"L'origen dels primers éssers" i la Terra

Paraules de hui:

"Molt agraïda. Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic amb qui tinc molts punts en comú i, com que ell és interessat per temes socials, li he tret unes vivències que, anys a venir, m'han influït, fins i tot, en respostes actuals i positives cap a persones que sí que van en línia amb els cinc mots que, com a resum de la conversa, m'ha dit:

"— Humilitat, transparents i al solc".

Un solc que, al moment, t'evoca unes paraules de Leonardo da Vinci: "No me n'eixiré del solc".

Ben mirat, agraïm la generositat i la paciència que hui ha tingut una històrica mestra, formadora i treballadora en residències de majors, en resposta a unes qüestions que li havíem fet per a adobar el terreny de la recerca sobre el matriarcalisme, mentres que afegim informació nova.

Finalment, una foto d'unes frases tretes d'un llibre en català amb rondalles i amb llegendes del món. És un retall que, pel 2000, doní a Pere Riutort, un mestre de Magisteri que, igualment, ens introduí en l'ensenyament de rondalles a nens, de manera que en fruïssen. Són d'un relat tradicional quitxé: "L'origen dels primers éssers". Diu així:

"No és la Terra un lloc preciós? Mireu com són de belles les muntanyes i les valls. ¿No és un plaer sentir-se viu i ser capaç de comprendre, de parlar i de moure's?".

Ja ho crec que sí!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.