L'actitud matriarcalista abraça la sinceritat i la realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb José (el nom és fictici) sobre els llauradors i, no sols teníem molts punts de vista, sinó que, entre ell i jo, milloràvem la coneixença del tema: tu li reportes, ell et passa informació. 

Després, tractes bona part d'una contarella eròtica que recomanaria per al tema de la sexualitat en les cultures matriarcalistes. Pròximament, la rematarem i en passarem a una altra del mateix ram.

Igualment, hem trobat un tweet de María José, psicòloga, qui feia la qüestió "A vosaltres, què us molesta més d'una persona?". I li escrius (https://x.com/i/status/2011551543884202166):

"— Que tracte de manipular els altres mitjançant: la mentira, la maldat, la desinformació, la informació tendenciosa. Quan era adolescent, ja era lo que més me'n desagradava".

En acabant, he capit un altre tweet seu (https://x.com/i/status/2011192192249872651): 

"— ¡Quin respecte tan elevat generen les persones que diuen la veritat, per més dura que sigui, i encara que els vagi en contra!". 

I li plasmes uns mots (https://x.com/i/status/2011553093457232089):

"— Un dia, un advocat que no coneixia abans i amb qui parlava per primera vegada, em demanà:

— ¿Vols que et diga la veritat?

— Sí.

I, tot seguit, em digué què creia ell que decidiria un tribunal. I ho encertà.

Sempre em paregué un home sincer, Maria José".

Doncs bé: això és traslladable a la recerca que fem i, és clar, al dia rere dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes 

Empremta en la vida, comunitarisme i detalls matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Adés, mentres preparava aquest escrit, he evocat una conversa que he tingut hui amb un home (ací, José) de més de huitanta anys i que m'ha deixat empremta per dos motius: 1) perquè m'afavoria un ambient en què eren presents la sinceritat i redactar, exposar i comentar plasmant, dins de les possibilitats, la realitat i 2) perque, sense dir que em feia un consell, he fiat en els seus mots, perquè tu ja tens un mínim de vivències (més que quan eres un xiquet i, en acabant, més que en la teua joventut o quan passares a viure en una casa pròpia).

Igualment, comptes amb persones que, per exemple, en el seu paper d'administrador, tenen idees que posen en prova el bé de la comunitat (pot ser d'una finca, pot ser d'un barri...). Amb elles, contactes per telèfon i, algunes vegades, en l'oficina on treballen, i captes una manera molt democràtica de relacionar-se. I encerten molt.

Finalment, capim que, en el llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca", del folklorista n'Antoni Gili i Ferrer (1932-2010), hi ha trets matriarcals i lingüístics que et permeten aprendre i, ben mirat, aprendre a viure millor, que no necessàriament vol dir com si fosses un privilegiat, sinó per a fer una vida en què 1) la creativitat, 2) el realisme i 3) l'assertivitat fan acte de presència i que tu els tens entre els teus fonaments diaris junt amb el sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Matriarcalisme, creativitat i realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he anat a una casa de fotocòpies on, més d'una vegada, m'han fet favors molt interessants i on, de quasi sis anys arrere fins ara, m'han ajudat en moments puntuals: impressions, enquadernacions, suggeriments... Quasi sempre, una dona (ací, Martina).

A més, tenen molt presents la paciència, una empatia ben conduïda, unes relacions paregudes a les de la mareta amb el fill de, si fa no fa, cinc anys.

Igualment, Martina, en veure que tu hi havies sigut prompte, ens ha comentat que, per a ella, és important la puntualitat, perquè és un senyal de respecte cap al temps de l'altre.

Ben mirat, hem tret el tema dels anys i de l'actitud en la vida. Així, li dius:

"— D'ací a uns mesos, faré els cinquanta-cinc anys i, com més va, més, no entre en grups en què es critica molt i sí en els que afavoreixen la creativitat i en què són més realistes".

Altrament, poc o molt, li he afegit lo que adés he escrit a María José, psicòloga:

"—Des que començà la pandèmia, quasi sis anys arrere, faig vida, quasi tot el dia, en casa. 

I, sobretot, la dedicació a l'estudi sobre el matriarcalisme català (i a recopilar informació per al tema) és lo que més em permet estar arraïlat i creatiu".

Finalment, dir-vos que, mentres he posat el paràgraf anterior, he capit que la mare representa l'arrelament (el qual va molt unit al sentiment de pertinença a la terra) i que el fill simbolitza lo creatiu, la curiositat i no cal dir que la bonesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Matriarcalisme i escriptura i vivències amb creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home sobre dos caps d'estat que, tot i ser de punts de vista diferents, almenys, per etiquetes polítiques, tenien un punt que els unia: el sentiment de pertinença a la terra. El més major, hi havia nascut; l'altre, de mitjana edat, era fill d'u que sí que ho havia fet.

Llavors, penses que, si acceptes comentaris, escrits, fonts, etc. de diferents persones i, igualment, les aculls (encara que, després, en faces l'ús que consideres més convenient), la recerca i, per extensió, ta vida, pot enriquir-se i, de rebot, els qui et reporten.

Ben mirat, direm que hi ha qui escriu com si fos mestre, com si fos poeta, com si estigués en un taller d'escriptura creativa, etc. ¡Hi ha tantes maneres d'escriure i, més encara, de viure i de bon cor, amb gaudi i en contacte amb la realitat!

Al cap i a la fi, mentres vius creativament, ets obert, receptiu i, no cal dir que com el fill que alleta, que respecta la mare i com la mare que abraça el nin i que el tracta amb respecte, creant-li un ambient de confiança, d'esperança i en què el nen també té veu i vot, com solia passar en famílies catalanoparlants de persones nascudes abans de 1920. 

Possiblement, perquè tots aquells catalanoparlants havien estat petits i per la tradició maternal i realista, els més majors i tot, "donaven hospitalitat" a la curiositat dels infants i a les seues paraules.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Catalans arrelats a la terra, hospitalitat i diversitat de respostes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he escrit lo que m'havia dit i, a més, li he reportat sobre el llibre "Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya", publicat en el 2021 per l'editorial Sidillà.

Igualment, hem rebut un missatge d'Àngel Blanch Picanyol, qui es dolia de no haver pogut aprendre més amb una àvia, qui es morí quan ell era un xiquet.

Llavors, li envies fotos de diferents llibres i li poses "Ja et passaré lo que puga, en relació amb la cultura tradicional catalana.

El llibre 'Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya' és del 2021. Molt interessant.

'Camins del record' és poesia d'una dona nascuda en Guissona en 1920: natura, sentiment de pertinença a la terra, senzillesa...

Pots contactar amb 'Tradillibreria', amb Lluís Marmi".

En acabant, t'indica "Així ho faré. Moltes gràcies!!!".

En passar per la casa els meus pares, he sentit com una mena d'acollida, com quan dones hospitalitat als acostats, als estimats, als qui són de la mateixa corda i, àdhuc, a persones que hi van de pas. I he pensat que, a tots, ens agrada sentir-nos emparats i, entre els vellets i els més febles, més encara.

Finalment, diré que m'ha arribat un missatge de M Pilar Fillat Bafalluy en nexe amb el tema de hui:

"— És molt interessant el que expliquen".

Llavors, li he indicat que "Lo bo que té el no limitar-nos a lo políticament correcte, és que hi ha moltes entrades fruit de vivències, d'educació i de formació diversa, M Pilar".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt  oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Didàctica, senzillesa i proximitat en una recerca

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i he escrit els que ella em feia.

Mentrestant, tractaves que la distància entre algunes persones i nosaltres fos menor. Així, li dius: "Ara, un comentari d'un barceloní que visqué uns cinc (o sis) anys en Bétera [, una vila valenciana,] en els anys huitanta".

Igualment, li hem adduït "Una mestra molt oberta i d'uns setanta-cinc anys ha escrit...".

En el fons, és com quan parles amb un xiquet o amb algú que no és tan versat en un tema: fer-li'l assequible fins a un nivell amb què tu i l'altre (o més) pugueu entendre-vos: lo que, sovint, es diu "didàctica".

És molt útil perquè ambdues bandes puguen estar en una relació molt pròxima. Així, en una de les converses que tinguí amb Pere Riutort, recorde que, parlant parlant, tragué el mot "gosadia" i, tot seguit, em demanà:

"— ¿Saps què vol dir 'gosadia'?" (sic).

I li responguí:

"— Audàcia, atreviment...".

Després, prosseguí la conversió i, de pas, el lligam. 

Per això, des que jo tenia uns vint-i-un anys i feia explicacions a ma mare (per a uns estudis secundaris que ella es volia traure i que se'ls tragué), he tingut molta tendència a adobar el terreny als altres mitjançant un llenguatge que combina els cultismes (si n'hi ha) i el llenguatge específic d'un tema (o bé d'un camp), amb vocabulari de l'edat i amb la simplicitat, perquè hi haja un bon empelt entre ambdues parts.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Música, contarelles matriarcalistes i realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre diferents temes d'actualitat i, encara que, més d'una vegada, cada u deia mots distints, coincidíem en la realitat. Érem com un empelt fructuós.

Després, hem consultat unes quantes fonts per a la recerca, com ara, el llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer. Doncs bé: en el Tom I, hi ha una quantitat considerable de composicions en què la dona té la darrera paraula, en què un personatge femení salva l'home i en què ella és ben considerada.

Igualment, captes que, en els quatre toms d'aquesta obra folklòrica, hi ha una font molt sucosa amb què pots confirmar lo que també apareix en el moltes rondalles, en llegendes, en altres cançons tradicionals i no cal dir que en comentaris que t'han fet en nexe amb temes que has demanat.

Per això, continuarem en aquests dos camps: la música tradicional autòctona en terres catalanoparlants i les contarelles junt amb les llegendes del mateix ram. Això sí, hi afegirem temes de què fem qüestions. Hi prosseguirem: són un potosí que ens lliga amb lo tel·lúric i vius amb eixe jove acollidor que frueix aprenent, escrivint i reportant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.