L'interés pel matriarcalisme, per la maternitat i l'empremta de Magisteri

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, llavors, poc o molt, m'ha dit "Quin tema [punxós] has tret!", en plasmes les seues paraules i t'afig com que tu hui hauràs aprés un poc més de la història familiar i de la vida, gràcies a informació en nexe amb la seua àvia paterna, nascuda en 1878. I ho reps com qui somriu a la vida.

Tot seguit, t'aplega un missatge de Lydia Quera i li escrius que"El tema de la maternitat, com he respost a ma mare, quan li he dit la qüestió del dia, m'encisa de xiquet ençà.

Això, quan, amb uns deu anys, ella i jo anàvem a València, a l'hospital, com li he tret hui: observava la relació mare-fill, per exemple, quan veia un nen al costat de la mare. I el de donar mamar, de veres, m'encisa.

He tingut una sensibilitat pels nens, pels majors i molt d'interés pel tema de l'educació Per 'tema de l'educació', no em referesc a fer bondat.

A catorze anys, em proposí ser mestre i, a vint-i-tres, acabí Magisteri, especialitat Humanes (1994)".

En eixe seny, direm que, en el darrer curs de Magisteri (1993/1994), el mestre de "Didàctica de la Història", ens comentà (i ens reportà) sobre una línia d'ensenyament i de recerca de la Història: la Història amb el paper de les dones. 

Aleshores, ja m'interessí pel tema i, de fet, un poc després, passí pel despatx d'un altre mestre de Magisteri, qui em digué que, en Magisteri, hi havia una mestra que em podria informar. 

Tu hi vas, et presentes a la historiadora i ella et suggereix dues obres (una d'elles, cinc volums sobre la dona en la Història), la qual trobes en la biblioteca pública de la vila on vius. Això, a mitjan dels anys noranta del segle XX. 

Adduiré que mai he format part de cap partit polític, ni de cap associació feminista, ni pels drets de les dones, però ha estat un camp que m'ha atret i que, amb el temps, ha derivat cap al del matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com a rei de la teua vida.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La llengua vernacla, el principal lligam amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Uns poemes preciosos. Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Avant!!!!", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he viscut un sentiment de pertinença a la terra més manifest que en altres moments. 

A més, captes que, a mesura que avança l'estudi sobre el matriarcalisme, copses que tu, com el llaurador que, quan plou, diu que plou, i, si no, no ho diu, hi respons a la realitat.

Per això, quan, de vesprada, hem rebut un correu electrònic de Nuri Coromina Ferrer ("Sí a la pagesia. Sense terra no es pot conrear els aliments que necessitem. No hi ha dret a tots els entrebancs que els posen"), li escrius com ho faries a un amic i a una persona oberta:

"— Sí. La pagesia viu molt més el sentiment de pertinença a la terra.

No s'hi val que responguen així, perquè vivim de la terra, Nuri".

Adduiré que ma mare, en gener del 2021, em féu un comentari sobre sa àvia paterna, nascuda en 1878 ("Es vivia de la terra") i ho he enllaçat amb la recerca i amb la prioritat per lo que hi té a veure, molt més que, per exemple, a redactar sobre què és el matriarcalisme. I, menys encara, a fer una mena de militarisme en pro de lo matriarcalista.

Ara bé: si algú vol pujar-se'n al carro que tu portes i, a banda, està en pro de la cultura tradicional vernacla vinculada amb les terres catalanoparlants,... ¡benvingut siga! Sí no, com féu un amic meu en el 2011, en el seu despatx, on jo era,... et lleves amb ímpetu, et menes davant qui intenta entrar en el teu camp (però sense les indicacions que li havies fet a bones unes quantes vegades) i li dius amb fermesa:

"— Que t'he dit que te'n vages!".

Aleshores qui tractava de violar el teu espai,... se'n va i, nosaltres, tranquil·lament, comentem a qui ens diu res sobre el fet:

"— És l'únic llenguatge que entenen" (sic).

Doncs, així vius i respons, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i en un ambient casolà i molt matriarcalista.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com a rei de la teua vida.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un ambient de confiança, amable, realista i creatiu

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat sobre una conversa que he tingut amb una advocada que, de fa temps ençà, forma part d'una associació:

"— Li he dit que l'estudi sobre el matriarcalisme m'ha fet veure la importància que té ser agraït i amable amb la gent. I, per això, quan ella i altres persones (qui són molt obertes i formen part de l'equip, la gran majoria, dones) t'envien informació, tu els ho agraeixes, perquè, una de les coses que veus en elles, és la continuïtat que tenen en l'entitat i les ganes per a dedicar als altres part de la seua vida".

Llavors, et comenta:

"— Braves" (sic).

I tu li respons:

"— Braves, valentes i amables".

Afegirem que un amic, Vicent Pla, a mitjan matí, ens havia enviat un missatge:

"— Bon dia, Lluís,

Eres [= Ets] una persona super activa. No sé d'on trobes el temps per a investigar i respondre a tots. 

Una abraçada i

Avant les Atxes"

Immediatament, li hem plasmat:

"— Bon dia, Vicent,

Sóc pensionista, no tinc cap fill i passe molt de temps en casa i cercant informació i responc amb intenció de crear un ambient de confiança i creatiu.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El marit accepta la proposta de la dona

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un missatge a Josep Maria Virgili i Ortiga, una mena de consultor lingüístic, perquè, puntualment, li escrius amb interés de millorar el nivell de llengua catalana i, de pas, d'afegir vocabulari, de rectificar-ne, d'accedir a publicacions en eixe camp, etc.

Després de trobar la resposta que ell et fa, acompanyada d'un diàleg entre tots dos, li poses una altra qüestió i, com sempre, amb eixa confiança que resulta de ser ell respectuós amb els altres i que tu aproves.

A més, hem llegit a la nostra mare un relat tradicional i vernacle que Ricard Jové Hortoneda (1929) ens narrà en el 2021 i que és conegut en diferents poblacions catalanoparlants, semblant a la  narració "A ta casa, vaca".

Conta que, en una vila, tots els hòmens volien una vaca,... llevat d'u. Però, com que, al capdavall, ell ho comenta a la seua dona i ella considera que lo adient és una vaca (u dels símbols de la maternitat), el marit accepta lo que ella li proposava.

Remataré l'escrit dient que ma mare, a poc a poc, intuïa com acabaria la història. I tu, com si estiguesses adherit a ta mare i a la terra, copses que toques els peus en terra i com si fesses una sessió d'ensenyament i hi hagués un lligam entre tu i ella.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Sobre l'agraïment als avis, als besavis i a escriptors

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, hem tractat sobre temes d'actualitat relatius a les xarxes socials i, al capdavall, li he afegit:

"— Ara, envie per correu electrònic una qüestió i, així, resulta més fàcil poder rebre comentaris sense que puguen ser censurats".

Doncs bé, de vesprada, un poc després d'enviar-ne u a moltes persones, una dona t'escriu sobre el tema del dia:

"— Hola, Lluís, 

Ja hem encetat el març; aviat, Primavera. 

Sí: trobo que és important valorar els nostres avis i besavis, malgrat els seus possibles errors. Recordem que som aquí gràcies a ells. Tot i que no sempre és fàcil saber les possibles falles humanes seves entre familiars".

Aquesta resposta ens evoca part de la conversa de hui, quan li hem adduït que, els més majors de seixanta anys (i, sobretot, els que passen dels setanta) són els més oberts, els més dialogants, els més empàtics i que el seu vocabulari ho reflecteix.

Finalment, diré que adés he vist un missatge en què et feliciten pels comentaris que has fet sobre u dels poemes tractats hui ("Gràcies, altra vegada, per les teves paraules, que agraeixo sincerament!") i, tot seguit, li envies una responsió:

"— Bona nit i gràcies per les teues paraules, les quals m'encoratgen a prosseguir pel mateix camí i em fan pensar que encerte prou en l'anàlisi dels poemes.

És una cosa que no esperava i de què puc dir que, quasi mai, m'havien parlat. Fins i tot, en casos com aquest, en què, per exemple, no podem accedir a Internet i trobar moltes entrades en relació amb el tema, ni als qui hi tenen a veure".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

En pro de la llengua catalana, de la cultura i d'estudis sobre el matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i ma mare m'ha comentat que, en una rama de la seua família (la d'una germana de ma àvia materna), hi havia hagut persones molt interessades per la cultura.

Així, el marit d'aquesta tia fou u dels qui impulsà la creació d'un institut públic en Alaquàs (l'Horta de València), la vila on visc, en els anys setanta del segle XX. I tu li dius que sí i que, un dia que anares a visitar-los, fullejares un diccionari castellà-llatí-grec. 

A banda, hem tret que, en Aldaia (la vila de l'Horta de València on ells viuen i on tu nasqueres), hi ha hagut polítics que han promogut lo cultural en relació amb les biblioteques. Llavors, els he afegit:

"— Ací, en Alaquàs, la llengua, el valencià. Per exemple, en la Parròquia de l'Olivar, molt. 

En Aldaia, les biblioteques i els centres culturals, més que la llengua".

Adduirem que, després dels efectes de la DANA, Aldaia necessita un reforçament per a la biblioteca, principalment, de llibres i de publicacions relatives a l'indret. 

Per això, fa unes setmanes, contactí amb la biblioteca i, en acabant, els envií un poema escrit per Manuel Nácher (un ciclista i poeta que hi havia nascut en 1917), qui visqué més de noranta anys i que, com alguns amics que tens i que has començat coneixent per Facebook, exposava sobre el lloc:  tradicions, costums, persones que hi estaven... (*). Fou publicat en 1973.

Així, entre tots, junt amb lo que ens puguen aportar altres persones i detalls de la vida quotidiana, fem possible un estudi obert, ingent i creatiu sobre el matriarcalisme català, perquè els qui ara vivim i les generacions de l'esdevenidor puguem tocar els peus en terra i gaudir de la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) Ací teniu una foto del poema. Es pot baixar i llegir de manera fàcil.

Herència genètica i temes que gaudeixes i de què escrius

 Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia (molts, per cert), n'he afegit els seus i, de pas, part de la història de la meua família, fins ara, desconeguda.

Llavors, et sents molt en contacte amb la terra, com ja ho desitjaves de xiquet, perquè volies aprendre'n la llengua vernacla.

Sudara, hem rebut un correu electrònic d'una escriptora:

"— Bona nit,

Aquestes no m'emocionen tant... Les que m'emocionen són les dels néts... o familiars més directes.

Fa temps que vaig llegir un article que deia que els néts hereten els gens de l'àvia materna. Per tant, com que només tinc filles, els quatre néts porten els meus gens... i en dono fe que tots són super responsables i estudiosos, tots segueixen el camí de les professions que, a mi, sempre m'han agradat: la salut, el disseny, la informàtica o els idiomes... 

Ja li dic, al meu home: 'Els quatre néts són meus!!!!'.

Sempre endavant!".

I li hem respost:

"— Bona nit i gràcies pels comentaris i per la informació sobre genètica, la qual desconeixia,

Quant als poemes, després dels llibres que m'heu enviat diferents persones i dels que he trobat en Internet, els temes amb què més gaudesc són 

a) la maternitat i els nens,

b) els vellets,

c) els pares, en el seu paper educatiu,

d) la natura (fruesc observant panoràmiques obertes, com ara, una vall oberta i ben conservada),

e) el sentiment de pertinença a la terra (molt, perquè, amb uns sis anys, ja desitjava aprendre a escriure la llengua catalana): la terra, símbols, festes tradicionals...

i f) els petits detalls, la senzillesa.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.