Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, en molts moments del dia, he evocat la senzillesa i, adés, fins i tot, una conversa que tinguérem Pere Riutort i jo el 23 de març del 2020 i que, tot seguit, plasmí.
Et deia que li agradava la natura i el camp, en altres mots, dues coses vinculades amb la mare, amb lo terrenal i amb la simplicitat.
Igualment, li afegírem que el nostre joc preferit era volar un catxirulo. Llavors, ens respongué:
"— Com un xiquet! Però un home volant-lo.
— És com ser 'rei', que és lo que volia ser quan era xiquet: l'autocontrol. És un joc que inclou estar obert als altres, la raó, implicar-se...".
Ben mirat, recordes el lligam entre la mare i el fill, en què la marona tira i el subjecta a la terra, al mateix temps que ambdós, receptius a l'altre, aprenen, i, com tu, acarones l'al·lot però, sobretot, baixes, baixes, com aquella mestra que, assenyalant el terra, deia que ella reduïa molt el nivell perquè era interessada pels alumnes. I, si no, com quan hi havia una nena al meu costat i em demanava si em podia llegir una rondalla d'un llibre que ella portava.
Tot seguit, jo li deia que sí i, a partir d'eixe moment, callaves i feies el paper de mare, li deixaves que llegís, respectaves el seu ritme, copsaves que la respiració de tots dos era tranquil·la, que hi havia bon cor i, al capdavall,... ella tornava a confiar en tu. Al cap i a la fi, davallar del ruc té això de bo i et guanyes la seua valença. Com quan comença la nit, li posaves una capa, la protegies. Com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada