Ensenyament matriarcal, recerques i fets

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit una rondalla que he tractat aquesta setmana i, de rebot, he captat un lligam entre la seua resposta i la de moltes persones que m'han reportat sobre la sexualitat en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. 

Igualment, adés has llegit un escrit de la psicòloga María José en Twitter (https://x.com/i/status/2008857146344259857):

"— Quan una mare o un pare es queden a casa cuidant els seus fills, es considera que aquest progenitor cuidador no aporta res econòmicament a casa, sense pensar que les llars d'infants i escoles d’infantil, cobren una fortuna per fer exactament això que, si es fa a casa, no es valora".

La nostra resposta ha estat "Bon vespre, María José,

En els anys noranta, la revista 'Cuadernos de Pedagogía' publicà un article sobre dues famílies que els seus fills no anaven a escola: els pares eren els qui feien de mestres.

Aprofitaven una possibilitat de la Constitució espanyola.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Finalment, sobre l'ensenyament, diré que, en les cultures matriarcalistes, bàsicament, n'hi ha de tres maneres: 1) el que es fa en casa (no tan manifest, per exemple, en les rondalles), 2) el que té lloc en l'exterior (majoritàriament, en contacte amb la natura), com és el que reberen persones que, com ara, aprengueren sobre la Via Làctia o bé sobre els estels i 3) en relació amb altres persones, però en un espai obert.

Per això, seria interessant fer alguna recerca sobre l'ensenyament abans de les escoles del segle XVI, sobretot, prèvies a la Germania (primer quart d'eixa centúria) i mitjançant fonts sobre la vida quotidiana en les terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Festes de la cultura tradicional i participació matriarcalista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha comentat sobre una festa que se celebra en una ciutat valenciana amb motiu de la vespra del dia de Reis:

"— La gent participava com si ho hagueren fet altres vegades, notaves que és tradicional i tenia relació amb Nadal".

Llavors, li dius:

"— Això reflecteix el sentiment de pertinença a la terra: els actes passen de generació en generació, l'ambient és participatiu i es promou la cultura tradicional valenciana i també estan oberts.

A més, durant l'estudi, he vist que, en algunes viles de comarques valencianes de l'interior, fan celebracions de què ja hi ha poemes del segle XIX".

Al capdavall, ens ha dit:

"— Jo pensí: 'Açò podria agradar a Lluís'".

I sí. Ha estat interessant. A banda, hem tractat sobre més coses. 

Sobre aquest interés, hi ha persones que, si troben informació o en reben i consideren que pot ser ben rebut i, àdhuc, que pot fer una favor a una persona (o a més), la comparteixen, la publiquen, li l'envien. 

Hui hem enviat una foto a Josep Maria Virgili i Ortiga, en Twitter:

"—Bon dia de Reixos (o de Reis), Josep Maria,

Del llibre 'Llebeig' (p. 34), de Pere Riutort Mestre. El capítol de l'obra 'Vita Christi', d'Isabel de Villena, en què els Reis es presenten al Nen Jesús.

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, agraesc la vostra generositat, lo que m'heu donat, lo que m'heu suggerit i que ha aplanat la recerca i no cal dir que els missatges positius, correus electrònics, etc., principalment, en nexe amb la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme: creativitat i realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

El Diumenge de Pasqua del 2019, mentres els meus pares i jo tornàvem del xalet, comentí a ma mare que l'estudi sobre els Sants de la Pedra semblava quasi acabat i que tenia pensat iniciar-ne un altre, però que no sabia quin, encara que podria ser interessant el tema del matriarcalisme.

El 1r d'agost del 2019 començàvem el del matriarcalisme català. Sincerament, mai ens imaginàrem que el segon treball seria tan ingent, tan obert i amb una participació tan alta i de persones amb vivències i amb comentaris tan sucosos. Tots ells, junt amb algunes fonts escrites i Internet, aplanen que moltes persones puguen reportar-se i tu, mentrestant, capir que actues com quan un mestre ensenya i com quan una mare educa.

Cal dir que, en la tasca, com més de deu anys arrere, captes que s'uneixen 1) ensenyament (a partir de lo recopilat), 2) educació (la recerca inclou molt aquesta part de la vida), 3) aprenentatge (imprescindible per a avançar com a persones creatives) i 4) reportar (molt interessant i, igualment, una mena d'agraïment, com el rei que investeix pel bé del Poble, després d'haver rebut amb els tributs).

Finalment, com que t'agrada la investigació que fas, prossegueixes i no l'ajornes. Com el típic mestre creatiu i realista d'universitat que, a més d'ensenyar, escriu, informa i publica. Gràcies a tots els teus col·laboradors i que passeu un bon dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les rondalles, els seus símbols, el seu paper educatiu i la realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema d'ahir i li he tret alguns comentaris sobre respostes que em feren.

Igualment, li hem afegit que, en les rondalles (i açò val per a música de línia matriarcalista), hi ha molts símbols i que lo que, en la narració, són personatges imaginatius (fins i tot, quan tenen característiques humanes), ens transmeten uns missatges:

"— És una manera senzilla d'educar, de preparar els xiquets, els jóvens (i qualsevol persona que ho vullga),... per a respondre en la vida, per a saber en quin Poble es viu i de quina cultura es procedeix, què prioritza un Poble i què aprova i què no,...

A més, la seua transmissió, molt sovint, es fa en grup, no sols una mare (o una àvia) amb un xiquet. I crea comunitat, fa Poble,...".

Ben mirat, li agregues que són molt pròxims a la realitat, perquè darrere de molts personatges, de molts passatges i de moltes expressions o paraules, hi ha signes que, amb interés per la creativitat, permeten trobar detalls que connecten amb la realitat.

Així, hi ha contarelles en què un rei és just, bondadós, tracta bé els xiquets (el futur), les dones (el present) i els ancians (passat), no sols els qui ocupen alts càrrecs de poder,... i això fa que hi haja prosperitat, alta natalitat, bona avinença entre ambdues bandes a nivell social, i un ambient moderat... Un fet molta semblant a la realitat quan un president, un batle o un cap d'una associació, etc. hi actua.

Finalment, hui he accedit a uns versos d'una cançó eròtica mallorquina que diu "tu seràs es meu consol, i jo sa teva alegria", la qual figura en el llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer, un exemple de sexualitat matriarcal i de Ying i Yang, però en terres catalanoparlants 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les rondalles reflecteixen molt la realitat d'un Poble

Paraules de hui:

"Preciós", Francesca Vinyoles.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre el paper de les rondalles (imaginació) i que reflecteixen la manera de ser d'un Poble, lo que hom sol dir cosmovisió (etimològicament, "visió de l'univers").

Li hem afegit que, per exemple, hi ha narracions en què un rei se'n va a la guerra:

"— I ell, com feien abans els reis, va al capdavant i amb l'exèrcit darrere.

Ara bé, en eixes rondalles, ell sol dir (bé a sa mare, bé a altres persones de la família reial) que cuiden la dona i el xiquet de poc de temps, que els tracten bé. Eixe detall és comú en les cultures matriarcals: la bona consideració cap a la figura de la mare i cap a la maternitat".

Ben mirat, li agregues:

"— Hi ha rondalles en què el cap d'Estat (normalment, un rei) és just, bondadós i obert als xiquets, a les dones, als vells com també ho és als qui ocupen càrrecs i als rics i en què va acompanyat d'un regnat amb bones collites,...".

Llavors, m'ha respost:

"— Però això són rondalles...".

I li he adduït:

"— Sí. I, d'alguna manera, simbolitzen molt la vida. 

Així, quan, en un país (o en un territori), hi ha polítics que no se centren només (o principalment) en els seus interessos (o bé en els del partit), no hi ha revoltes, hi ha més natalitat i la gent viu més de gust, no sols els més privilegiats".

A continuació , t'ha vingut al dir que sí que és així.

Finalment, he trobat moltes cançons mallorquines recopilades per Antoni Gili i Ferrer (1932-2010) en què la dona "salva" l'home. Vos adjunte la foto del llibre a què em referesc: "Aportació al cançoner popular de Mallorca. Tom I", del clergue, historiador i folklorista Antoni Gili i Ferrer (1932-2010).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Agraïment a la Mare Terra, a la mare i creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, en relació amb una qüestió que m'ha tret, li he dit que, en les cultures matriarcalistes, la terra (i, igualment, la Mare Terra) és ben tractada.

Així, Rigoberta Menchú comenta que, abans de fer determinades accions en la terra, se li diu que se la cuidarà, que no se'n farà abús:

"— Podríem dir que és com el fill que té bona consideració cap a la mare, que l'estima. Per això, ells li diuen que faran que estiga aprofitable i li ho agraeixen".

Sobre l'agraïment cap a la Mare Terra en terres catalanoparlants, és interessant la poesia popular de persones amb un alt sentiment de pertinença a la terra, especialment, eixes poetesses (potser perquè tinguen més impregnat el tema de la maternitat) en què, a vegades, capim com una mena de diàleg harmònic entre dues generacions. 

Com a exemples, la típica imatge de la mare fent de mestra dels fills i que van agafats de la mà o bé la velleta i la néta unides per una contarella i per la creativitat d'ambdues parts.

Per això, prossegueixes, principalment, en la música, en les contalles, en les llegendes i en la poesia esmentada i no cal dir que en l'educació i en lo maternal: reflecteixen molt la realitat i lo autòcton.

I tu, de bon matí, també vas l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Música, rondalles i altres camps que et donen corda i realisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rafa.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home:

"— Jo, cada vegada, més, tinc present unes paraules que em digué Pere Riutort en juny del 2018: 'Ars longa, vita brevis' ('L'art és llarg la vida és breu'). I, per exemple, en l'estudi, em centre més en els camps que més m'agraden i que em donen més corda: la música, les rondalles, les llegendes i el sentiment de pertinença a la terra".

Llavors, ell, qui té més de huitanta anys, ens ha comentat:

"— Jo, ara, a vegades, dic 'En l'any 2000, jo...'. i tu tenies vint-i-nou anys. Tu, ¿què feies aleshores?".

Després, li respons i prossegueix la conversa, esperançadora i amb bona avinença entre persones de generacions diferents.

Més avant, has trobat els punts que, per dir-ho així, t'encisen més i copses que són els mateixos que esmentares a Pere Riutort en abril del 2021, junt amb el del sentiment de pertinença a la terra, el de la maternitat i el de la poesia popular.

De fet, n'hi ha que es creuen: per exemple, la transmissió de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i la música i les narracions que hem tret adés.

Nogensmenys, d'alguna manera van lligats, són com la mare que ara ha parit un altre xiquet.

Finalment, vos adjunte uns mots que em digué ma mare (1943) el 4 de març del 2023:

"— Si [ les obres] es fan bé [= amb bon cor], es va fent camí i hem de tindre la confiança i l'esperança".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.