Publicacions i persones que t'adoben el terreny etnològic

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la festivitat de Sant Martí, més que res perquè Conxeta Fortesa (una amiga) hui havia plasmat un text acompanyat de tres llegendes (https://www.facebook.com/share/p/1DNpWyQY8R) i perquè hi tenies interés. Llavors, ella me n'ha parlat i jo escrivia bona part de lo comentat.

Més avant, plasmes en el teu mur els mots de ta mare i, adés, els d'altres persones:

<<SOBRE LA FESTA DE SANT MARTÍ, 

en paraules de ma mare (1943), per telèfon, hui, 11 de novembre del 2025:

"Ací, de Sant Martí, no se'n deia res. De Sant Miquel, sí: 'L'estiuet de Sant Miquel', en què no hi havia prou a anar amb roba de seda, sinó amb roba grosseta.

La matança del porc, que jo l'he coneguda, es feia quan feia fred: no hi havia neveres. Feien embotit, ho fregien i ho ficaven en gerres: xoriços, botifarres, llonganisses,...

En [ la ciutat de] València, hi havia una imatge de Sant Martí ("Que s'ha partit la capa amb aquest pobre que encara no en tenia"). I, anant de la Plaça de la Reina a la Plaça de l'Ajuntament, hi havia una església dedicada a Sant Martí".

****

ALTRES COMENTARIS:

* "Per Sant Martí, començava sa temporada de matances.

Ja feia fred i ses sobrassades curaven bé.

Ara es retarda un poc.

També, a més de s'estiuet de Sant Miquel, es parlava de s'estiuet de Sant Martí" (Maria Galmes Mascaro).

* "Per Sant Martí, mata es porc i enceta es vi" (Conxeta Fortesa)>>.

Finalment, dir-vos que hui ha estat d'eixos dies que, mentres escrius en algun moment, copses que, no sols la recerca que fas és ingent (i molt), sinó que, a més que fa que la teua vida tinga seny, permet que hi haja continuïtat, com quan voles un catxirulo i es manté amb un vol agradable i constant que et porta a somriure i a viure esperançat en eixos instants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.