Dones dolces, que alleten i que deixen empremta

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un comentari de Montserrat Cortadella en relació amb u dels poemes que he analitzat, pel tema de la dolçor.

Després, copses una poetessa catalana nascuda a mitjan segle XIX i que, no sols trau el tema de la maternitat, sinó que trobes un nexe amb trets de l'època i, òbviament, amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants per segona generació o més: Agnès Armengol i Altayó (1852-1934).

Adduirem que hem considerat interessant accedir a composicions d'aquell segle, en què es reflecteix molt el matriarcalisme i detalls que enllacen amb la figura de la mare dolça, aquella que acarona el nen, que li conta rondalles, que li diu algunes parauletes abans de dormir, que li canta cançons de bressol, que prega junt amb el xiquet, que li diu cosetes amb una suavitat que connecta ambdós i que, a més, deixarà empremta en el seu fill.

Finalment, diré que, fa uns dies, el català Daniel Gros m'enviava un agraïment per la recerca i per redaccions. Igualment, el meu agraïment a la vostra generositat i, ben mirat, a la vostra paciència.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo, com la mare que compta amb molts aliats.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.