Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema de deixar-se ajudar, de confiar en la bondat de gent que t'ha fet valença altres vegades. I, mentres raonàvem, he evocat uns dona que m'adobà el terreny una volta i a qui alguna vegada li he allargat la mà.
Igualment, hem recordat quan una xiqueta de pocs anys ens demanava si li podríem contar una rondalla: si teníem un llibre, li la llegíem tranquil·lament perquè el contingut(i, si no, els passatges claus) fossen ben assimilats; si no, li la treiem o la inventàvem, fins i tot, entre ella i jo.
A més, hi havia moments que et feia la qüestió sobre un mot (1), sobre com es desenvoluparia el relat (2), per què havia passat un fet de la contalla i no un altre (3) i, com ara, si acceptaries que ells et narràs una contarella que ha aprés (4),
Llavors, li respons amb un nivell senzill: "Això vol dir..." (1), "Ja ho veurem..., encara no hi hem arribat" (2) "Perquè aquesta rondalla és així" (3), "Bé, conta-me-la" (4).
En acabant, ella comença a contar-te la rondalla i tu, com si fosses un nen i ella fos ta mare o l'àvia, passes a una actitud receptiva, disposat a aprendre i, altrament, a aprofitar-ho per a capir detalls que ella t'amolla.
Finalment, tots dos heu baixat, heu baixat i eixa senzillesa i la humilitat permeten que, en eixe ambient matern paregut a quan al·lot mama de la mare, acolliu la creativitat.i, per consegüent, romangueu lligats a la terra, a la marona i, ben mirat, al passat, a lo vernacle.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada