Àvies que ensenyaven refranys, expressions i arriscades

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m'ha tret unes paraules sobre les seues àvies i sobre son avi matern, tots tres nascuts en el darrer quart del segle XIX. 

Així, ens ha dit uns mots que, en acabant, hem plasmat en Twitter, a Josep Maria Virgili i Ortiga:

"— Bon dia, Josep Maria,

Ma mare m'ha dit que una àvia seua (1878) deia 'Mira: el mut de la campana' (*). Què vol dir? Gràcies.

Tinc entés que, a vegades, es cobria el batall de la campana perquè no sonàs.

Avant les atxes".

Igualment, quan li demanes per què et sol dir més expressions, refranys, etc. que ha oït a sa àvia paterna, et respon que "Era més parladora". En canvi, l'àvi que més estava amb els néts, era el matern, encara que fos el més recte dels quatre. 

Finalment, diré que, en u dels comentaris que he llegit hui, en nexe amb cançons tradicionals que em plasmaren fa més de tres anys, una dona venia a dir que les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, fins i tot, ja àvies, ensenyaven moltes cançons eròtiques: eren més arriscades i tenien molta espenta, a més de ser persones generoses i bonhomioses. Em sent molt identificat amb persones així.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.