Arrels atrevides, sinceres i acollidores

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he aprés detalls sobre familiars de la seua generació.

Després, has enviat un missatge a un amic i, en haver-te fet ell el seu escrit, penses que això no pot romandre així i que caldrà fer res. Per això, ja avançada la vesprada, fas unes fotos i les passes a un blog sobre el matriarcalisme.

A banda, hem copsat que, com més cap al segle XIX, més es reflecteix el matriarcalisme en terres catalanoparlants i, com podem pensar, en altres cultures del mateix ram, per exemple, en la gallega, en l'asturiana, en la basca i en l'occitana.

Però diré més: mentres escric aquests mots, he enllaçat amb el caràcter que tenien les àvies de ma mare (nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX) i amb el de molts membres de la banda paterna de ma mare: per exemple, que eren arriscades, que l'àvia Consuelo (1878) deia les coses a la cara i que feien bona lliga amb persones de totes les edats, àdhuc, amb els nens i amb els jóvens.

Finalment, ¿només ens interessa l'època central de la vida, això és, l'adulta, i a penes la infantesa (la bonhomia i la creativitat), la jovenesa (l'atreviment i els projectes que fan que la teua vida tinga seny) i la vellesa (la saviesa i les vivències que et poden ajudar a no ser un titella de ningú i sí a respondre de manera més encertada que abans)? A mi, totes quatre.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta, fins i tot, respectuosa amb els més jóvens i que encara és forta i que transmet bones vivències del passat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pere Riutort, sinceritat i humanitat

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he tret una anècdota de quan Pere Riutort em féu l'examen oral de "Valencià" en Magisteri:

"— Ell, en el darrer examen escrit, havia posat una qüestió (optativa): 'Què t'ha semblat el curs? Què milloraries?'. 

I jo li escriguí 'He aprés molt, coses que abans no sabia (per exemple, el paper tan important de l'Església en relació amb la llengua),...'.

Ara bé: en resposta a la segona part de la qüestió lliure, li poses 'Hi ha qui no ve a classe perquè, per la teua veu, monòtona, se'ls fa avorrides'".

Llavors, ta mare et demana:

"— Això li posares? Un poc atrevit...".

Li he afegit:

"— Jo partia que la cosa era voluntària i que, per tant, ell estava interessat a saber què pensaven els alumnes i consideres que no hi ha cap motiu per a pensar que no ho acceptarà.

Per això, en el despatx, on feia l'examen oral, em digué, somrient:

'— Què vol dir això?'.

I jo li diguí:

"— Què no és de veres, Pere?'.

I ell, com qui reconeix la seua humanitat, et deia 'Sí, sí que és de veres'.

I eixe és u dels millors records que he tingut d'ell i en el camp de l'ensenyament. I vàlid per al dia rere dia".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com qui sent que sempre hi ha qui l'empara i que fa que visca amb una cuirassa de protecció dels seus projectes.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ancianes ben tractades, acollidores i harmòniques

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit sobre un poema del mallorquí Bartomeu Barceló i Tortella, publicat en 1918 i en què es plasma el matriarcalisme. Així, mare i fill (nascut en 1888) van junts, ell li fa costat i, a més, agraeix el paper favorable de la dona al desenvolupament creatiu del poeta.

En eixe seny, direm que, en moltes rondalles anteriors a 1932, copsem la figura de l'anciana que, després d'escoltar tres germans, ho aplana al tercer (això és, al més petit), sobretot, perquè l'ha tractada bé amb la paraula i perquè ella ha capit la benevolència del xic.

Cal dir que això és un tret que hem trobat en persones que ara tenen més de seixanta anys i, més encara, si ja n'han fet els setanta.

Finalment, adduirem que també figura en la poesia matriarcalista, per exemple, quan apareix el tema de la Natura i, ben mirat, quan l'escriptor exposa sobre xiquets de pocs anys i, més d'una vegada, en relació amb velletes que fan de mares i sobre persones acollidores.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la mare que té bona harmonia amb el fill de pocs anys i en el dia rere dia, sense destacar entre la gent.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bonhomia en persones dialogants i realistes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la bonesa.

Afegirem que, un poc abans d'escriure aquests mots, evoques que, un dia, ella et comentà sobre un home que preferia ser bonhomiós, en lloc d'anar contra lo que ell considerava que calia acollir i, com aquell qui diu, donar continuïtat.

De fet, la bondat abunda en rondalles vernacles anteriors a 1932 i, fins i tot, per exemple, entre venedors que, com diem popularment, saben vendre.

Així, hui hem fet una qüestió a una dona que, junt amb el seu germà i, en menor mesura, altres persones, menen un comerç: 1) agradables, respectuosos i dialogants, 2) tolerants, 3) empeltats amb la cultura autòctona, com es plasma en xicotets detalls en aplegar dies festius de fa generacions ençà, 4) benèvols i, àdhuc, disposats a fer-te un suggeriment, si en demanes i 5) realistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta que acull (i que empara) persones que fan bé als altres i en la vida, com la mare que alleta el nen de pocs mesos.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bonesa, maternitat i dolçor en el segle XIX i fa cent anys

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes" i "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, m'he sentit més pròxim a la natura, a la Mare Natura i, igualment, a moltes persones que m'escrivien.

Ara bé, copses que hi ha una cosa amb què t'identifiques molt: la bonesa.

És un detall que captem en moltes rondalles vernacles de terres catalanoparlants i plasmades abans de 1932: en el xiquet d'uns deu anys, en l'adolescent, en la joveneta, en el pare que reuneix els seus fills (amb qui hi ha un diàleg), en la mare que es relaciona amb la filla, en el rei, en la princesa que fa de cap d'estat i, per descomptat, en la velleta.

A més, veiem que va unida a lo maternal, al sentiment de pertinença a la terra, a la dolçor dels personatges i de l'ambient en què es desenvolupen i en què viuen.

En eixe seny, el recopilador ho plasma molt en figures que simbolitzen la cultura tradicional matriarcal: 1) la velleta, 2) la joveneta i el menor dels tres germans (arrelat a la terra, natural, sincer, acollidor i tolerant) i 3) la mare que connecta amb eixe xiquet que té molts anys per davant i que el tracta amablement, com quan alletava els seus nadons.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a recollir fonts perquè els teus projectes vagen avant i amb bona avinença.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estudiants i aprenents de la vida i pregons

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que fa un poc més d'un any que la conec. Per a començar, procura ser justa, complir amb la paraula i reportar-te a temps.

A més, ha fet de mestra a adults, li interessa l'educació i l'ensenyament, a banda que considera que, qualsevol persona, allà on viu, ha de respectar la cosmovisió vernacla i no deixar-la caure, sinó fer com la mare que allarga la mà al seu fill.

Igualment, hem parlat sobre mestres que ens deixaren empremta, sobre com responien als alumnes... En aquest punt, li hem dit:

"— Recorde que, en el primer any de Magisteri, fiu unes exposicions als quasi cent vint alumnes que érem en classe.

Un any abans, havia aprés a parlar en grup de manera que tots hi estiguessen atents al tema, però sense tu fer-te destacar".

Igualment, li afiges:

"— En el curs següent, un company i jo férem alguns treballs en equip i, després, els explicàvem".

Ben mirat, ens ha dit que una mestra seua li comentava que li aniria bé escriure relats descriptius, però que ella copsava que tenia més tendència a lo pràctic, a expressar una idea de manera senzilla i, més aïna, sintètica, o siga, sense allargar-se. 

Llavors, li traus que, en tu, predomina l'anàlisi i l'exposició, l'explicació i que, encara que un mestre (Pere Riutort) et digués que podries escriure rondalles, sí que és cert que t'agraden i que, com ara, en tractes moltíssimes en l'estudi sobre el matriarcalisme. Altrament, li addueixes que mai havies trobat una relació entre aquells treballs en equip i la facilitat per a menar una colla d'unes set persones o més en la tardor del 2014. 

Finalment, m'ha agregat que un mestre seu, no sols sabia molt, sinó que era savi. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta disposada a ensenyar, a educar, a captar, de bon cor i realista.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La velleta creativa, realista i bonhomiosa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una persona que, com aquell qui diu, li hauria agradat que li hagués donat la raó o que li hagués aprovat el seu punt de vista.

Sí: com aquell home acostat que, per gener del 2012, volia que et posasses de part seua en un tema sexual que tu ja tenies tan assumit com si et demanassen quines són les cinc vocals: que ell es deixava dominar molt per la seua dona.

El fet és que sempre hi ha algú que gaudiria que seguíssem el seu estil de ser i de viure.

Però, ¿què passa quan pretenen que siguem súbdits seus i, en canvi, sense necessitat de fer-los la botifarra, ni de desqualificar-los,... els diem les coses a la cara, acollim parers i versions diferents, responem de manera tolerant i, més encara, en línia amb eixos ponts (ací, molts) que trobàrem amb eixes persones que ens deixaren empremta com també amb les que encara viuen i ho han fet i, ben mirat, com a reis de la nostra vida i, com en moltes rondalles, afavorint un ambient i un estil de vida creatius i com si tinguéssem un xiquet (o més) al costat i, algunes vegades, a persones de diferents generacions i amb qui es pot parlar i escriure de tot?

Que els deixes manifest que tu ets qui voles el teu catxirulo (estel) i que no ho fa el primer que veus pel carrer, ni el més ric del món, ni el primer ministre de l'Estat on vius, ni ningú, llevat tu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta creativa, realista i bonhomiosa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Hi ha rondalles en què dones ja velles reflecteixen aquest arquetip, això sí, unit al del savi per l'acumulació de vivències i de facilitat per a respondre amb encert en la vida.