En pro de la llengua catalana, de la cultura i d'estudis sobre el matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i ma mare m'ha comentat que, en una rama de la seua família (la d'una germana de ma àvia materna), hi havia hagut persones molt interessades per la cultura.

Així, el marit d'aquesta tia fou u dels qui el impulsà la creació d'un institut públic en Alaquàs (l'Horta de València), la vila on visc, en els anys setanta del segle XX. I tu li dius que sí i que, un dia que anares a visitar-los, fullejares un diccionari castellà-llatí-grec. 

A banda, hem tret que, en Aldaia (la vila de l'Horta de València on ells viuen i on tu nasqueres), hi ha hagut polítics que han promogut lo cultural en relació amb les biblioteques. Llavors, els he afegit:

"— Ací, en Alaquàs, la llengua, el valencià. Per exemple, en la Parròquia de l'Olivar, molt. 

En Aldaia, les biblioteques i els centres culturals, més que la llengua".

Adduirem que, després dels efectes de la DANA, Aldaia necessita un reforçament per a la biblioteca, principalment, de llibres i de publicacions relatives a l'indret. 

Per això, fa unes setmanes, contactí amb la biblioteca i, en acabant, els envií un poema escrit per Manuel Nácher (un ciclista i poeta que hi havia nascut en 1917, que visqué més de noranta anys) i que, com alguns amics que tens i que has començat coneixent per Facebook), exposava sobre el lloc:  tradicions, costums, persones que hi estaven... (*). Fou publicat en 1973.

Així, entre tots, junt amb lo que ens puguen aportar altres persones i detalls de la vida quotidiana, fem possible un estudi obert, ingent i creatiu sobre el matriarcalisme català, perquè els qui ara vivim i les generacions de l'esdevenidor puguem tocar els peus en terra i gaudir de la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) Ací teniu una foto del poema. Es pot baixar i llegir de manera fàcil.

Herència genètica i temes que gaudeixes i de què escrius

 Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia (molts, per cert), n'he afegit els seus i, de pas, part de la història de la meua família, fins ara, desconeguda.

Llavors, et sents molt en contacte amb la terra, com ja ho desitjaves de xiquet, perquè volies aprendre'n la llengua vernacla.

Sudara, hem rebut un correu electrònic d'una escriptora:

"— Bona nit,

Aquestes no m'emocionen tant... Les que m'emocionen són les dels néts... o familiars més directes.

Fa temps que vaig llegir un article que deia que els néts hereten els gens de l'àvia materna. Per tant, com que només tinc filles, els quatre néts porten els meus gens... i en dono fe que tots són super responsables i estudiosos, tots segueixen el camí de les professions que, a mi, sempre m'han agradat: la salut, el disseny, la informàtica o els idiomes... 

Ja li dic, al meu home: 'Els quatre néts són meus!!!!'.

Sempre endavant!".

I li hem respost:

"— Bona nit i gràcies pels comentaris i per la informació sobre genètica, la qual desconeixia,

Quant als poemes, després dels llibres que m'heu enviat diferents persones i dels que he trobat en Internet, els temes amb què més gaudesc són 

a) la maternitat i els nens,

b) els vellets,

c) els pares, en el seu paper educatiu,

d) la natura (fruesc observant panoràmiques obertes, com ara, una vall oberta i ben conservada),

e) el sentiment de pertinença a la terra (molt, perquè, amb uns sis anys, ja desitjava aprendre a escriure la llengua catalana): la terra, símbols, festes tradicionals...

i f) els petits detalls, la senzillesa.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.