Intercanvis sobre llengua, història i recerques de tradicions autòctones

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge del mestre Josep Maria Virgili i Ortiga i després he escoltat part d'un vídeo.

La presentació deia així (https://x.com/ngelmeres/status/1992004257269395567?t=m4ie5fcydpTCIW4-DafYXw&s=19), presentada per "Acció pel català".

Aleshores, hem seguit la introducció de la conferència i una secció del documental, de què adés hem escrit en Twitter a Josep Maria Virgili:

"— Bon vespre, Josep Maria,

De matí, he escoltat part de la vostra conferència i m'ha agradat la didàctica i el fet que vós presenteu propostes, les analitzeu i suggeriu, però no obligueu.

Per exemple, quin català caldria prendre de model (segles).

Igualment interessant quan dieu que, sense l'històric pacte d'estats hispànics (del segle XV i la Germania del segle XVI) i sense la política borbònica, la penetració del castellà hauria estat més aïna suau i, possiblement, en ambdues direccions, més baixa.

Llavors, he pensat que, en la recerca sobre el matriarcalisme català, he hagut de fer una cosa pareguda i, per exemple, exposar informació que, normalment, o bé no se sol dir i difondre, o bé no ha estat ensenyada en l'escola, ni en els instituts, ni en les universitats".

A banda, ell et respon:

"— Moltes gràcies.

I sí, les coses no s'han d'imposar. Però tampoc s'han d'amagar".

Ben mirat, li he adduït:

"— M'agrada molt el vostre estil d'ensenyament i de promoció de la llengua.

Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics.

Una forta abraçada".

Finalment, dir-vos que hui he rebut un missatge de Jesús Llòria, l'editor de l'"Associació Cultural Vibrant", a qui he enviat un correu electrònic amb el treball sobre els Sants de la Pedra i que, sudara, he copsat que la web d'aquesta entitat té informació sucosa per a la investigació que faig. Gràcies per la vostra disposició i per la vostra oferta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.