El matriarcalisme valencià del segle XIX i el balear

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, també sobre un tema que li he dit que adés jo havia escrit a una històrica mestra de "Filosofia" i, després, a mestres de llengua catalana:

"— Bon dia, 

Per a mestres de llengua catalana.

@Virgili7

Observe que hi ha una quantitat important de persones, fins i tot, amb estudis universitaris (i, a banda, majors de seixanta anys) i que han publicat llibres, que tenen una mena d'analfabetisme funcional:

1) responen d'una manera molt llunyana a una qüestió, és a dir, com si els demanasses en relació amb arbres de la selva i 2) t'escriuen sobre l'Amazònia, però sense plasmar-te'n cap.

I vos ho dic amb el cor en la mà.

Podria posar-ne exemples, però preferesc no fer-ho i sí exposar eixa part de la realitat.

Avant amb els vostres projectes pedagògics.

Una forta abraçada".

Molt avançat el dia, veus que, en un llibre sobre Bèlgida, una vila valenciana de la Vall d'Albaida, no sols en el segle XX, sinó també en el segle XIX, hi havia una cosmovisió molt en línia amb el matriarcalisme i que, àdhuc, coincideix amb trets que havia plasmat Bartomeu Mestre i Sureda (Felanitx, 1952) en l'article "La llengua és el notari de la identitat", emparant-se en un estudi que s'havia fet uns vint-i-cinc anys arrere en les Illes Balears.

Finalment, direm que, mitjançant aquests punts en comú junt amb els d'altres versions (bé orals, bé escrites; en ambdós casos, molts), altra vegada, copsem que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista. Llavors, sents que paga la pena prosseguir en la recerca i, més encara: fer de mestre i aprendre de tots i a través de moltes fonts.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Adduïm uns versos escrits en 1918 per Joan Jaume Gual a Tonina (la seua futura dona), amb qui es casaria uns mesos després.