Didàctica de la llengua i ús genuí

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies, Lluís

Felicitats per la feina que portes a terme!

Una abraçada", Jesús Llòria.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit alguns escrits del llibre del mestre Josep Maria Virgili i Ortiga i, en acabant, he tret el tema de "La Regla del DUC" (decenes-unitats-centenes, per exemple, "trenta-tres", "dues-centes" porten un traç).

Igualment, li hem afegit que tu no et centraves en un quadre per a aprendre la combinació dels pronoms i dels apòstrofs:

"— Quan tinguí a Pere [ Riutort] de mestre, ell ja ens digué: llegir i escriure texts diferents i, així, aprendríem vocabulari i com s'escriu. 

Ell era molt didàctic. De fet, formava part del departament de 'Didàctica de la llengua' (ensenyar a ensenyar). I tenia vocació com a mestre.

A més, en el 2015, un dia que li diguí que jo tenia soltesa en escriptura, ell em suggerí 'Llig, llig, llig bona literatura: n'agafaràs de tots i ho faràs teu'".

Ben mirat, et comenta ta mare:

"— Tens preocupació per escriure bé, pel vocabulari".

A banda que és cert, perquè és una cosa que m'ha encisat des que era un xiquet i tenia, poc o molt, set anys (començant pel meu interés a redactar en la llengua materna), fa més d'un any, llisquí una entrevista en què una dona kurda deia que no parlar bé (de manera genuïna) una llengua era com rebutjar la mare.

Finalment, en ma vida, fins ara, després de la llengua vernacla en terres catalanoparlants, ha anat la cultura tradicional i el folklore. En eixe seny, agraesc els contactes amb l'editor d'"Associació Cultural Vibrant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.