic a l'autora, he pogut afegir un aclariment seu.

En eixe seny, en situacions semblants, demanes a altres persones i,  en el cas de l'estudi sobre el matriarcalisme, la gran  majoria de les vegades, et responen i, així, pots adduir informació que, encara que siga menuda, pot fer una gran favor.

I, per què? Doncs perquè, així com hi ha escrits que, per la seua extensió, ens poden ser útils per a ampliar el contingut, també n'hi ha que, tot i que siguen més reduïts, podem ser decisius.

A banda, estan els intermedis, que són la majoria dels reports.

Afegirem que, en el treball que féu Oreto Doménech Masià, exposa sobre una rondalla en què un xic passa per diferents persones i, com que hi ha hagut bones relacions, quan ell torna a veure'ls, els fa un present, un detall.

Doncs bé: en moltes narracions mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover, un jove que accedeix a la Cort, com que ell es casarà amb la princesa, també hi porta acostats i, de pas, es reflecteix que la noblesa (ací, per mitjà de la Cort) també fa valença a persones de tots els graus, no sols als de sang blava.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones que responen a qui els demana, naturals i poesia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes!!", Rafela Bravo Fernández.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, ha estat u d'eixos dies en què, a més de rebre respostes al tema del jorn, et fan qüestions i en què tu tries escriure-hi:

1) perquè ells, més d'una vegada, t'aplanen generosament el camí, no sols per a la recerca sobre el matriarcalisme, ans per a temes puntuals que els escrius per si podrien ajudar-te;

2) perquè són persones amb qui, com diem popularment, es pot parlar;

i 3) perquè, mentres que els afegim les nostres paraules, copsem que hi ha una mena de fil melós que fa sentir-nos com la mare que llig una rondalla al nen que té junt amb ella, com la mestra que, tocant els peus en terra, ho fa amb un xiquet de pocs anys.

Igualment, et demanes si, un dia més, algú dels participants que ha rebut una educació matriarcal pregona en la seua infantesa, plasmarà uns mots en la mateixa línia. I sí, per exemple, Ma. Teresa Hortoneda, nascuda en 1931:

"— "La meva mare m'havia explicat alguna amor de nena, joveneta, d'ella, com si fos una novel·la.

A casa, no hi havia tabú, era tot molt natural. Una de les àvies, també, coses molt romàntiques".

Finalment, una poetessa m'ha escrit sobre uns versos que hi havia en un llibre seu:

"— Com diu l'apartat, aquests poemes son per a nadons d'amics nostres.

Moltes gràcies i sempre endavant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa assegut en la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rondalles, castellers i dones que aproven la franquesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Sí. Sempre amb franquesa", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, sobre el treball d'Oreto Doménech Masià i les rondalles, en què, d'una manera ponderada, dialogant, oberta i, igualment, tocant els peus en terra i atrevida, exposa relats recopilats i en fa una recerca sucosa.

Igualment, hem rebut un correu electrònic de Gemma Lluch, una dona que porta un blog i, tot seguit, li hem escrit.en nexe amb les narracions que havia recopilat l'autor de les rondalles de Beneixama.

A banda, plasmes un poema en què es reflecteixen trets matriarcalistes relacionats amb els castellers, amb el nen que vol aplegar a dalt de la torre humana i que, com que està obert a persones que li ho poden fer més fàcil, li resultarà més senzill en l'esdevenidor. 

Finalment, vos diré que, quant al tema de hui, m'he trobat amb respostes en què copses un ambient diversificat, tot i que més bé tolerant i obert al fet que els nens, els xiquets i els jóvens fossen francs en parlar i en les relacions amb les àvies i amb les mares.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona.

I, demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes en pro de la terra i de les arrels matriarcals

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Agraïda. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de la folklorista valenciana Oreto Doménech Masià sobre el llibre "La mel i la fel":

"— Veritat? És un llibre preciós. Jo el posava a l’alumnat de batxillerat d’Elda i Petrer, i el treballàvem alomon [ = molt]. I hi ha un estol divers de dones, i escenes memorables, molt simbolisme.

Gràcies per dir-me folklorista, però no tinc tant de bagatge. Folklorista en pràctiques pot ser".

Aleshores, li he escrit:

"— Sí. M'he sentit molt reflectit en molts dels personatges femenins i en Vicent el Llarg com també en el capellà que no desaprova Gràcia ni la dona de la cova. 

Molt de simbolisme.

Un mestre de Magisteri, d'Història, ens deia que, per a ser un bon historiador, no calia haver estudiat Geografia i Història: Enric Sebastià Domingo. Jo tinc Magisteri, especialitat Humanes (1994), però no he estudiat cap carrera d'Antropologia, ni d'Etnologia, ni de Folklore. De xiquet, ja m'interessava".

Igualment, adduirem part d'una entrevista a Maria Magdalena Gelabert, qui ha fet una tesi (després, en llibre) sobre les rondalles mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) i sobre les que arreplegà (però que decidí no publicar). La lletra en negreta és un retoc nostre:

"— Traces de matriarcat dins un patriarcat, voleu dir?

— Sempre dic que la nostra societat té una crosta de patriarcat, una crosta, però tot d’una que gratam una mica, hi ha un matriarcat implícit innegable. A les rondalles, les madones tenen la clau del rebost i la bossa dels doblers. I a la societat mallorquina, gairebé fins ara, la que duia la bossa dels doblers a la casa era la dona. Ja podia fer feina a fora, l’home, però entregava el sou a la dona i ella li’n donava una petita part per a les seves coses. La resta l’administrava ella. Segons els antropòlegs que estudien les societats matriarcals antigues, això és un símptoma de poder que s’ha anat reduint a l’àmbit de la casa, però que té una repercussió a la família, al clan, al poble i dins el reialme. De les 433 rondalles, n’hi ha tres que contenen violència de gènere, però alhora són plenes de dones que s’autogestionen i solucionen les coses de tota la família".

Tot seguit, adjuntaré l'enllaç mitjançant el qual podreu accedir a tota l'entrevista, de juny del 2019: https://www.arabalears.cat/societat/maria-magdalena-gelabert-reivindicar-son_1_1186321.html.

Finalment, unes paraules de Rosa Rovira en un correu electrònic de hui:

"— Qualsevol feina, si la fas de gust, pots ser molt feliç".

I tu li respons:

"— Quant a la faena feta de gust, hi estic totalment d'acord. Així, la recerca (com també un estudi que havia fet abans) fa que li trobe un seny a la vida i, a més, que els camps que més i millor desenvolupe són l'antropologia, l'etnologia (estudi sobre els Pobles) i el folklore i que gaudesca de moltíssimes relacions amb els altres".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa i que connecta amb el regne on viu i que defén.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"La mel i la fel" (llibre) i el lligam dolç amb els ancians

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!", Tonet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat sobre el llibre "La mel i la fel", de la valenciana Carme Miquel, amb un amic que m'ha deixat empremta en la vida, perquè havies aplegat a un passatge que consideraves que li podria interessar.

Aleshores, et diu que, en l'Alcúdia (una vila de la comarca de la Ribera Alta), on la patrona és la Mare de Déu d'Oreto, aquesta Nostra Senyora apareix en una escultura de fusta de xiprer, del segle XIII i alletant el Xiquet.

A banda, li hem adduït que, de xiquet, ja ens atreia la maternitat (la relació entre la mare i el fill, sobretot, amb els més petits, junt amb l'educació amb els xiquets) i que havíem captat que això és com la connexió que tens amb el catxirulo (l'estel): el realisme i l'afecte maternals enllacen amb el bon cor i amb la creativitat i amb l'ànim infantils.

Per això, un poc abans, has enviat un missatge que deia així:

"— Recomane la lectura d'aquest llibre, senzill en el llenguatge, centrat en la cultura valenciana tradicional del darrer quart del segle XIX.

Reflecteix molt el matriarcalisme, la dolçor dels Pobles matriarcals i el tema de la sexualitat junt amb el de la maternitat, sense criticar-los l'autora".

Afegirem que, de vesprada, hem rebut un correu electrònic d'una escriptora catalana:

"Bona tarda,

Aquests dos poemes m'agradem molt com també m'agrada anar a veure la gent gran que hi ha a les residències, qui són els nostres mestres de la vida.

Sempre endavant!".

Un poc després, li respons:

"— Bon dia, 

Es veu eixa sensibilitat que tens per la vida i per les persones juntament amb l'agraïment als 'mestres de la vida', no sols als que ho han estat a nivell escolar en algun grau de l'ensenyament.

Avant les atxes, amb els teus projectes i amb els teus poemes".

Finalment, diré que, també m'ha atret el tema dels ancians, de xiquet ençà, i que, a banda, una amiga ens ha enviat aquestes paraules:

"— Gràcies, Lluís. Molt agraïda, Són molt bonics [ aquests poemes]. Hi ha una senyora de cent anys que pinta com els àngels".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: La foto és del llibre esmentat. Preferesc la mel, la dolçor en la vida i en tractar les persones. 

Felicitacions a la folklorista valenciana Oreto Doménech Masià, qui me'l recomanà per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

I aquesta, hui rebuda de Rosó Garcia Clotet.

Preferesc persones que plasmen la realitat i de bon cor

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el jornalisme. Així, m'ha tret un tema de què vos escric tot seguit.

L'11 de març del 2004 hi havia hagut un atemptat en Madrid. Ella, unes tretze persones i jo estàvem en una aula d'una escola d'adults. Canviarem alguns noms dels qui hi estàvem presents:

"— Quinze persones. La gran majoria, dones i mig plorant com també una mestra i la directora. Pep, mestre ja retirat, es mostrava escèptic. Maria, tranquil·la; jo, igual i esperançat, tocant els peus en terra.

En un moment, diguí a Pep: 

'— Ara hi ha ha bons recursos per a accedir a informació que ens puga aclarir els fets, encara que hi haja pocs dies per a les eleccions generals. I crec que es podria saber en menys de setanta-dues hores'.

Llavors, Pep em digué:

'— Tu creus?'.

I li vaig afegir:

'— Sí'".

A més, addueixes a ta mare:

"— Jo feia uns anys que accedia en Internet a temes (i a notícies) que no es publicaven en la premsa ordinària i que et feien una gran favor. D'ací i de l'estranger. I, en menys de setanta-dues hores, se sabé".

Per això, quan fem un estudi i captem que no ens podem reportar per una banda (però sí per una altra), fem com quan veus que el catxirulo (l'estel) podria volar millor en una altre lloc: ens hi desplacem. En el nostre cas, és recórrer a fonts, a persones i a mitjans que ens faran més fàcil la recerca. 

Finalment, agraesc la generositat i l'afabilitat de moltes persones que han pres part en el treball antropològic i etnològic: són com la mare (l'adult realista i amb bona psicologia) que alleta el nen i que el salva (la creativitat i el bon cor).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Adjuntem unes fotos del llibre de què li he fet alguns comentaris sobre el jornalisme i sobre la gent que fa recerques. Data dels darrers anys del segle XX.

En prendre consciència i estar com un peix en l'aigua

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he hagut d'anar a arreplegar el document d'identitat i, a més, mentres hi era, he notat que calia prosseguir en la recerca i, sobretot, en lo relatiu a la cultura tradicional vernacla vinculada amb la llengua catalana i amb el folklore junt amb exemples de manifestacions literàries, musicals i artístiques de la mateixa corda.

A més, copses que, de fa deu anys fins ara, ha continuat el teu interés per aquests camps (principalment, del 2017 ençà i, molt més, arran de l'entrevista a ta mare en febrer del 2020 i, òbviament, de l'inici de la pandèmia).

En eixe seny, captem que els mitjans moderns (com ara, Internet, les xarxes socials i el telèfon mòbil) ens fan una gran favor. I, més encara, si els adjuntem el parlar dolç, la paciència i una canya i sempre dir les coses pel seu nom (com els xiquets).

Afegirem que, a uns, els agradarà; a uns altres, no. Però, com que et sents còmode vivint i responent (al proïsme i a la vida) com ho faries el dia de Pasqua (bé en el xalet dels teus pares, bé quan estàs junt amb ells, bé quan te'n vas a volar el catxirulo, bé quan ets en un espai obert per empinar-lo, bé quan te'n tornes al xalet), segueixes la senda vella en lloc de la novella: com ho fas amb un xiquet.

És més: ho dic perquè aplega un moment en què et lleves un mort de damunt i romans entre els teus, en la teua terra, en pro de lo que et fa estar més creatiu i com un peix en l'aigua: la il·lusió per l'estudi (creativitat), pel folklore (molt associat a la figura materna i a les àvies), per la cultura (literatura, música i art), per ser tu mateix (la figura simbòlica del rei, l'arquetip del rei)..., ah!, i lo rural.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Foto facilitada hui per l'amiga Rosó Garcia Clotet.

Mestres que creen escola i poetesses amb bona harmonia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant amb la teva tasca", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Moltes gràcies per les teves paraules", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i els he dit aquestes paraules :

"— Un mestre de Magisteri, d'Història, ens digué que, en aquell temps, no era fàcil crear escola i que ell havia aconseguit que històrics alumnes seus, marxistes, continuaren [ = continuassen] en la seua linia.

Anys després, li demaní a Pere [ Riutort] sobre el tema i em respongué 'Sí: cinc alumnes'".

Més avant, copses la importància de comptar amb persones que, moltes vegades,et puguen fer de mestre, de completar part de lo que cerques i la gran favor que fa respondre'ls de manera que hi haja bona harmonia.

En eixe seny, adduirem que hui hem rebut un missatge sobre poemes que hem plasmat els darrers dies, com ara, per part d'una escriptora:

"—  Bona nit, 

El poema de les Guilleries el vaig fer perquè és la terra dels meus avantpassats i on vaig néixer jo, és una comarca molt feréstega amb moltes muntanyes, arbredes, boscos frondosos i grans roques.

'El Florido Pensil' és el títol d'una obra de teatre en la qual jo havia de sortir recitant el poema amb el tema de l'obra.

Guardo molts bons records dels meus pares.

Ens estimaven molt, mai ens van posar la mà a sobre i sempre gaudíem del seu bon caràcter.

Moltes gràcies per les teves paraules".

Llavors, li hem respost:

"— Bona nit i gràcies per la teua explicació sobre les Guilleries,

Hi ha poemes (com també escrits) en què note una mena de proximitat entre qui exposa i el sentiment que reflecteix.

També passa quan llegim alguna entrevista o quan escoltes algú: com si ho fessen amb el cor en la mà.

I, en composicions com les teues (i d'escriptors de la mateixa corda, no necessàriament poetes), ho captes: semblen realistes.

[Igualment, ] Molts poemes teus reflecteixen bona harmonia.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

I tu, de bon matí també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Qui diu mestres i poetesses, diu qualsevol persona.

Rondalles, bona avinença, fertilitat i maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, n'he plasmat alguns que m'ha fet i, a més, m'ha dit que, actualment resulta més difícil entendre's entre diferents bandes, perquè pareix que no vol cedir ningú, ni acceptar res que no vaja pel seu camí.

Llavors, li dius:

"— Això es reflecteix molt en moltes rondalles. Per exemple, en el regne on el rei no mira només pels seus interessos i que tracta de ser just i de no dividir, hi ha lo que podríem dir prosperitat: bones collites, no hi ha guerres en el regne. És, com deia un psicòleg, dels qui consideren que el món exterior és benèvol, amb moltes persones en qui es pot confiar.

I també en molts relats en què el pare, la mare i els fills viuen en harmonia. Així, el pare, com ara, se'n va de viatge a fer unes gestions i, com que hi ha bona avinença, tenen fills o, per exemple, se'n torna a anar i, quan , després, aplega a casa, dóna uns presents a les filles".

Més avant, li hem adduït:

"— Per això, podem dir que hi ha molts punts en comú entre els missatges simbòlics d'eixes narracions i la realitat del dia rere dia".

En eixe seny, pots afegir que n'hi ha en què un príncep (o un rei) que fa de sobirà se'n va a la guerra, diu a la mare que cuiden el xiquet i la mare (tret que reflecteix el tema de la maternitat en la nostra cultura vernacla) i, quan passa altra vegada per la Cort,... la princesa (o la reina, segons la rondalla) torna a ser mare.

Finalment, podem dir que les rondalles com també la poesia, la música o altres camps, ens donen moltes pistes sobre la cosmovisió d'un Poble, és a dir, sobre la manera d'entendre la vida. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vasos comunicants i estudis sobre folklore matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant les atxes!", Xec Riudavets Cavaller.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist que Oreto Doménech Masià, una dona que ha fet un estudi sobre unes rondalles tradicionals valencianes que havia recopilat, m'havia escrit un comentari en relació amb l'article que em publicaren en "El Periódico de Aquí" (no. 120), en la versió de l'Horta Sud en febrer:

"— Gràcies per l’esment!".

I tu, immediatament, li respons:

"— Gràcies, per la teua aportació, Oreto, i pel suggeriment del llibre, molt encertat. Bon dia,

Avant les atxes".

Aleshores, hem pensat que, quan trobem persones amb molts punts en comú i, més encara, si, com en aquest cas, fan treballs que també tenen a veure amb temes que tractem per a una recerca, convé estar-hi oberts i, fins i tot, posar el seu nom i el de lo que fan (una recerca, un estudi, un llibre, un escrit en una web o bé en un blog, etc.).

Així, com els amics que són com vasos comunicants, lo que u dóna a l'altre (i ho fan entre ells), beneficia tots dos. En eixe seny, recorde que, en el 2016, un amic em digué que Pere Riutort i jo ho érem. 

Afegirem que, en el 2019, l'històric mestre de Magisteri, després de felicitar-lo, em comentà:

"— Jo he après de tu, tu has après de mi" (sic)

Llavors, sense ajornar-ho, li respons:

"— Anem cap al demà, Pere" (sic).

Doncs, així, en l'estudi sobre el matriarcalisme i en el dia rere dia i no sols entre persones amb estudis universitaris.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Ací teniu l'article "La cultura valenciana és matriarcalista", en què fem esment de la investigació d'Oreto Doménech Masià.

El piano que ens porta a l'antropologia i a la maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una conversa que tinguí amb Pere Riutort durant l'examen oral i, en un moment, li he comentat un poc sobre un llibre de Carme Miquel que m'havia recomanat Oreto Doménech Masià, perquè s'ajustava per a l'estudi sobre el matriarcalisme i que, a banda, podríem dir que li havia deixat empremta.

En eixe seny, afegiré que, en el darrer curs de Magisteri (1993/1994), estudií "Antropologia" i que la mestra (Estrella Somoano Ojanguren), molt oberta, d'arrels basques i asturianes (això és, de dues cultures matriarcalistes) i molt interessada pels drets dels Pobles, ens féu llegir el llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia", de l'etnòloga Elisabeth Burgos i publicat a principi dels anys huitanta del segle XX.

A més, adés, mentres llegies un passatge del llibre de Carme Miquel, quan un jove (Pere), comença a tocar el piano, suaument (com quan, essent un xiquet, ho feia emparat per una dona amb bona traça musical) i, a poc a poc, moltes persones es guareixen i comencen a ballar o bé a recuperar eixa part creativa (i que empeltava amb la seua manera de ser), captes un personatge amb lideratge i que, al capdavall, diu que vol ser metge.

Doncs bé, un poc després, hem enllaçat aquesta trobada de Pere (la dedicació en pro de la gent que viu en aquella contrada) amb el llibre d'Elisabeth Burgos i... que l'únic passatge que evocaves de manera clara és aquell en què Rigoberta parla sobre la relació entre la mare embarassada i el fill en plena natura... ¡El mateix lloc on tu voles un catxirulo, el teu joc preferit!

¿Amb què ho connecte això? 1) Amb la recerca sobre el matriarcalisme, 2) amb el paper important que atorgue a la maternitat, 3) a la figura de la mare, 4) a l'educació i, òbviament, 5) amb el contacte amb la natura. 

Per tant, continuaré dedicant-me a l'estudi en aquests camps, molt reflectits en la poesia catalana vernacla escrita per catalanoparlants amb un fort sentiment de pertinença a la terra. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com  l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Adjuntem unes fotos del llibre de Carme Miquel ("La mel i la fel", pp. 172-173) en què apareix el passatge que hem esmentat.

El gaudi de l'harmonia, de la terra i d'escriure

Paraules de hui:

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre endavant fent tot lo que et fa sentir bé", Antonia Verdejo. 

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres, he parlat amb ma mare i, a més, és d'eixos dies que captes la importància d'escoltar els altres, de la conversa (i, qui diu això, diu escrit) amb harmonia, eixa que facilita una bona relació entre dues persones o més. En aquest cas, durant més de cinquanta minuts.

Igualment, hem rebut un missatge en què una dona de Catalunya ens desitjava bon dia de Sant Josep i que gaudíssem les falles. Llavors, li respons junt amb un enregistrament d'una banda de música que aleshores passava pel barri:

"— La música de banda és molt arrelada en el País Valencià. La de xaranga ens és aliena, forastera.

Aquesta música també se sent amb motiu de les festes patronals.

Hem de fer que perdure lo que té a veure amb les tradicions ancestrals i lo que connecta amb lo vernacle.

A primeria del segle XX, les falles eren una festa de barri, sobretot, en la ciutat de València i en altres ciutats, però no en les viles.

S'institucionalitzaren cap al 1930, perquè, en les obres, deien les coses pel seu nom".

Adés, sobre un correu electrònic, consideres que... ¡tantes coses que es poden fer per a un examen d'adults (ací, en una matèria de llengua) i mira que obligar els alumnes a fer un poema per traure's el graduat!...

Un mestre de Magisteri, de "Dibuix", ens digué en castellà el primer dia (i ací traduesc): "Dibuixeu lo que vullgueu, però, després, digueu-me què heu fet". Hi hagué bona harmonia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folklore, vida quotidiana i les dones

Paraules de hui:

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare i li he traduït una part d'un llibre sobre sexe, la dona i altres temes en relació amb l'Eivissa del segle XVIII, fet per un matrimoni d'historiadors.

A banda, li fas un afegitó:

"— En 1994, en 'Didàctica de la Història', el mestre ens digué que hi havia tres línies majoritàries de presentar la Història: la marxista (molt estesa aleshores), la de centrar-se en els reis, en les batalles, en lo polític..., i una tercera que es dedicava a la vida quotidiana. 

I també ens parlà d'una quarta, i que, llavors, havia sorgit feia poc: la que se sol dir la 'Història de les dones'.

A mi, m'agradava més la de la vida quotidiana i tinguí molt d'interés per la de les dones.

De fet, en l'estudi sobre el matriarcalisme, hi ha hagut dues o tres persones que pertanyen a la noblesa, gent amb estudis o vinculada amb recerques; i n'hi ha que, per exemple, han treballat en biblioteques. 

A més, per descomptat, moltes persones que et diuen que tenien ganes de poder contar a algú lo que t'escriuen: no volen que caiga en sac foradat. 

Finalment, articles, llibres, entrevistes, obres de poesia o de pintura... Fins i tot, publicacions antigues o, per exemple, de fa més de cent anys, descatalogades i que algunes webs per a estudis fan accessibles en Internet".

Doncs bé: això és lo que predomina en el treball sobre el matriarcalisme. Gràcies a tots per la vostra generositat i pel vostre paper.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Ací teniu unes fotos del llibre de què parlem: "Sexo, amor y matrimonio en Ibiza, durante el reinado de Carlos III", de Jorge Demerson junt amb Paula de Demerson, editat en 1993 per El Tall del temps amb ajuda del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. 

Hi ha passatges molt útils per al tema del matriarcalisme.

El rei just i realista en les rondalles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes!!!!", Isabel Inés.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un fet en un xicotet comerç i, així com, en altres dies, hi ha qui ens trau un tema i tu ets qui aporta suggeriments o, com en aquest cas, consells de qui té més bagatge en eixe camp, tots dos hem aplegat a un punt en comú: anar a una altra botiga.

I és que, si u vol comptar amb clients (i, qui diu clients, diu col·laboradors, seguidors, etc.), hi ha algunes coses que apareixen en moltes rondalles: el rei, la reina o el noble que escolta les dues bandes, en lloc de posar-se immediatament a favor d'una de les dues.

Per això, de vesprada, parlant un moment amb una dona honrada i justa, li hem afegit aquests mots:

"— És que, per exemple, en l'estudi sobre el matriarcalisme, pot que t'agradaria que les respostes a les qüestions fossen en una línia, per dir-ho així,  amb lo ideal, amb lo que has llegit o amb comentaris que t'han fet. 

Però jo, abans de respondre i de jutjar, escolte, consulte i prenc diferents punts de vista (o escrits o vivències) i, en acabant, traus la teua conclusió i intentes ser just i exposar la realitat, com féu el rei Salomó. Així, després, et serà més fàcil guanyar-te la confiança en eixe camp i en la vida diària".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Unes paraules del rei Jaume I en el seu testament, de l'any 1276, en relació amb el seny de la justícia, amb la protecció i amb l'estima pel Poble.

Tenir psicologia, humanisme i com amb un xiquet

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes, sempre", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he analitzat i he escrit sobre uns poemes amb què et sents còmode (pels temes) i que s'acosten molt al teu punt de vista.

Adduirem que adés hem rebut un correu electrònic d'una poetessa (ací, Núria), qui deia així:

"— Bona nit, Lluís,

No tinc paraules per respondre't... Sembla que em despulles els sentiments!

Moltíssimes gràcies per la teva interpretació dels meus poemes.

Sempre endavant".

Llavors, li respons:

"— Bon vespre, Núria,

Gràcies pel teu comentari. Ho dic altra vegada: el meu joc preferit és volar un estel. Requereix tenir psicologia, posar-se en la pell de l'altre, captar què sent, què tracta de dir-nos, paciència, tocar els peus en terra, fer com la mare que, en un moment que el fill mama (o que és ben petit), tracta de veure què li vol dir...

Afegiré que és la primera vegada que una persona em fa un comentari com aquest. I, de veres, em dóna pistes interessants sobre l'estudi: 1) que ens convé orientar-lo prou en eixe seny, 2) que cal decantar-lo cap a lo humanístic, 3) cap als sentiments (poemes, cançons, art, rondalles...) i 4) prosseguir amb el tema de l'educació (m'atreia de xiquet i, a catorze anys, ja volia ser mestre de 'Sociales').

Avant les atxes, amb els teus projectes i en ta vida.

Una forta abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que va acompanyat de la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Tres generacions juntes i el joc del dòmino

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"AVANT!", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit a ma mare els comentaris del tema del dia i, més encara, n'hem parlat d'altres que tenien a veure amb la Història en el darrer terç del segle XIX (quan nasqueren els seus avis i les seues àvies) i amb el primer quart del segle XX (quan nasqueren els seus pares). Sobretot, en relació amb l'ensenyament, amb partits polítics, amb sindicats, amb l'Església, amb moviments en pro de les llengües vernacles,... I, per descomptat, en nexe amb les escoles nocturnes per a adults, tenint present que el meu avi matern hi anava a estudiar i que, durant la guerra, ell (a qui, com que tenia dos fills, el reservaren a cuina) comptà amb un mestre que l'ensenyava a canvi de menjar.

A banda, ens ha reportat sobre son pare (1906), la gran importància que ell atorgava a l'honradesa, a la sinceritat i, ben mirat, ens ha adduït el mot "imparcialitat".

Afegirem que, més avant, evoques quan els teus avis materns, ta mare (1943) i tu (1971) jugàveu al dòmino en el xalet: ta mare hi feia de "senyora ama" amb el seu estil dialogant; sa mare (1910) era arriscada, somreia fàcilment i, a vegades, tirava lo que deia "el destorbadoret", això és, eixa fitxa que podia fer una miqueta la punyeta. Ell, més bé prudent. I tu aprofitaves l'aplec i hi prenies part de manera creativa: arriscaves, provaves a veure què passaria si... 

Finalment, cal dir que, en el joc, es reflecteix com veiem la vida i com responem dia rere dia i en cada moment. Per exemple, jo captava els gests dels adults i que, tot i que hi estàvem dos ancians, un adult i un adolescent (o u ja jove), hi havia bona harmonia, naturalitat i bona avinença (i respecte!) entre les tres generacions. Aquelles vivències m'han estat molt profitoses per a ma vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa adherit a la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: La foto és d'un article que ha arreplegat hui Josep Ma. Mallarach a partir d'un tweet d'una mestra. Sobre la matèria "Filosofia" i sobre ensenyar a pensar. Es pot baixar la foto i llegir-ne el text complet.

Foto del Pla de l'Estany publicada per Paquita Valldeneu en un post de hui.

Traure suc a la vida i amb persones dialogants i realistes

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, n'he afegit dels seus i, al capdavall, m'ha dit, mig rient:

"— ¡Mira si has tret suc de tocar [per telèfon] a casa!".

I sí; la veritat és que sí. A banda, ho agraeixes, sobretot, que connectes la bonesa, la teua decisió de quan eres xiquet (ser el líder de la teua vida, per evitar que et manipulassen), òbviament, en pro de les persones de bon cor i, altrament, de la llengua autòctona, de lo vernacle i de la poesia popular en la llengua de ta casa. I, ja adolescent, del folklore aborigen en la terra on vivies i en terres catalanoparlants.

Finalment, adduirem que adés hem copsat un escrit de Josep Ma. Virgili i Ortiga i li hem plasmat:

"— Bon vespre, Josep Maria,

Tot i que no seguesc la política valenciana com qui n'és un torrat, al meu coneixement, ha estat un intent de deixar que els altres determinassen una decisió que podria ser impopular.

Em sap greu que hi haja molta farsa en la política: abunda en polítics políticament correctes ('buenrollismo').

Un amic que, en acabar la guerra (1939), tenia setze anys (1923), em deia un dia:

— Lluís: la política és una farsa. La vespra d'entrar en València les tropes franquistes, viu dos hòmens pegant-se entre ells a veure qui les podria veure com hi entraven".

Era molt obert i dialogant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Gaudesc de la llengua, de la literatura i del folklore vernacles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare i li he demanat sobre uns mots acabats en "-or" i que inclou el filòleg i mestre Josep Ma. Virgili i Ortiga en un llibre seu. Llavors, m'ha respost que sí a uns quants i, tot seguit, ho comentes al mestre.

Més avant, escrius i tractes uns poemes de Rosa Rovira i, de pas, frueixes de la recerca i copses trets matriarcals i que són versos en què l'autora toca els peus en terra.

Adduirem que, adés, hem rebut respostes de Josep Ma. Virgili i Ortiga a unes qüestions que li havíem fet i a missatges que li havíem enviat. Aleshores, ens sentim "entre els nostres germans de llengua catalana, en la terra vernacla on nasquérem" i, igualment, amb espenta per a prosseguir la investigació sobre el nostre projecte que més fa que la nostra vida tinga sentit.

Finalment, he enviat aquestes paraules a la web valenciana "Etnobloc":

"— Bona nit,

Adés, per primera vegada, he accedit a la vostra web i vull dir-vos que faig un estudi sobre el matriarcalisme català, de què podreu trobar moltes entrades en la web 'Malandia' (https://malandia.cat) com també en nexe amb els Sants de la Pedra (una part més de la cultura matriarcalista mediterrània).

Estic interessat a saber què heu escrit en relació amb la cultura i amb el folklore vernacles, bé del País Valencià, bé d'altres indrets".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com els reis que ho fan en una poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres amb pedagogia i amables

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit sobre tradicions que es feien en la darreria del segle XIX en part del País Valencià i que tenien a veure amb el naixement d'un xiquet i amb el bateig.

Igualment, hem copsat una paraula que hem oït en femení ("rancor") i, en acabant, ho hem comentat a Josep Ma. Virgili i Ortiga:

"— Bon dia, Josep Maria,

Per ací, per la comarca de l'Horta de València i de moltes més del País Valencià, diem 'el color'.

Però, per exemple, 'la favor', no. De fet, hi ha una frase molt popular entre valencians catalanoparlants i, com ara, en les Illes Balears (d'acord amb escrits de Bartomeu Mestre):

'Vols fer el favor de...?'.

Sí que és viva la tendència a emprar '-or' (per exemple, 'tendror') en lloc de '-esa' (com ara, 'tendresa').

Quan em vinga bé, com he pensat hui, llegiré a ma mare els exemples que poseu, fins i tot, per si els ha oïts en avantpassats seus (avis, àvies i altres persones).

U dels quatre avis seus, sí que deia 'foll' (anys setanta i huitanta del segle XIX) i, en canvi, per ací (la comarca de l'Horta de València), diem 'Al ric i al loco, tot els para bé'".

Aleshores, el mestre (perquè ho és i perquè en fa, i molt, per Twitter i per ràdio), et respon:

"— Moltes gràcies, doncs, de fer-me cabal dient els abstractes en -or en femení!

I m'alegra de saber que es digui 'la rancor': en prendré nota. I també 'la temor', supòs. Ací, el Principat, es diuen tots dos malament, llevat de les Terres de l'Ebre.

'Vols fer el favor de...?' també es diu ací. I el gènere el calcam del castellà, no cal dir-ho".

Finalment, diré que, quan et trobes que hi ha qui aporta als altres i que, a banda, ho fa amb gaudi i amablement, amb una miqueta d'humanisme i amb didàctica, tu també frueixes com quan ensenyes un tema a un xiquet i, altrament, a un adult.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei pegat a la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pedagogia, humanisme i matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre avant", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un comentari que ahir posí al lingüista Gabriel Bibiloni, un home de qui destaque la seua disposició a aportar proves, que escriu com si estigués en una classe i, per descomptat, perquè és molt obert.

Llavors, li dius el nom d'una partida de la vila on vius ("Partida de Na Pastora", en el terme d'Alaquàs) i li indiques que, en unes ordenances de 1740, figura amb eixe nom i no amb el que ara se la coneix: Partida de la Pastora. I això, en un text amb noms de llocs en llengua vernacla, que no en castellà.

Un poc després, hem vist unes paraules que ens fan captar la necessitat de les Humanitats i d'humanisme en la vida quotidiana. I, en línia amb això, afegiré el text d'uns escrits que he plasmat hui en Twitter:

"Bon vespre,

Tinc estudis de Magisteri, especialitat Humanes (1994). 

En el curs 1989/1990, en l'institut, comentí a una mestra de 'Literatura española', que li agraïa que ella corregís en boli verd, perquè em tranquil·litzava.

Igualment, Enric Sebastià Domingo (1930-2006), en una classe d''Història contemporània' (curs 1993/1994) en Magisteri, ens digué que, durant la II República, les pissarres començaren a ser de color verda, perquè era sedant, segons estudis pedagògics.

En l'aula d'aquell curs, com en moltes de l'Escola de Magisteri, de la Universitat de València, era de color verda.

Recomane la lectura de llibres d'Augusto Cury, pedagog brasiler, i de Ken Bain".

Finalment, vos adjunte l'enllaç de l'article de partida dels escrits i de molts comentaris, publicat en el diari "La Voz de Galicia": https://www.lavozdegalicia.es/noticia/yes/2025/03/08/estudios-dicen-corregir-boli-rojo-provoca-ansiedad-alumno/0003_202503SY8P6991.htm.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei acompanyat de la seua poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El meu interés per la veritat, per la maternitat i per la Mare Terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!", M Teresa Hortoneda.

"Gràcies per les teves paraules. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare sobre temes en què coincidíem i, fa poc, he captat que ell, ma mare i jo tenim un punt en comú molt important per al dia rere dia: l'interés per la veritat.

Per això, durant la conversa, li comentes que, una vegada, un estudiós valencià de balls i danses, t'escrigué que una cosa que havies plasmat no era certa. Aleshores, tu, immediatament, li respongueres:

"— Què no és de veres?".

I afiges a ton pare,

"— Per a mi, la bondat, la veritat, la sinceritat, procurar ser imparcial i tocar els peus en terra com també ser amable, són innegociables. Per això, em sent millor entre persones que no orienten la seua vida segons els dictats del partit, ni d'acord amb els d'una associació,... i que no tracten d'enganyar ningú, ni de manipular-los, ni de dir la veritat a mitges".

Més avant, hem copsat la resposta d'Oreto Doménech Masià a un escrit que li havíem posat ahir ("En Magisteri, estudií l'especialitat Humanes, però no Preescolar. No obstant això, amb uns deu anys, ja tenia interés per la maternitat: quan anàvem a València, a l'hospital, observava els xiquets acompanyats de la mare, sobretot, la relació entre ambdues bandes.

Com més va, més, ho relacione amb el meu joc preferit: volar un catxirulo"). Per cert, quan ma mare em parla sobre el vol de l'estel, sóc incapaç de mentir-li. I ella ho nota.

Finalment, adés, he captat un escrit de Josep Maria Mallarach ("Més enllà de l'observació dels estels, la contemplació nocturna del cosmos, silenciosa i calmada, és una experiència inoblidable. Ajuda a prendre consciència de la nostra insignificança, enmig la immensitat de l'univers. És un antídot efectiu a l'arrogància tecnocràtica") i li he posat unes paraules:

"— Bon vespre, Josep Maria,

¡Això sentia, de jove, amb uns quinze anys, quan, en una vall (o en una muntanya d'on podies contemplar una bona panoràmica estant), pensaves que petits som i que bella és la natura!

Sense anar més lluny, ahir o despús-ahir, mirant una imatge.

Una abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era com el rei que ho fa en el tron.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Els pobles indígenes", Natura Llibres i Josep Maria Mallarach.

Tot seguit, exposem el text d'uns escrits plasmats ahir en Twitter (ací, amb lleugers retocs). 

Agraesc la simpatia de la llibreria esmentada, la qual hui, 10 de març del 2025, m'ha atés per telèfon.

****

<<Els pobles indígenes són fills de la Mare Terra; per això, mentre la Natura perduri, ells perduraran, en un present sempitern que esdevé ara i sempre. La civilització occidental, tard o d’hora, col·lapsarà, però, mentre no arribi el moment, aquí estem, amb Josep Maria Mallarach. Fil-resum!

‘La saviesa dels pobles indígenes’ ha estat el llibre-excusa d’aquestes #FiloTrobadesNL amb el seu autor, Josep Maria Mallarach.

🌱“Els nostres avantpassats eren pobles indígenes”, diu Josep Maria Mallarach. “Trobar-se amb un indígena és com trobar-se amb un avantpassat nostre viu”.

🌱Entenem per pobles indígenes cultures, ètnies i col·lectius grans, de milers o desenes de milers de persones, amb una cosmovisió, una llengua, un sistema de governança i un estil de vida propi.

🌱Segons Nacions Unides, es calcula que unes set-cents milions de persones al món formen part de pobles indígenes.

🌱 Parlen el 65% de les llengües de la humanitat.

🌱 Als territoris on viuen, s’hi conserva el 40% de la biodiversitat de la Terra.

🌱Com a exemple, el Parque de la Papa, al Perú, on s’hi conserven mil tres-centes varietats de patata diferents (!).

🌱 Tenen una concepció de la realitat molt més amplia que la nostra; viuen en sis, set o vuit nivells de consciència simultània.

🌱 El temps no és lineal; és circular o esfèric.

🌱 Això implica que els avantpassats i els no nascuts hi són presents sempre.

🌱 Els verbs no es poden conjurar ni en futur, ni en passat; ergo, no envelleixen. Passa igual en hebreu i en àrab.

🌱 La Mare Terra és viva, és conscient; estableixen un vincle materno-filial envers Ella.

🌱 Són gent de paraula: cultures estrictament orals; la paraula és sagrada i caure en l’escriptura representa una caiguda espiritual.

🌱 Ho explica també David Abrams a ‘La magia de los sentidos’: amb l’escriptura, és quan ens comencem a desvincular del contacte amb la terra… A no ser que siguis una llibreria especialitzada en @liternatura! 

🌱 No existeix el concepte de “mentida” perquè no se la poden permetre.

🌱 La frivolitat no hi té cabuda: han de memoritzar tot el que és essencial, no hi pot haver paraules vanes, el silenci és important.

🌱 Tampoc existeix la primera persona del singular: sempre es conjuga amb “nosaltres”, un nosaltres que inclou a tots els éssers vius.

🌱 No es regeixen mitjançant governs democràtics (tampoc Plató considerava que fos aquest el millor sistema; la democràcia, deia, portava a la tirania, que és cap on anem ara, de fet).

🌱 Es governen mitjançant un consell d'ancians i les decisions es prenen per consens, perquè el consens sempre uneix, mentre que la votació divideix; i, així, esperant el consens, hi ha debats que poden durar fins a tres generacions.

🌱 Totes les decisions, a més, s'han de prendre en benefici de la setena generació; les generacions presents sempre s'han de sacrificar pels que no han nascut encara.

🌱 Només pot formar part del consell aquell que ha viscut impecablement.

🌱 I, si nosaltres aspirem a una resolució dels conflictes “justa”, ells el que busquen és la reconciliació, unir les parts enfrontades. Un procés molt més llarg, que pot trigar anys.

🌱 La saviesa dels arbres, sota els quals es prenen decisions.

🌱 Com les seves necessitats materials són escasses, no necessiten treballar gaire: unes tres o quatre hores laborals; la resta de temps el dediquen al conreu de la vida interior.

🌱 La salut entesa de forma integral: salut física, mental, espiritual i de l’entorn.

🌱 Els lakota, que passen quatre dies seguits dempeus sense menjar, ni beure per rebre les visions dels esperits-guia que els acompanyaran la resta de la vida.

🌱 Això ens recorda molt als herois de l’Odissea, que eren adoptats per déus i deesses i que se’ls manifestaven en forma de verneda, òliba, olivera…

🌱 La propietat de la terra: la terra no és seva; ells són posseïts per la terra. Ho explica molt bé Si'ahl i la tradició judeocristiana també ho deia, que la terra és de Déu.

🌱 Amb aquest significat, aquí, al Pirineu, gran part de la muntanya és comunal, un remanent de la societat tribal que hem de mantenir, basat en la confiança i en la paraula.

🌱 Un altre remanent indígena: en euskera arcaic, no existia el concepte de Natura, el van importar; en el seu lloc, trobem la paraula Izadi, que desborda amplament el concepte de Natura.

🌱 I així és com els pobles indígenes han perdurat milers d’anys, mentre que la civilització occidental està col·lapsant (els hopi, a més, ho han profetitzat).

🌱 A Occident, anem de cap a caiguda des del segle XVII, quan el materialisme positivista s’imposa i elimina la dimensió còsmica del cristianisme.

🌱 “Quan la raó s’hipertrofia i es desvincula del cor és quan comença a haver-hi problemes”, Josep Maria Mallarach.

🌱La cosmovisió indígena és una cosmovisió realista; la nostra, profundament desconnectada de la realitat, de la llei natural.

🌱 Hi ha un punt de retorn en la nostra societat contemporània? Seria possible tornar a viure com els nostres ancestres indígenes?

🌱 Hem acompanyat aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en la tertúlia, dos pastissos amb un ingredient indígena en comú: ratafia pallaresa!

🍰 Pastís de formatge, carquinyolis i ratafia.

🥧 Coca de ratafia amb passes.

Tot pensant que la ratafia ens podria ajudar a entrar en trànsit com els xamans, acabem aquest fil-resum com els Haudenosaunee comencen el dia: amb un agraïment enorme a la Mare Terra. 

Moltes gràcies, Josep Maria Mallarach, per ser avui el nostre mestre il·luminador. I moltíssimes gràcies a tots els que viviu el present sempitern llegint amb #NaturaLLibres! 💚🌱📚

💚 Éhtho niiohtónha ne onkwa’nikón:ra (Ara els nostres cors en són un) 💚>>.

Records agradables de mestres i d'alumnes de Magisteri

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares sobre un tema en relació amb una notícia que eixí ahir en el diari valencià "Levante-EMV". A migdia, he entrat en la web i he escrit açò (la gran majoria, dit en la conversa):

"Bon dia, Carmen Serrano i María Andrés,

Tinc estudis de Magisteri, especialitat Humanes (1994). 

En el curs 1991/1992, hi havia cent vint-i-tres alumnes en la classe en què estudiàvem quasi totes les matèries. Seixanta-tres, d'Humanes; seixanta, d'Educació Especial. Com he dit hui, 9 de març del 2025 als meus pares, no recorde que cap company que fes la rama d'Educació Especial se sentís incòmode, marginat, pel fet que la gran majoria dels qui l'estudiaven eren xiques.

I no em sentia incòmode perquè dues companyes (una de cada rama) em parlassen quan tenien la regla (una d'elles, mig plorant). Les escoltava com ho faria amb un xiquet de pocs anys: que es poguessen expressar.

Ser amable amb els altres facilita molt les relacions.

En 2n de Magisteri, una mestra de Filosofia, Estrella Somoano Ojanguren, amable en el tracte i molt oberta, ens digué que li faria goig que el curs vinent, algú dels dotze alumnes (o, si de cas, algú més) que la teníem com a mestra, fes una matèria que ella ensenyava el darrer curs: Antropologia.

Quan, l'any següent, em veié en classe d'Antropologia, em demanà com és que jo hi era. I li responguí:

'— Perquè m'agrada i perquè m'agrada com ensenyes'.

Encara hi tinc amistat.

Avant les atxes.

Atentament.

Nota: Si recorde bé, en un estudi sobre el matriarcalisme (https://malandia.cat), hi ha una referència a una dona que féu estudis industrials i, si no, de tecnologia. Possiblement, nascuda abans de 1920 i catalanoparlant".

A banda, els afiges:

"— Vos recomane llegir l'article '5 motius per defensar les humanitats', publicat en el diari 'Ara' el 20 d'abril del 2014.

El PSOE, en temps de Felipe González com a president del govern espanyol, fou qui féu possible que s'eliminàs l'especialitat Humanes en Magisteri".

Finalment, dir-vos que la recerca sobre el matriarcalisme m'ha fet veure que, la majoria de les vegades, els xicotets detalls és lo més important per a un estudi ingent i molt obert; després, publicacions extenses. I, en tercer lloc, però prou, fer qüestions a la gent i respectar les respostes i, òbviament, plasmar-les i reportar el proïsme com a senyal d'agraïment.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com el rei afable amb els altres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ser amable afavoreix recerques molt obertes i ingents

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un llibre que em recomanà Oreto Doménech Masià, una estudiosa sobre folklore vernacle del País Valencià, i que, com li he dit, reflecteix la realitat i en una línia molt pròxima a la que captem en l'estudi sobre el matriarcalisme.

A més, hem copsat la gran importància que té l'amabilitat en els Pobles matriarcals, ja que no és considerada, per dir-ho vulgarment, una cosa d'empeltats de conill.

Això sí: més d'u, quan passa més fam que garró o bé no treballa,... protesta i considera que el govern és injust i que hauria de ser amable amb els desocupats. La qüestió és: ¿no havíeu dit que ser amable és de curts, d'innocents i dels qui s'ho creuen tot? Hipòcrites! Oportunistes! Això és lo que són. 

Per això, adés, en consultar un missatge de Margarita Frau Mir, de les Illes Balears, relatius a reports sobre la madona i que es podran veure en IB3 ("Si pots veure IB3, fan un programa que es diu 'Madones'. Pot ser interessant per a tu. Parlaran dones molt grans, del tema de la dona"), li respons:

"— Gràcies, Margarita, i bon vespre,

La lectura del text em porta a dir que el programa anirà en línia amb el 'feminisme antisistema', ja que, en les cultures matriarcalistes, ni l'accés al poder, ni la força, ni el prestigi (tres mots que apareixen en la presentació del programa televisiu) són prioritaris com tampoc entre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 (la gran majoria de les del programa ho serà de 1930 en avant), ni en rondalles recopilades per Antoni Ma. Alcover (abans de 1932), ni en poesia autòctona del segle XIX, ni en cançons tradicionals en llengua catalana plasmades pel folklorista Manuel Milà i Fontanals (segle XIX), ni en moltíssims comentaris vostres.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

En eixe seny, afegirem que la gent del camp i la de viles menudes són més realistes i, potser per això, no estan per la política que tracta de vendre fum.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com el rei amable amb el Poble i que gaudeix d'escriure.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'interés pel matriarcalisme, per la maternitat i l'empremta de Magisteri

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, llavors, poc o molt, m'ha dit "Quin tema [punxós] has tret!", en plasmes les seues paraules i t'afig com que tu hui hauràs aprés un poc més de la història familiar i de la vida, gràcies a informació en nexe amb la seua àvia paterna, nascuda en 1878. I ho reps com qui somriu a la vida.

Tot seguit, t'aplega un missatge de Lydia Quera i li escrius que"El tema de la maternitat, com he respost a ma mare, quan li he dit la qüestió del dia, m'encisa de xiquet ençà.

Això, quan, amb uns deu anys, ella i jo anàvem a València, a l'hospital, com li he tret hui: observava la relació mare-fill, per exemple, quan veia un nen al costat de la mare. I el de donar mamar, de veres, m'encisa.

He tingut una sensibilitat pels nens, pels majors i molt d'interés pel tema de l'educació Per 'tema de l'educació', no em referesc a fer bondat.

A catorze anys, em proposí ser mestre i, a vint-i-tres, acabí Magisteri, especialitat Humanes (1994)".

En eixe seny, direm que, en el darrer curs de Magisteri (1993/1994), el mestre de "Didàctica de la Història", ens comentà (i ens reportà) sobre una línia d'ensenyament i de recerca de la Història: la Història amb el paper de les dones. 

Aleshores, ja m'interessí pel tema i, de fet, un poc després, passí pel despatx d'un altre mestre de Magisteri, qui em digué que, en Magisteri, hi havia una mestra que em podria informar. 

Tu hi vas, et presentes a la historiadora i ella et suggereix dues obres (una d'elles, cinc volums sobre la dona en la Història), la qual trobes en la biblioteca pública de la vila on vius. Això, a mitjan dels anys noranta del segle XX. 

Adduiré que mai he format part de cap partit polític, ni de cap associació feminista, ni pels drets de les dones, però ha estat un camp que m'ha atret i que, amb el temps, ha derivat cap al del matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com a rei de la teua vida.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La llengua vernacla, el principal lligam amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Uns poemes preciosos. Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Avant!!!!", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he viscut un sentiment de pertinença a la terra més manifest que en altres moments. 

A més, captes que, a mesura que avança l'estudi sobre el matriarcalisme, copses que tu, com el llaurador que, quan plou, diu que plou, i, si no, no ho diu, hi respons a la realitat.

Per això, quan, de vesprada, hem rebut un correu electrònic de Nuri Coromina Ferrer ("Sí a la pagesia. Sense terra no es pot conrear els aliments que necessitem. No hi ha dret a tots els entrebancs que els posen"), li escrius com ho faries a un amic i a una persona oberta:

"— Sí. La pagesia viu molt més el sentiment de pertinença a la terra.

No s'hi val que responguen així, perquè vivim de la terra, Nuri".

Adduiré que ma mare, en gener del 2021, em féu un comentari sobre sa àvia paterna, nascuda en 1878 ("Es vivia de la terra") i ho he enllaçat amb la recerca i amb la prioritat per lo que hi té a veure, molt més que, per exemple, a redactar sobre què és el matriarcalisme. I, menys encara, a fer una mena de militarisme en pro de lo matriarcalista.

Ara bé: si algú vol pujar-se'n al carro que tu portes i, a banda, està en pro de la cultura tradicional vernacla vinculada amb les terres catalanoparlants,... ¡benvingut siga! Sí no, com féu un amic meu en el 2011, en el seu despatx, on jo era,... et lleves amb ímpetu, et menes davant qui intenta entrar en el teu camp (però sense les indicacions que li havies fet a bones unes quantes vegades) i li dius amb fermesa:

"— Que t'he dit que te'n vages!".

Aleshores qui tractava de violar el teu espai,... se'n va i, nosaltres, tranquil·lament, comentem a qui ens diu res sobre el fet:

"— És l'únic llenguatge que entenen" (sic).

Doncs, així vius i respons, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i en un ambient casolà i molt matriarcalista.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com a rei de la teua vida.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un ambient de confiança, amable, realista i creatiu

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat sobre una conversa que he tingut amb una advocada que, de fa temps ençà, forma part d'una associació:

"— Li he dit que l'estudi sobre el matriarcalisme m'ha fet veure la importància que té ser agraït i amable amb la gent. I, per això, quan ella i altres persones (qui són molt obertes i formen part de l'equip, la gran majoria, dones) t'envien informació, tu els ho agraeixes, perquè, una de les coses que veus en elles, és la continuïtat que tenen en l'entitat i les ganes per a dedicar als altres part de la seua vida".

Llavors, et comenta:

"— Braves" (sic).

I tu li respons:

"— Braves, valentes i amables".

Afegirem que un amic, Vicent Pla, a mitjan matí, ens havia enviat un missatge:

"— Bon dia, Lluís,

Eres [= Ets] una persona super activa. No sé d'on trobes el temps per a investigar i respondre a tots. 

Una abraçada i

Avant les Atxes"

Immediatament, li hem plasmat:

"— Bon dia, Vicent,

Sóc pensionista, no tinc cap fill i passe molt de temps en casa i cercant informació i responc amb intenció de crear un ambient de confiança i creatiu.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El marit accepta la proposta de la dona

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un missatge a Josep Maria Virgili i Ortiga, una mena de consultor lingüístic, perquè, puntualment, li escrius amb interés de millorar el nivell de llengua catalana i, de pas, d'afegir vocabulari, de rectificar-ne, d'accedir a publicacions en eixe camp, etc.

Després de trobar la resposta que ell et fa, acompanyada d'un diàleg entre tots dos, li poses una altra qüestió i, com sempre, amb eixa confiança que resulta de ser ell respectuós amb els altres i que tu aproves.

A més, hem llegit a la nostra mare un relat tradicional i vernacle que Ricard Jové Hortoneda (1929) ens narrà en el 2021 i que és conegut en diferents poblacions catalanoparlants, semblant a la  narració "A ta casa, vaca".

Conta que, en una vila, tots els hòmens volien una vaca,... llevat d'u. Però, com que, al capdavall, ell ho comenta a la seua dona i ella considera que lo adient és una vaca (u dels símbols de la maternitat), el marit accepta lo que ella li proposava.

Remataré l'escrit dient que ma mare, a poc a poc, intuïa com acabaria la història. I tu, com si estiguesses adherit a ta mare i a la terra, copses que toques els peus en terra i com si fesses una sessió d'ensenyament i hi hagués un lligam entre tu i ella.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Sobre l'agraïment als avis, als besavis i a escriptors

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, hem tractat sobre temes d'actualitat relatius a les xarxes socials i, al capdavall, li he afegit:

"— Ara, envie per correu electrònic una qüestió i, així, resulta més fàcil poder rebre comentaris sense que puguen ser censurats".

Doncs bé, de vesprada, un poc després d'enviar-ne u a moltes persones, una dona t'escriu sobre el tema del dia:

"— Hola, Lluís, 

Ja hem encetat el març; aviat, Primavera. 

Sí: trobo que és important valorar els nostres avis i besavis, malgrat els seus possibles errors. Recordem que som aquí gràcies a ells. Tot i que no sempre és fàcil saber les possibles falles humanes seves entre familiars".

Aquesta resposta ens evoca part de la conversa de hui, quan li hem adduït que, els més majors de seixanta anys (i, sobretot, els que passen dels setanta) són els més oberts, els més dialogants, els més empàtics i que el seu vocabulari ho reflecteix.

Finalment, diré que adés he vist un missatge en què et feliciten pels comentaris que has fet sobre u dels poemes tractats hui ("Gràcies, altra vegada, per les teves paraules, que agraeixo sincerament!") i, tot seguit, li envies una responsió:

"— Bona nit i gràcies per les teues paraules, les quals m'encoratgen a prosseguir pel mateix camí i em fan pensar que encerte prou en l'anàlisi dels poemes.

És una cosa que no esperava i de què puc dir que, quasi mai, m'havien parlat. Fins i tot, en casos com aquest, en què, per exemple, no podem accedir a Internet i trobar moltes entrades en relació amb el tema, ni als qui hi tenen a veure".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

En pro de la llengua catalana, de la cultura i d'estudis sobre el matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i ma mare m'ha comentat que, en una rama de la seua família (la d'una germana de ma àvia materna), hi havia hagut persones molt interessades per la cultura.

Així, el marit d'aquesta tia fou u dels qui impulsà la creació d'un institut públic en Alaquàs (l'Horta de València), la vila on visc, en els anys setanta del segle XX. I tu li dius que sí i que, un dia que anares a visitar-los, fullejares un diccionari castellà-llatí-grec. 

A banda, hem tret que, en Aldaia (la vila de l'Horta de València on ells viuen i on tu nasqueres), hi ha hagut polítics que han promogut lo cultural en relació amb les biblioteques. Llavors, els he afegit:

"— Ací, en Alaquàs, la llengua, el valencià. Per exemple, en la Parròquia de l'Olivar, molt. 

En Aldaia, les biblioteques i els centres culturals, més que la llengua".

Adduirem que, després dels efectes de la DANA, Aldaia necessita un reforçament per a la biblioteca, principalment, de llibres i de publicacions relatives a l'indret. 

Per això, fa unes setmanes, contactí amb la biblioteca i, en acabant, els envií un poema escrit per Manuel Nácher (un ciclista i poeta que hi havia nascut en 1917), qui visqué més de noranta anys i que, com alguns amics que tens i que has començat coneixent per Facebook, exposava sobre el lloc:  tradicions, costums, persones que hi estaven... (*). Fou publicat en 1973.

Així, entre tots, junt amb lo que ens puguen aportar altres persones i detalls de la vida quotidiana, fem possible un estudi obert, ingent i creatiu sobre el matriarcalisme català, perquè els qui ara vivim i les generacions de l'esdevenidor puguem tocar els peus en terra i gaudir de la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) Ací teniu una foto del poema. Es pot baixar i llegir de manera fàcil.

Herència genètica i temes que gaudeixes i de què escrius

 Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia (molts, per cert), n'he afegit els seus i, de pas, part de la història de la meua família, fins ara, desconeguda.

Llavors, et sents molt en contacte amb la terra, com ja ho desitjaves de xiquet, perquè volies aprendre'n la llengua vernacla.

Sudara, hem rebut un correu electrònic d'una escriptora:

"— Bona nit,

Aquestes no m'emocionen tant... Les que m'emocionen són les dels néts... o familiars més directes.

Fa temps que vaig llegir un article que deia que els néts hereten els gens de l'àvia materna. Per tant, com que només tinc filles, els quatre néts porten els meus gens... i en dono fe que tots són super responsables i estudiosos, tots segueixen el camí de les professions que, a mi, sempre m'han agradat: la salut, el disseny, la informàtica o els idiomes... 

Ja li dic, al meu home: 'Els quatre néts són meus!!!!'.

Sempre endavant!".

I li hem respost:

"— Bona nit i gràcies pels comentaris i per la informació sobre genètica, la qual desconeixia,

Quant als poemes, després dels llibres que m'heu enviat diferents persones i dels que he trobat en Internet, els temes amb què més gaudesc són 

a) la maternitat i els nens,

b) els vellets,

c) els pares, en el seu paper educatiu,

d) la natura (fruesc observant panoràmiques obertes, com ara, una vall oberta i ben conservada),

e) el sentiment de pertinença a la terra (molt, perquè, amb uns sis anys, ja desitjava aprendre a escriure la llengua catalana): la terra, símbols, festes tradicionals...

i f) els petits detalls, la senzillesa.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.