Dones detallistes, acollidores i en rondalles autòctones anteriors a 1932

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient de bona harmonia, de confiança i en què ningú destaca sobre els altres, encara que tu traus el tema i ells hi participen.

A més, hem tractat en relació amb la tia Quinti, una tia de mon pare, qui era casada amb el seu padrí i que tingué un fill que fou pintor.

Ben mirat, els ensenyes fotos de dibuixos que havia fet l'artista i ta mare et diu:

"— En casa, encara hi ha unes fotos de quan els visitàrem".

Més avant, les has evocades: de quan, a mitjan dels anys huitanta, la família (els teus pares i els teus germans i tu) vos n'anàveu cap al Pirineu català (i, en el cas de vosaltres tres, si ho féieu a Barcelona).

Quant a la tia, ma mare m'ha afegit que era "detallista", garrida i que, tan prompte com entràvem a sa casa, ens acollia amablement. 

I tu li ho acceptes com a cert i prosseguiu en eixe ambient de proximitat. 

Finalment, vos diré que hem trobat exemples de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que tenien xicotets detalls amb els acostats i amb moltes persones, fets que podem copsar en rondalles vernacles anteriors a 1932.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa acompanyat dels seus aliats i que els empara.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.