Rondalles que recompensen la bonesa, que acullen i que empelten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit part d'una rondalla en què un jove compta amb el suport dels seus pares i amb una bossa amb monedes d'or i, quan ell passa a fer món, ajuda unes persones. 

Llavors, els adults, com que ho consideren una bona acció, el recompensen amb una segona bossa. I, més avant, amb una tercera que li permetrà alliberar una jove.

Prou després, aquesta jovencella, aprofitant la seua condició de princesa, el salvarà i, fins i tot, es casaran.

Escric això perquè, podem dir que les rondalles i les llegendes ens reflecteixen molt la cosmovisió d'un Poble: parents que agraeixen els fills i que aproven lo que podríem qualificar com ajuda social, però, com capim en aquest relat, unides amb un alt sentiment de pertinença a la terra: una retorn que enllaça el fill amb els pares, amb la realitat i amb l'indret on ell havia nascut.

Igualment, hi ha contarelles en què un jove que no pertany a la noblesa, hi accedeix arran de la decisió de la princesa (qui té la darrera paraula): casar-se amb aquest fadrí, puix que, com que ha superat les proves que ella havia posat i ell ha complit amb lo que demana la fadrina,  la dona considere que és de justícia que siga ben acollit. 

A més, com que el xicot no prové d'una família rica, la filla del rei també dóna hospitalitat als pares del minyó, encara vius.

Finalment, dir-vos que més d'una vegada, després de llegir part d'una contalla (o bé de tractar-la), hi ha qui et comenta el seu punt de vista i, de pas, es crea un empelt entre empelt entre tu i els altres i ambdues bandes n'eixim beneficiades, com la mare que alleta amb tendror i amb gaudi el nen.

Un afegitó: agraïm tots els qui ens han reportat amb alguna narració (o obra) o que ens han comentat sobre obres que en plasmaven.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme,  com moltes persones que coneixes.