Lligam amb el passat, amb la terra i sota el sopluig

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!"Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris que hem rebut en relació amb el tema de dones catalanoparlants nascudes abans de 1955 i que portaven mantellina. 

Llavors, ens ha dit que, pel País Valencià, abundava la negra. A més, li hem llegit part de la introducció d'un llibre que havíem arreplegat sobre mantellines i indumentària tradicional de Catalunya. Hi abunda la color negra.

Més avant, capeixes la importància dels detalls i, altrament, la senzillesa de dones catalanoparlants del segle XIX (com ara, una besàvia teua per part de mare) i ta àvia materna, dues persones planes i que baixaven al nivell del feble i no el deixaven caure, ans al contrari. Però també entre les que hui t'han informat.

Ben mirat, he copsat que aquest eixart amb el passat fa que aculles lo maternal, que davalles a lo tel·lúric, a lo vernacle i que, així, dones entrada a la creativitat i, per tant, que faces com la dona que, encara que, al seu costat, hi ha una velleta o, fins i tot, una provecta, fa com, en eixe ambient rural i feminal en què, sota el sopluig de l'anciana, hi ha disposició a aprendre dels altres.

Finalment, dir-vos que adés m'ha entrat un missatge de Júlia Aixut Torres (una catalana nascuda en 1933, molt senzilla, rural, com si fos una marona acollidora), en què posava que les cendres d'alguns familiars seus acostats.... són al costat d'un taronger de València, on reposaran les seues. En altres mots, enllaçats amb... la terra, un altre signe de caire matriarcalista. Agraesc aquest comentari i el detall de la foto de l'arbre, el qual "deu tenir més de quaranta anys i que és ben cuidat", això és, com si fos una mare i, així, lo pretèrit.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes altres persones que coneixes.