El folklore reflecteix la cosmovisió d'un Poble

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una assistent social que, tot i haver nascut en altres terres, recorda les seues arrels i és respectuosa amb la terra que l'acull de fa anys ençà: una vila valenciana en zona catalanoparlant.

A més, quan et demana a què et dediques, li dius que, com que ets pensionista i ets alliberat (i, sobretot, t'hi sents), fas un estudi sobre el matriarcalisme relacionat amb la llengua catalana i amb els territoris catalanoparlants.

Ben mirat, li hem afegit que el folklore, potser és el mitjà més bo per a captar que, en eixos indrets, la cultura tradicional vernacla és matriarcal, indistintament de la versió que abunda (i de bon espai) en els partits polítics.

Ara bé: li he adduït que, si m'han fet fora d'alguns grups de Facebook, al meu coneixement, és perquè passa prou com en la rondalla "El vestit de l'emperador". 

Així, un monarca era molt materialista i vivia més pels vestits que es posava que per la gent del regne.

Passà que, tot i el silenci dels seus súbdits, qui veiem que anava nu, ningú tenia l'atreviment de dir-li-ho, ni de dir-ho. Això sí: quan un xiquet de pocs anys, el veié passar molt a prop, digué a sa mare:

"— Mare: l'emperador va nu".

Aleshores, molts súbdits esclataren a riure i, a partir d'eixe dia, el rei fou més persona i es dedicà més en pro dels altres i dels temes del dia rere dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva i agosarada que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme valencià (i la maternitat) en la darreria del segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he respost a Isabel Inés, una argentina descendent de pares catalanoparlants de la comarca de la Marina, qui m'ha enviat un vídeo. Ací he canviat els noms:

"— Gràcies. Sobre el tema del vídeo. Pel 2015, un dia parlí amb una dona nascuda en 1940. Som molt amics, molt.

Li demaní

— María. ¿Tu podries viure sense Toni sis mesos seguits?

I em respongué:

— Sí. I Toni, sense mi.

Els seus fills, dos, han rebut una educació cristiana molt per lo social, humanista".

Igualment, hem vist el llibre "La mel i la fel", de la valenciana Carme Miquel i publicat en el 2005 i que recomanem: https://carmemiquel.com/llibre/la-mel-i-la-fel.

L'autora, en aquesta novel·la en què apareix part de la vida en la comarca de la Marina en la darreria del segle XIX, plasma molts trets matriarcals i, ben mirat, el tema de la maternitat, la dolçor en les relacions entre la figura de la mare i la del fill, el metge humanista i obert a la cultura tradicional, les iniciatives impulsades per dones...

Però, a banda, trau l'esperit comunitari, la remeiera, la dona i la jove transmissores de la cultura matriarcalista, la mare de llet, la dona atrevida davant d'autoritats, la sexualitat matriarcal, el paper de Nostra Senyora de la Llet (molt present en aquells temps, no sols artísticament, sinó, sobretot, com una mena de Mare del Poble i de la vila).

Finalment, en aquesta obra, has captat personatges que simbolitzen el vincle entre la Mare Terra i els fills i el contacte amb la natura, com en poemes que has llegit i que has tractat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, maternal, bonhomiosa, atrevida i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ancianes acollidores i que transmeten tradicions i folklore

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut uns comentaris en relació amb el tema d'ahir, per part de tres dones. I, immediatament, els he respost i he plasmat les seues paraules. Ara bé: et sents com el nen que mama de la mare i en un ambient de bon cor.

Adés, ens ha entrat un missatge de Maria Dolors Sala Torras:

"— Es súper interessant. Gràcies per compartir!

Quina gran feina fas! Felicitacions".

Llavors, li poses que, "De xiquet, ja m'interessava el folklore (sobretot, les rondalles, la poesia festiva i la popular, les cançons tradicionals...).

Després, quan tindria uns onze anys, la maternitat i com vivien les persones".

En acabant, m'ha dit que la recerca era documentada i que això es reflectia en els temes. Adduirem que, com diu un refrany, la mentira té les cames curtes.

Nogensmenys, cal dir que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és molt en línia amb lo maternal (la figura de la mare apareix en moltes rondalles anteriors a 1932), amb la foscúria (per exemple, coves, interior d'una muntanya,...), com en altres Pobles matriarcals.

Finalment, dir que, en la cultura basca, igual que en la catalana, com ara, la dona "salva" l'home, la mare té un paper molt important, la figura de l'anciana és present, ben tractada i la seua paraula és ben acollida, ella és la principal transmissora de la cultura tradicional i del folklore...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, bonhomiosa, arriscada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Es vivia de la terra" (sic), com qui mama de la mare

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he captat uns mots seus ("Els arbres eren una part en la seua vida, en el seu dia rere dia”) que, adés, me n'han evocat uns que ella em digué en gener del 2021 en relació amb sa àvia paterna, nascuda en 1878: "Es vivia de la terra".

A més, tot i que li afiges que, en alguns escrits, copsem que aquelles dones promovien la natura perquè la tenien com una mare que alleta, que subministra i a què cal tractar bé, podries dir que desenvolupaven molt la part receptiva, que acollien els altres (si eren de bon cor) i els qui els demanaven i, més encara, que reflectien eixe sentiment de pertinença a la terra com el fill que se sent part de la comunitat lingüística vernacla.

Finalment, capim que ens sentim com el nen de pocs mesos que mama de la mareta i que, un poc abans de dormir, escolta les cançonetes, els versets, les paraules de tendror i d'afecte que ella li diu i que, amb els anys, deixaran empremta en qui ara és un nadó. 

Vos assegure que molts dies em sent com el xiquet de pocs mesos (i, àdhuc, de pocs anys) que és a prop de la mare, com quan tenies uns onze anys i observaves mares amb xiquets petits al seu costat: lo maternal, lo que, més d'u, considera femení... Passa que ara, ben mirat, és inclòs en una recerca sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, arriscada, que aconsella si li ho demanen i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones del segle XIX, maternals i realistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient d'harmonia.

Igualment, et sents molt identificat amb una dona del segle XIX, qui reflecteix molts trets matriarcals: realista (toca els peus en terra), pacient, protectora dels més febles (en aquest cas, de dones pobres), disposada a dialogar i... a escoltar els altres.

Són molts detalls que hem copsat en poemes i en cançons vernacles d'aquell segle i en versos de catalanoparlants amb un gran sentiment de pertinença a la terra, en comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920...

Ben mirat, he capit una rondalla del segle XIX en què un gripau (un animal en nexe amb l'aigua i amb la terra, dos indrets matriarcalistes) compta amb el suport de persones amb bon cor.

Finalment, com que tu, altra vegada, captes que el tema del matriarcalisme et fa estar receptiu i, a banda, com el nen que mama de la mare, que s'obri als altres i que, en acabant, reporta sobre la recerca i lo que se'n deriva, no la deixes caure i prossegueixes en aquest projecte de la teua vida: sempre hi ha qui també és de la mateixa corda i l'acull amb bona avinença.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, benigna, acollidora i que va acompanyada d'un xiquet i d'un paper maternal dia rere dia.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones que menen el marit en la tradició matriarcalista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit part de lo que escriguí ahir en relació amb hòmens que nasqueren en el segle XIX i, com que eren anècdotes, hi ha un hagut bona harmonia.

Després, hem copsat un exemple en què unes mares i unes xiquetes fan costat a una xiqueta, la salven i, de pas, l'esdevenidor, la maternitat i les persones bonhomioses.

Més avant, lliges unes quantes rondalles en què la rabosa (guineu) se salva, ella és la part activa, la creativa, eixerida i que porta l'home (ací, simbolitzat pel llop) cap a on ella vol.

En eixe seny, en distints moments de la recerca, m'han tret molts exemples de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que menaven el marit, fins i tot, encara que, primerament, no ho semblàs.

Finalment, afegiré que un dia, ma mare, em posà dos exemples que ella havia conegut: el de les seues àvies, dels anys setanta i huitanta del segle XIX. Això sí: la vida quotidiana que vivien en la família i la que elles promovien enllaçaven amb la tradició matriarcalista en terres catalanoparlants i cap de les dues bandes era tractada per l'altra com si fos un drap.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, benigna, realista, arriscada i que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Avantpassats matriarcals i creativitat vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, mentres preparava l'escrit del dia i, igualment, després, he copsat molts punts en comú amb la cosmovisió dels valencians del segle XIX i amb la dels qui vivien en el primer terç del segle passat. Sobretot, amb els primers.

Ben mirat, hem captat un sentiment de pertinença a la terra, un predomini de lo receptiu i que ens sentim com qui ja ha passat la jovenesa i es prepara per a l'esdevenidor, però com la dona que, per exemple, encara no ha estat àvia, tot i que li puguen restar pocs anys.

Afegirem que la teua preferència pel folklore vernacle (i, més d'una vegada, enllaçant-lo amb el que també és matriarcalista i, no necessàriament, de terres llunyanes), aplana la investigació i l'empatia cap als majors i que no jutges aquells avantpassats i que procures plasmar el seu parer. 

Finalment, això ho lligue amb el fet que no és igual una cultura tradicional matriarcal que una que no ho és, i direm que aquest detall es capeix en moltíssims comentaris que ens han enviat com també en converses en què tu fas un paper majoritàriament creatiu, com qui deixa passar a casa persones amb bonesa. I la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista, com, per desembre del 2010,  ja em digué un amic.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, benigna, realista i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Amics planers, creatius... i en pro del folklore autòcton

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home, teníem moltíssims punts en comú en relació amb el tema de l'ensenyament de les humanitats, hi havia bona harmonia entre tots dos i he captat quantes coses pots aprendre recorrent a persones planeres, senzilles, que no cerquen fer-se destacar i, més encara, que són bonhomioses.

Afegirem que adés hem trobat un document en Internet amb una recerca sobre l'erotisme vernacle: "Literatura, sexe i cultura a la Conca de Barberà", d'Eugeni Perea Simón, editat en 1982.

Després, el consultes una miqueta i veus que et podria fer bon paper per a la investigació.

Finalment, diré que lo més agradable del dia ha estat una conversa telefònica amb un amic que ha aportat informació molt sucosa per a l'estudi sobre el matriarcalisme i que, igualment, és un tros de pa, un home generós i que, a banda, més d'una vegada, t'encoratja a prosseguir i que et diu que aprén moltes coses que abans no sabia i que, de rebot, li permeten enllaçar més amb la terra i amb lo que forma part del folklore autòcton i de terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, benigna, realista, arriscada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Matriarcalisme, rondalles vernacles i femellisme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he gaudit de la tasca folklorista i, igualment, he rebut comentaris a què tu respons com t'agrada que ho facen amb tu. 

Així, adés, un home et posa uns mots relatius al femellisme (el model de resposta oposat al matxisme i que he conegut en dones respecte als seus marits i, ben mirat, en poquíssimes narracions plasmades per folkloristes vernacles).

A més, hem escrit aquestes paraules, les quals posàrem en la recerca:

"I moltíssimes persones, per no dir a totes, ens han contat una rondalla quan érem xiquets, i n’hi ha que han deixat empremta en nosaltres. Però, hui, després de consultar, per curiositat, un enllaç que m’havia escrit una persona (en relació amb una de les darreres qüestions que he fet en Facebook vinculada amb les rondalles), he entrat, per primera vegada, en la web “Cordill. La cultura de casa”.

I, vés per on, hi ha un article de què vos pose l’enllaç i, com se sol dir, gràcies a Déu, hi ha moltes persones que continuen l’estil de transmissió i de relacions que ja tenien les seues àvies, les seues mares, els seus avantpassats: el matriarcalista i no, com ara, el patriarcal, tan en nexe amb el femellisme com també amb l’anarquisme, amb el comunisme i amb el misticisme.

I dic que també amb el comunisme, perquè, a poc que u llija sobre la música, per exemple, en la Unió Soviètica (hi ha un llibre en la biblioteca principal d’Aldaia, una població valenciana de l’Horta de València, en què ho podem fer, sobre la música en part d’Àfrica, d’Àsia i, fins i tot, d’Oceania), podrà veure que, àdhuc, en algunes repúbliques soviètiques en què els balls tradicionals no eren col·lectius, s’obligà a col·lectivitzar-los. El vaig llegir en la segona meitat dels anys noranta.

Doncs bé, una mena de comunisme acompanya, a hores d’ara, el tema de les rondalles en llengua catalana: https://cordill.cat/2021/12/06/adeu-rondalles .

Un article interessant".

Finalment, diré que, si em fan una qüestió de manera mínimament educada (amb bones paraules, amb bonesa, sense prepotència i sense victimisme), els responc: és una forma d'estar present i com el mestre que escolta i que ho fa amb l'alumne.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, arriscada, benigna i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Humanitats" i "matriarcalisme", més que dos mots

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he respost a una dona que, aquesta nit, m'havia fet una qüestió sobre el tema "esquerra":

"— Per què nomenes l'esquerra? Pots explicar-te, per favor?".

I tu li escrius:

"— Bon vespre, 

1) Normalment, l'esquerra', no sols solia ser més atrevida, més oberta, sinó que, igualment, tenia més tendència a plasmar la realitat i, per exemple, a reportar sobre els grups socialment més marginats (lingüísticament i tot). 

2) Per contra, lo que se sol dir 'dreta' (els 'conservadors', 'la gent d'orde i de lleis'), solia recórrer més a tractar de tergiversar, de silenciar o, àdhuc, de falsificar la Història i, més encara, quan això els podria permetre manipular la gent i tenir-la millor lligada als seus objectius.

3) En canvi, en els darrers deu anys (2015-2025), capte que persones que es diuen d'esquerres, progressistes, etc., si els traus temes que poden resultar incòmodes, perquè afecten partits d'eixe ram, tracten de desviar-los o de no dir-ne res.

Et pose un exemple. Jo nasquí en 1971, en el curs 1991/1992, comencí Magisteri (especialitat Humanes) en la Universitat de València. En una de les primeres classes, un mestre ens digué que érem dels darrers alumnes d'Espanya que podríem estudiar aquesta especialitat, a extingir en pocs anys. Manava el PSOE (amb 175 dels 350 diputats del Congrés dels Diputats) i els representants d'Herri Batasuna no hi solien anar.

Quan et parlen de feixisme, de violència de gènere, d'atacs a homosexuals... i els dius aquell fet, que una mestra de Filosofia (1992/1993) ens deia que retirar la matèria 'Filosofia' comportaria una societat més fàcil de manipular (no s'ensenyaria a pensar, a reflexionar, a analitzar) i que, en el curs 1993/1994 (el darrer), un mestre d''Història' ens deia que eliminar aquesta matèria generaria una societat menys comprensiva amb els altres,... ¿saps que fan moltes d'aquestes persones (i m'ha passat fa menys de dos dies)? Si estan molt ficats en política, quasi mai diuen res sobre el tema i continuen amb la línia del partit 'd'esquerres'... Una de les dues a qui escriguí, no comentà ni una paraula sobre el tema de les Humanitats; l'altra, callà".

Finalment, li hem adduït uns mots que ahir plasmàrem a un valencià:

<<"— Bon dia, Vicent,

Qui vinga ací i procure fer el bé (bonhomiós), benvingut.

Qui no, gens de facilitats.

Un dia, una dona marroquina que venia a classes de franc de valencià durant el curs 2015/2016, es queixava que jo (fadrí del primer dia de vida fins ara) no era casat, ni tenia fills:

'— ¡Claro! Es que tú, como no tienes hijos!' (sic).

I li responguí:

'— Això és voluntari, una decisió teua. I a més, ací, en Espanya, no hi ha cap llei que t'obligue a casar-te, ni a tenir fills'.

I callà.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana"

El comentari el plasmí ahir i textualment>>.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que toca els peus en terra, hospitalària, que parla amb el cor en la mà, arriscada, benigna i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Nota: Aquestes fotos són del mateix llibre.

Plasmar i reportar sobre el matriarcalisme que ens han ocultat

Paraules de hui:

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Mentres escrivia les paraules d'aquests amics, he recordat un fet que ocorregué el 12 de juny del 2015. El rei d'Espanya prengué una decisió respecte a una de les seues germanes.

Doncs bé: el diari valencià "Levante-EMV" i el català "La Vanguardia" (ambdós, en línia amb la mediocritat) preferiren en suau. Ara bé, un diari britànic no es parà en palles i, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, "Ho digué a la cara": en el titular d'un article, no en lletra menuda. Així ho escriguí (http://plomalliure.blogspot.com/2015/06/cavallers-fil-la-ploma.html):

<<El dia que el jornalisme valencià, com l'espanyol, tinga la gosadia de fer escrits, per exemple, sobre el cap d'Estat espanyol, de la mateixa manera que hui podem llegir en el diari britànic The Guardian, al voltant del reial decret que ha tret i relacionat amb una de les seues germanes, u podrà creure que, una vegada més, té un altre motiu, no ja per a confiar en este sistema de govern, sinó en els jornalistes (hòmens o dones) que diuen que treballen per la democràcia.

Crec que estem parlant claret. I este és el jornalisme que m'agrada. En el cas de la notícia en el diari britànic, no sols indica què ha passat, sinó una raó... ¡¡que no veiem en alguns diaris de l'Estat espanyol (i, potser, hui ho facen la gran majoria)!! El seu titular és determinat, sense por. I, lo que en la premsa espanyola que he consultat figurava com a titular, es corresponia, més o menys, al subtítol del diari britànic. Podeu comprovar-ho, per exemple, llegint el Levante-EMV o La Vanguardia>>.

Finalment, diré que no tractaré de dir només lo políticament correcte junt amb lo que estiga de moda, sinó moltíssims punts de vista, vivències,..., de manera que estiga més reflectida la realitat. 

De fet, com he escrit adés a una col·laboradora en la recerca, "Una de les coses que m'he proposat per a aquest estudi és fer com faig en la vida quotidiana: no ser políticament correcte, ni incloure només lo 'in' (lo que tinga a veure amb les modes), sinó plasmar la realitat i, fins i tot, comentaris minoritaris i que puguen anar contracorrent de lo que solen dir els polítics i amics seus".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta receptiva, realista, hospitalària, arriscada i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bonesa, l'arquetip del rei i folklore vernacle

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit unes paraules de la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1943169836319711381?t=Frme3b2eDX-B7FOlDpWroQ&s=19):

"— Deia un savi que cal buscar tres coses en una persona:

Intel·ligència, amabilitat i bondat.

Però comença per la darrera, perquè, si no la té, no cal que et molestis a buscar les dues primeres.

Som-hi?

Bon diaa!!😉🤍".

Adés, li he respost:

"— La bonesa és molt important en la meua vida, María José. Un exemple: no vote cap candidatura encapçalada per una persona que menta sovint i que no siga de bon cor. Preferesc (i ho faig la gran majoria de les vegades) votar nul.

Mai m'he venut.

I l'arquetip del rei".

Afegirem que el tema d'aquest arquetip no té res a veure amb si u és monàrquic, republicà o d'una altra línia. Així, el mot "arquetip" significa "model", "prototipus",... De fet, resulta molt fàcil captar-lo en les rondalles vernacles de fa més de cent anys, no solament en les plasmades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932). I més enllà de personatges masculins: el monarca, el princep (o bé el noble) que fa de cap d'estat d'un territori), la princesa que es la màxima autoritat política on ella viu, el pare o la mare, etc.: https://malandia.cat/2022/11/larquetip-del-rei-i-la-dona-valenta-i-molt-oberta. Depén del paper que exerceixen.

Adduiré que és ben considerat si, per exemple, és bonhomiós, si procura ser just, si escolta les dues parts (o més) abans de decidir quina aprova...

Finalment, passen els anys i encara et trobes amb persones que trien actuar i respondre en pro de la gent que fa com aquests sobirans i, així, la dita "Del color del Rei, se tinyen els vassalls" té una connotació positiva. Eixes són de la meua corda; les altres, les acceptes com a persones, però no la seua manera de pensar, de fer, de viure... I això no vol dir que tu sigues millor, però sí que tu tens uns principis i un model de vida que aculls perquè és amb el que t'identifiques i que governes la teua vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta receptiva, hospitalària, arriscada, benigna i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones amb interés per la llengua vernacla, per la terra i benignes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre uns temes que, en acabant, he escrit a Antonia Verdejo, qui, de vesprada, m'ha enviat aquestes fotos de l'obra"Coses sentides. El parlar de Palafrugell" (*) publicada, inicialment, si més no, en el 2009.

A més, copses que Antonia Verdejo t'havia enviat un comentari:

"— Avui sóc comprat un llibre que tenia ganes de tenir. És d'aquí, de Palafrugell (*), un diccionari de paraules: unes que encara diem i altres no tant. Per passar d'avis a néts; serà un bon llibre, crec".

Llavors, li hem plasmat:

"— Adés he parlat amb ma mare i he copsat que, així com ella es dedica més a temes socials en línia amb la caritat i amb la solidaritat, però ha estat molt en nexe amb el passat (parla prou de les seues àvies i dels marits), jo, a sis anys, ja tenia interés a parlar en català i a escriure'l de manera genuïna.

A nou anys, un cosí de mon pare, amb motiu de la Primera Comunió, em donà un llibre de poesia festiva en català, escrita per un valencià de la vila on ell nasqué (la de mon avi patern, 1909). 

I així fou com començà el camí que ara faig: el de promoure la llengua (enllaçada amb el folklore i amb l'ús genuí) i les tradicions de la terra junt amb les rondalles, la música, el model de vida i la cosmovisió. Són coses que ja m'atreien quan tenia menys de deu anys.

És més: possiblement, el tema de la dona tinga a veure, en part, amb el fet que, en la planta baixa de la finca on jo vivia, residia aquest avi i... era on hi havia l'estàtua del Sant Antoni (el nom, igualment, del carrer).

Quan ell morí, captí que les dones eren qui organitzaven la festa i el seu gran paper.

Ben mirat, el de l'educació i el de la maternitat també m'han atret de xiquet ençà. Alguns, recorrent al castellà, dirien que això són coses de 'amariconaos', però el fet és que m'han interessat.

T'afegiré que una psicòloga i sexòloga, pel 2007, em deia 'Em fas preguntes que poca gent em fa'. És una dona que l'agrada lo maternal.

En ma casa (pares i germans), he estat el més interessat per la llengua i pel folklore. 

Avant amb el llibre i amb els teus projectes, Antonia".

Altrament, ens ha adduït:

"— Gràcies, Lluís. Molt agraïda. Des que sé llegir, que tinc llibres per donar i vendre: en castellà i en català. M'agrada molt i aquest el vaig trobar interessant per ensenyar als meus néts paraules que, a poc a poc, es perden i, així, les tindran sempre".

Més avant, li he dit:

"— Ma mare, una dona de diàleg, de pactes.

Jo, de no deixar passar les mentires i, de pas, tampoc els intents de manipulació sobre persones de bon cor i sobre la societat".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet, amb benignitat, hospitalària i que toca els peus en terra.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies arriscades, amb iniciativa i de què et reporten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare (nascuda en 1943) i m'ha dit que, quan els seus pares es traslladaren de València a la vila on visc (Alaquàs, de l'Horta de València), ma àvia es proposà portar avant un xicotet comerç. Primerament, parlà amb una històrica venedora de la vila i, després, com que la padrina era arriscada, a poc a poc, n'obrí u i anà avant.

Adduirem que, al llarg de l'estudi, he copsat molts casos semblants i, fins i tot, d'eixos en què ens han dit que una de les dones (i més) de la família de qui ens reporta, tenia més iniciativa que el marit.

Sobre aquestes paraules, vull dir que no les exposes com a signe de superioritat de la dona, ni com a menyspreu cap a l'home, ni, ja ho crec que no, cap a qui no ha obert una empresa.

Al cap i a la fi, en casos així (i en la recerca que fas), u dels objectius principals i innegociables és reflectir la realitat, tocar els peus en terra i, ben mirat, plasmar lo que s'ajuste a un fet inqüestionable: que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i vernacla en els territoris catalanoparlants han estat matriarcalistes i... que això es pot capir (i molt) en el folklore.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta benigna, hospitalària, creativa, que no fa castells en l'aire i que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Creativitat, nexe i respecte del ritme del proïsme

Paraules de hui:

"Avant les atxes,", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que m'ha ajudat a fer una tasca de manera més fàcil. I tu, després, com que confies en ella i saps que hi ha bona harmonia entre tots dos, la deixes fer.

Igualment, veus que, encara que, més d'una vegada, no has pogut estar més temps amb persones estimades, sí que ho has pogut compensar: per mitjà de les converses (que, per exemple, et fan una gran favor per a reportar-te per a la recerca i, a més, amb bona avinença entre ambdues bandes) i, a voltes, recorrent a missatges.

Per això, en lo creatiu, la cosa ha anat prou millor. I hi prossegueix.

Finalment, adduiré que adés hem rebut un missatge (amb la foto que exposem) d'una amiga: "Que cadascú balli la vida al ritme que el faci millor". De fet, com ara, això fem en l'estudi: permetem que cada u puga reportar com millor li vinga. I podem dir que això facilita un nexe més fort i perdurable entre ambdues bandes i que cada u se senta ben tractat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, benigna, que toca els peus en terra i creativa que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escoltar, escriure i viure de manera matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient molt receptiu i creatiu.

Més avant, copses un comentari que t'havia plasmat una dona sobre la censura. I, mentres li responíem (*), sentíem que hi havia sinceritat, bon cor, un escoltar l'altre amb intenció d'aprendre cada u de l'altre.

Igualment, captes que, així, és a dir, amb un estil que podríem dir de línia matriarcalista, no sols tu traus la teua vena maternal (eixa que, ben mirat, desenvolupes amb un nen), sinó que deixem que ens exposen els seus sentiments, les seues emocions, les seues opinions, vivències, etc.

Podríem dir que es pareix a quan expliques alguna cosa i, altrament, connectes amb els altres i ho fas amb bonesa i sense fer del proïsme un titella teu.

Finalment, he capit que el meu model de vida és matriarcalista, que preferesc tocar els peus en terra, que visc creativament (com fan molts xiquets) i que, així, no solament la teua vida té seny, sinó que no et sents sol, sinó junt amb un altre, junt amb la realitat, junt amb la vida, àdhuc, encara que sigues en un lloc prou fosc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys, hospitalària, realista i amb molts trets de la infantesa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats,  molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

(*) <<Bon dia, Margarita,

Hi estic molt d'acord. Hi ha qui promou molt el "buenrollismo".

Pel 2005, llisquí un article en una revista de psicologia. Era sobre la manipulació i com respondre a diferents persones.

En u dels punts de l'escrit, posava açò:

"'Hace buen tiempo'.

Del buen rollo a la hipocresía".

Respecte al present i al passat, potser en el 2023, ma mare, en relació amb les seues àvies, nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX, em deia que no vivien en un ambient  políticament correcte, ni que ho eren, que, aleshores, hi havia una manera més sincera de viure.

Finalment, he captat que, si consultem Facebook i Twitter, veiem que, en casos de polítics, parlen d'honradesa (possiblement, per allò de l'honra), però no de fer les coses de bon cor, ni de ser una persona bondadosa.

Jo només vote qui considere que és una persona de bon cor, en pro de la terra i de la llengua vernacla (la catalana) i que no es proposa manipular els altres, perquè una cosa és respondre al proïsme i, ben diferent, és tractar de jugar amb ell com si fos un titella. I t'assegure que no els done una segona oportunitat, Margarita.

Per això, passe del vot a la candidatura, al vot nul, perquè sempre que hi ha hagut eleccions, he votat.

Avant les atxes.

Una forta abraçada>>.

El folklore reflecteix la cosmovisió d'un Poble vernacle

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit unes paraules que plasmí en maig del 2018, després de parlar amb un amic que és metge.

Ell, casat amb una basca, em parlava sobre la cultura èuscar i semblances amb el matriarcalisme valencià.

Igualment, copsem que, de la mateixa manera que, més avant, ho féu un metge del cor com també Pere Riutort i més persones que ens trobem més d'una vegada, el cap és lo més important. Això sí: connectat amb el cor, receptiu a les emocions i als sentiments de qui ens parla, de qui ens escriu, etc.

Quant a les manifestacions, un tema de què et demanà aquell primer metge, podríem dir que, en les rondalles (i fent semblances), són puntuals.

En canvi, sí que abunden les contarelles en què el monarca aprova que la seua filla (qui aspira a casar-se) puga determinar les condicions que ha de complir qui ho vullga i, si no, les proves que haurà de superar.

Per consegüent, com que el folklore reflecteix molt la cosmovisió d'un Poble i les tradicions ancestrals d'una contrada i es plasma en una llengua vernacla, com més avança l'estudi, més captes que la teua visió de la vida és matriarcalista, que prefereixes tocar els peus en terra i que vius amb un estil matriarcal i creatiu, motiu pel qual molta gent et reporta altruistament i tu els ho aculls i perviu l'enllaç entre ells i tu com si fos entre la mareta afable i el nadó.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta creativa i realista que va acompanyada d'un nen de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes senzills, receptius i en pro de la creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, igualment, li he dit:

"— Hui és d'eixos dies en què et posen moltes veritats i no pots dir que no ho són, perquè el fet que un xiquet no plore es pot viure de moltes maneres. I, a més, com que has conegut detalls en eixa línia (i amb xiquets de pocs anys), captes que és cert".

Ara bé: com més avançava el dia i, més encara, després d'haver rebut uns cinc documents amb escrits eròtics en llengua catalana i per part d'una dona amb molta facilitat per a la novel·la i, això, junt amb altres missatges que arreplegues, copses que, no sols el teu camp preferit és el folklore (i el de l'ensenyament, tot i que, a hores d'ara, frueixes més el primer, puix que, més d'una vegada, quan feies de mestre, àdhuc, d'adults, també el treies agermanat amb la creativitat i a l'acollida a lo que et digués l'alumne, amb intenció d'aprendre i de millorar la pedagogia), sinó que t'aplana més lo creatiu, la saviesa de la vida i, ja ho crec que sí, la senzillesa.

¿I per què diem la senzillesa? Doncs perquè aquestes persones són les que més ens han reportat i amb qui més de gust ens sentim i responem, això sí, com qui es mostra hospitalari i amb interés pels costums i per les tradicions, simplement, per a reflectir la realitat i la cosmovisió d'un Poble, en el nostre cas, matriarcalista.

Això explica que, com se sol dir, siga un plaer estar amb ells físicament i, si no, sentir eixe lligam harmoniós que evoca el moment que el nen alleta i en què la mare li diu parauletes o bé li canta o bé li llig algun poema (o alguna rondalla) i, després, ambdós dormen bé i esperançats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta creativa, recopiladora i benigna que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes creatius i mares que alleten i senzilles

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la figura del capellà en les rondalles i, igualment, li he agregat que, més d'una vegada, es reflecteixen trets semblants en eixa persona que, després de fer el servici militar o bé després d'haver estudiat, adopta un estil de vida i una manera de veure els altres i la vida com qui els mira de dalt al baix i distant.

En canvi, hi ha la figura del rector eròtic i, en més d'un cas, el de qui, tot i els estudis, és pacient amb els xiquets, els tracta bé, amb bonesa i que, de rebot, rep una bona acollida per part de les dones de l'indret i en parlen.

Adduirem que adés hem pres uns mots que plasmàrem el 27 de novembre del 2009 en el primer blog que creàrem (ací, en nexe amb un amic, per a nosaltres, Felip):

"Com em deia un amic, Felip: 'Aspira a passar pel camins amb el tot terreny i, quan el carrer es faça un poc estret, aparca el cotxe, agafa la bicicleta que portes en la part de darrere del tot terreny i... xano-xano, ves pel caminet del bosc i fruïx-lo (el camí, el passeig i el bosc)".

Finalment, capeixes que, gràcies a la paciència, a la disposició a acollir comentaris de persones diferents (molt en línia amb la dita "Cada casa és un món") i, no cal dir que com la mareta que alleta el nadó i que l'escolta i s'interessa per ell (els qui et reporten) i per fonts que li puguen fer possible una vida senzilla i amb la innocència i amb la creativitat infantils, el teu projecte (principalment, folklòric) va avant i sempre amb bons ulls per part d'algú.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet i que fa hospitalitat i benigna.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones del segle XIX, que menen i ben acollides

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un comentari d'un amic senzill, amb bona empatia i de bon cor: Tonet.

Però també en veus de dones que reberen una educació matriarcal i, per exemple, de dones que defenen la llengua vernacla, la natura, etc.

Afegirem que, mentres plasmem aquests mots, evoquem padrines que, com ara, fan poemes en què capim la Mare Natura, el paper maternal, fins i tot, de l'home, un detall que hem copsat en rondalles anteriors a 1932, en escrits que ens han posat i, ben mirat, en paraules de l'antropòloga basca Mari Carmen Basterretxea.

Finalment, diré que, un poc abans del vespre, he llegit una contarella catalana del segle XIX en què una dona (la mestressa) té la darrera paraula i en què tres persones fan lo que ella vol: un frare amb qui ella menjaria, un xicot que havia finit el servici militar i, al capdavall, el marit. I aquests tres hòmens li ho accepten de bon gust. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys i amb senzillesa i amb benignitat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Investigadors i dones de distints Pobles matriarcals i semblants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, m'ha dit que llegia un llibre en què una africana i negra, comenta, ara per ara, sobre temes en relació amb les discriminacions. Cal dir que aquesta dona viu en una històrica colònia britànica.

Llavors, li dius que Rigoberta Menchú i l'àvia Damiana (aquesta segona, de la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista) tenen molts punts en comú i que, fins i tot, els copses en escrits (i en converses) sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

A banda, li hem afegit que això enllaça moltíssim amb els Pobles matriarcals, puix que, com és prou sabut (i li ho hem adduït), per exemple, en el camp de l'ensenyament, hi hagué un català que, ben avançat el segle XVIII, ja escrivia sobre pedagogia i rebutjava els castics i les agressions als xiquets.

Finalment, diré que hi ha persones que fan recerques i que, com li he tret, compten amb investigadors i amb més persones que defenen que, per damunt de les paraules fàcils i sense fonament, cal posar-se de part de qui té l'atreviment d'estudiar i de publicar (acompanyats de certeses, d'hipòtesis...) sobre temes que ens permeten tenir una visió i una coneixença més àmplia, més diversificada i, ben mirat, més acollidora i, així, no acceptar les conductes que ens portarien cap al fanatisme o, igualment, cap a una versió més reduïda i més pobra de la realitat actual i del passat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta receptiva i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.