Arrelats a la terra i amb la mare

 Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Bona faena! Moltes gràcies per compartir-ho. Eixe cordó matriarcal no s'ha de tallar mai", Neus Moreno.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit que hi havia una cançó que devia ser de temps de la guerra. I, en acabant, Júlia Aixut Torres m'ha enviat un vídeo i ho he confirmat.

Igualment, hem respost a un missatge de Júlia Aixut Torres:

"— Gràcies, Júlia, i bon vespre,

M'agraden les dites. Ma mare m'ho diu alguna vegada: 'Va: tu que ets més de refranys...'.

Altrament, Isabel Inés Aranda (una argentina de pares valencians catalanoparlants) i interessada per les seues arrels, et plasma aquests mots:

"— Em restà pendent lo d'arrelats a la terra. M'agradà molt lo que escrigueres i ho he tornat a llegir. Crec que sentir la pertinença a un indret ens atansa a donar seny al nostre viure.

Gràcies!!!".

Llavors, li poses "Sí. El sentiment de pertinença a la terra fa que tinga seny viure".

Afegirem que, després de llegir un tweet de Josep Maria Virgili i Ortiga en nexe amb la forma "la humor", li hem reportat (https://x.com/i/status/2048126307469238624):

"— Gràcies, Josep Maria, per la vostra dedicació altruista a l'ensenyament de l'ús genuí de la llengua. 

El meu interés per aquest ús degué començar quan jo devia tenir uns set anys. Ma mare, més d'una vegada, m'ha dit 'A tu, t'ha agradat parlar bé'".

I ell ens ha adduït:

"— Us en felicit!".

Finalment, dir-vos que, al llarg d'aquest vespre, he capit un major interés per part meua per la part oral (cançons, rondalles, llegendes...), per l'educació (principalment, per la transmissió i per les relacions entre els pares i els fills i entre els avis i els néts), en lloc de la política. Més que res perquè, encara que el meu personatge simbòlic preferit és el rei (l'arquetip del rei), la inclinació per viure dedicat a la política o bé a la religió, no han estat els meus camps. I sí, com ara, després de l'esmentat arquetip, el de la mare i per tot lo vinculat amb la maternitat. I vos assegure que no és una qüestió passatgera, sinó de la meua infància ençà.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.