Dones del segle XIX i escrits sobre el passat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, en una conversa amb molta harmonia i, en acabant, altra vegada, però ara un poc després de rebre unes fotos que, en 1984, ens férem unes quantes persones junt amb la tia Quinti, una tia seua de Benicarló, molt oberta, molt acollidora, garrida i que sempre tenia eixe xicotet detall per a qui passava per sa casa.

Llavors, veus un nexe entre tres generacions, a banda d'una dona que, d'alguna manera, feia de matriarca.

Ben mirat, hem parlat amb un descendent de la poetessa Agnès Armengol i Altayó (1852-1934), li hem dit que féiem una recerca i que ens interessava la poesia del segle XIX, principalment, perquè reflecteix molt el matriarcalisme i el sentiment de pertinença a la terra. Li agraesc la seua disposició i la seua afabilitat.

En eixe seny, m'ha afirmat que sí, que l'escriptora catalana tenia un gran sentiment de pertinença a la terra. Semblava un home molt obert i com aquells informadors de la investigació que m'han dit que recopilen sobre les seues àvies (la gran majoria, nates en el segle XIX), que fan un arbre genealògic o, per exemple, que porten un blog en què redacten sobre els seus ancestres.

Finalment, podem dir que, entre uns i altres, receptius a fets, a tradicions i a vivències del passat, garantim que l'empremta d'aquelles dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, com ara, puga passar de generació en generació.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que ho fa acompanyada dels fills i de més persones.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.