"Tu podries escriure contes" i "Cultura i folklore"

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home sobre temes d'actualitat i, més encara, sobre una cosa que m'agrada: dedicar-me (en lo creatiu) a la cultura tradicional i al folklore i, de pas, enllaçar-los amb la literatura, amb la música i amb altres camps en què es reflecteix el matriarcalisme.

Per això, quan et trau la pintura, li dius: 

"— Sí que m'agrada, però passa que, és com la música. Et pot agradar eixe camp, però veus que no és en el que més t'esplaiaràs. I ho notes perquè no hi ha tanta continuïtat. 

A més, ja fa uns anys que he trobat que dedicar-me a l'estudi que faig sí que em dóna corda.

Pere Riutort, en el 2020, em digué que lo meu era la il·lusió per l'estudi. I encertà".

Igualment, li hem adduït que, una vegada, un home féu un comentari al futur poeta i escriptor Joan Sala Vila: li suggeria que es dedicàs a la poesia. I ho fa: composicions, política, religió,...

Doncs bé: quan tenies nou anys, ja llegies poesia festiva en català; l'any que feres els vint-i-dos, Pere Riutort et digué en una classe en Magisteri:

"— Tu podries escriure contes" (sic). 

I, pel 2021, per telèfon, després d'haver llegit ell el llibre sobre els Sants de la Pedra que m'edità Bubok, el sintetitzava en tres mots: "Cultura i folklore" (sic).

El curs següent (en 1994) fiu un treball antropològic per a la matèria "Didàctica de la Història".

Uns anys després trobí el tema de la sexualitat i el de l'erotisme investigats per Julius Evola en molts camps: religió, mitologia, alquímia, psicologia, art, literatura... Tenies uns vint-i-set anys i t'encisava eixe estil de fer un tractat, ingent i amb moltes variables: "Metafísica del sexo".

Per això, copses que la recerca que fas ara és en nexe amb aquells temes que encara tenen vida i que t'acompanyen junt amb el de la maternitat, el de l'educació i el de l'ensenyament.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.