Dones que feien de mestres, afables i senzilles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, encara que haja estat un moment, però amb eixe somriure i amb eixa bona avinença entre ambdues generacions i, a més, sobre el tema del sentiment de pertinença a la terra i sobre el de la quotidianitat.

Ben mirat, fa anys que, estudiant en Magisteri (1992), una mestra de pràctiques, María Jesús, qui tenia uns trenta-dos anys, molt oberta i amb bona empatia amb els altres, em digué:

"— En l'escola, en les classes, aprens coses que no aprens quan estudies per a mestre".

Potser per això, molt prompte, la mestra confia en tu i et diu que faràs algunes classes. 

Llavors, comencem a ensenyar i, igualment, a relacionar-nos amb xiquets de, si fa no fa, huit anys. I, sincerament, ens sentíem de gust: facilitat en el llenguatge, paciència i bona acollida (també per part dels qui tenien més problemes de lectura i d'escriptura), però els tractem amb amabilitat i com a persones. I ells, amb nosaltres.

Altrament, de la mateixa manera que Mª Jesús, viu que hi havia una xiqueta que aprofitava el seu nivell i que, de pas, ajudava, principalment, el més feble d'aquests dos xiquets.

Finalment, afegiré que, mentres escric aquest darrer paràgraf, evoque que, en el curs 1978/1979, Dª Lola, una dona exemplar com a mestra i cristiana, responia receptiva, respectuosa (fins i tot, amb la llengua catalana), afable i amb bona corretja als vora quaranta alumnes en la classe i de graus diferents. A tot açò, en uns baixos d'una finca, no en el típic edifici escolar d'aquells anys.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Diferents històries (i vivències), però enllaçades

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella 

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un tweet de María José, psicòloga (https://x.com/majosevn/status/1994636187152388481?t=IDnll4S3G2jeiQL_YWX0-Q&s=19), el qual diu que, "A mesura que ens fem grans:

• Ens adonem de la importància que té la privadesa a la vida.

• Valorem, prioritzem i ens tornem més agraïts per cada petit detall i per les coses més senzilles i  autèntiques de la vida i de les relacions".

Llavors, li respons en nexe amb el punt segon:

"— És com una finca: resulta de cada una de les parts, de diferent grandària i de distintes característiques".

Sobre això, afegirem que, a diferència de la recerca sobre els Sants de la Pedra (em referesc al període del 2017 al 2019), en la del matriarcalisme, juga un paper molt important eixes aportacions diferents, interessants i, més d'una vegada, molt sucoses i privilegiades (per dir-ho d'alguna manera, per exemple, comentaris de persones de més de noranta anys i sobre la seua joventut, com ara, de Ricard Jové Hortoneda, nat en 1929), que, a més, són conegudes, han passat de generació en generació, però que no havien estat escrites (o, en més d'un cas, en apunts o en publicacions personals i per a un àmbit reduït).

No debades, l'historiador Josep Fontana, en una visita a un barri barceloní, expressava la idea "Vosaltres, per mitjà de la història local, feu la Història" (https://zona-sec.cat/2024/04/02/josep-guzman-coneixer-la-historia-local-genera-sentiment-de-pertinenca). Sí: la de cada lloc. En acabant, tu les enllaces, uneixes semblances, n'aprofites unes per a completar unes altres i, ben mirat, afiges part teua i... com si fos un nounat. La llavor i la part de cada u pot fer molt.

Finalment, diré que, mentres redactava el paràgraf anterior, he capit que, en el naixement d'un xiquet, l'home fica la seua sement, però... l'espai del cos femení en què es prepararà el futur fill és molt més gran.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Llegendes de marededéus aparegudes i sentiment de pertinença a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Andy Gimeno.

Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he plasmat alguns mots que m'ha dit en relació amb els seus pares i amb els seus avis.

Igualment, hem copsat trets matriarcals i, fins i tot, en línia amb els que hem capit en poemes escrits per catalanoparlants amb un alt sentiment de pertinença a la terra: la relació terra i religió (de caire matriarcalista) i que, en més d'un cas, es promou més el realisme (els fets) i la generositat amb els qui puguen ajudar de bon cor.

Finalment, tractes una narració recopilada pel folklorista català Dani Rangil que lliga, per la semblança, amb eixes llegendes (o relats populars) de marededéus trobades (o aparegudes), amb molts punts en comú, tot i que ho fessen en diferents indrets catalanoparlants. Per exemple, on vius, Alaquàs (l'Horta de València), hi ha la llegenda d'una marededéu apareguda i negra, acompanyada d'una campana, d'un llaurador...: la Mare de Déu de l'Olivar. 

Gràcies a tots els qui hui m'heu reportat sobre el tema del dia, amb una participació alta i amb molt de contingut.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vida senzilla, creativa i escoltant amb paciència

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un tweet de María José, psicòloga (https://x.com/majosevn/status/1993917702889468315?t=_k7BQMF-w8rTgOZVbz5Thw&s=19), que deia així:

"— Hi ha gent que dedica temps a les seves aficions, a millorar com a persones i a ajudar els altres.

I ho fan per a superar-se mentre aprenen. 

No s'involucren mai en discussions ximples. Viuen feliços dins del món que han creat. 

Hi ha gent així".

Llavors, li hem respost:

"— Bon vespre, María José,

A vegades, pense que, amb la casa que tinc, el gran espai que fa de sala / estudi, el computador, el telèfon i fent una vida senzilla, creativa i amb il·lusió per l'estudi (sobretot, per la recerca sobre el matriarcalisme català), visc prou bé".

Igualment, ta mare t'ha narrat una rondalla que li transmeté son pare (nat en 1906), a qui agradava la música:

"— Contava mon pare que els músics, que passaven més fam que garró, tenien fama d'anar a viles a tocar i que els convidaven a canvi de fer-los un sopar.

En aplegar a una vila, els del lloc digueren:

— Fem-lo molt caldós.

I aquells músics digueren:

'— Con pan, lo sacaremos' [ = Amb pa, el traurem].

Al capdavall, als de la vila, els eixí car perquè els demanaven pa per a sucar el xocolate".

Finalment, direm uns mots que hem plasmat a n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, en Twitter (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1994097264676229241?t=apV_Clfr1rNYzZPbKITkRg&s=19):

"— Bon vespre, n'Antoni,

Quan, alguna vegada, m'ha demanat ma mare sobre el tema de la violència de gènere i en altres camps, li he dit:

'— Partint de l'estudi sobre el matriarcalisme, això té molta relació amb si el model de vida matriarcalista és el que hi ha en una casa i en el dia rere dia i no cal dir que amb el sentiment de pertinença a terra, començant per l'interés per parlar (i per escriure) de manera genuïna la llengua vernacla'", en el nostre cas, la llengua catalana.

Agraesc els comentaris que m'han posat respecte als mots de Daniel Gros el 12 de novembre del 2024.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escoltar, mesurar i afavorir la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Bona feina", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, i li he dit que, en novembre del 2024, un amic català m'envià uns mots molt sucosos (els quals, tot seguit, vos expose, trets d'un escrit que plasmí llavors):

"Paraules de Daniel Gros, en un missatge del 12 de novembre del 2024:

'No tenir pressa i escoltar... Escoltar! Fer un dol reposat i intel·ligent per a mesurar una reacció madura i creativa per quan sigui el moment de fer entrar la política, la justícia i l'empatia amb la gent!

Una abraçada a la mare, Lluís!'".

Per això, li hem respost que, encara que, com en una guerra, podem tardar poc o molt a recuperar els nivells de vida que hi havia abans, hi ha una cosa que tenim clara de fa temps ençà:

"— Lo més important és l'efecte psicològic que pot deixar en les persones, respondre amb esperança a la vida (fet que inclou escoltar, que se senten escoltats). I, si cal, fer-ho com si fos una sessió de teràpia".

Aleshores, ta mare et trau:

"— Això, sí. Això serà més llarg i més lent. Però molt important per a eixir del dol".

Finalment, vos diré que, fa uns quinze anys, un amic meu que és psicòleg, em deia "Escoltar és més important que parlar".

Com afegitó, estic segur que, gràcies a la paciència i a la creativitat, hem pogut fer un estudi ingent sobre el matriarcalisme català. I continua,... com la mare que aplana un ambient molt creatiu i en què el fill se sent part i en què ambdós frueixen. 

I tu, de bon matí, vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estratègies per a aplanar la creativitat en la vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un adult sobre un religiós, qui, com que era de la línia del Concili Vaticà II i volia tenir més aplanat el camp, portà un blog iniciat en el 2001: Antonio Duato Gómez-Novella. Tenia noranta-tres anys.

Llavors, li dius que un amic teu, Joan Sala Vila (nascut en 1929), fins a fa, poc o molt, un any, encara escrivia poemes seus (i d'altres persones), reflexions... en Facebook, o bé feia alguns llibrets de poesia o, en alguns casos, sobre política.

Ben mirat, li hem afegit:

"— Pere [ Riutort], ben avançat el 2021, amb huitanta-sis anys, encara escrivia, com feia un dia que jo el telefoní a migdia. Com em deia un informàtic, per setembre (o per octubre) del 2021, 'No conocen la jubilación'.

Però jo recorde, quan estiguí uns dies en Tàrbena [, on ell tenia una casa], veure'l resar un moment".

I m'ha indicat:

"— És que 'parar un moment, meditar', és important per a continuar".

Doncs sí, cavallers: fins i tot, quan, per exemple, voles un catxirulo (estel) i el vent bufa a la teua favor, convé, encara que siga un poc, estudiar si caldria respondre i fer les coses d'una altra manera o, com ara, empinar-lo en un altre espai. L'objectiu és, com aquestes persones, viure en un ambient acollidor a la creativitat i, en el meu cas, amb tu soltant la bonesa, portant les regnes de la teua vida, investigant i escrivint.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Afegirem un comentari per escrit que m'ha plasmat hui una dona de més de huitanta anys en relació amb l'acusació falsa de tocaments i de violació de la intimitat que em féu una xiqueta de sis anys i dos mesos en el 2006 (https://malandia.cat/eres-innocent-ho-pots-dir-a-qui-vullgues):

"— He llegit atentament el teu escrit, ben raonat i ben explicat.

Malauradament, moltes denúncies femenines per tocaments i/o violacions per part de l'home són falses.

Ho condemno fermament...

Com el teu cas, en sé, de molts altres... Després, s'ha demostrat la falsedat, però el mal per a aquell home, ja estava fet...

Em sap greu que haguessis de passar aquest tràngol i aplaudeixo la teva determinació a demostrar la teva innocència...

Una forta abraçada, amic Lluís".

Didàctica de la llengua i ús genuí

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies, Lluís

Felicitats per la feina que portes a terme!

Una abraçada", Jesús Llòria.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit alguns escrits del llibre del mestre Josep Maria Virgili i Ortiga i, en acabant, he tret el tema de "La Regla del DUC" (decenes-unitats-centenes, per exemple, "trenta-tres", "dues-centes" porten un traç).

Igualment, li hem afegit que tu no et centraves en un quadre per a aprendre la combinació dels pronoms i dels apòstrofs:

"— Quan tinguí a Pere [ Riutort] de mestre, ell ja ens digué: llegir i escriure texts diferents i, així, aprendríem vocabulari i com s'escriu. 

Ell era molt didàctic. De fet, formava part del departament de 'Didàctica de la llengua' (ensenyar a ensenyar). I tenia vocació com a mestre.

A més, en el 2015, un dia que li diguí que jo tenia soltesa en escriptura, ell em suggerí 'Llig, llig, llig bona literatura: n'agafaràs de tots i ho faràs teu'".

Ben mirat, et comenta ta mare:

"— Tens preocupació per escriure bé, pel vocabulari".

A banda que és cert, perquè és una cosa que m'ha encisat des que era un xiquet i tenia, poc o molt, set anys (començant pel meu interés a redactar en la llengua materna), fa més d'un any, llisquí una entrevista en què una dona kurda deia que no parlar bé (de manera genuïna) una llengua era com rebutjar la mare.

Finalment, en ma vida, fins ara, després de la llengua vernacla en terres catalanoparlants, ha anat la cultura tradicional i el folklore. En eixe seny, agraesc els contactes amb l'editor d'"Associació Cultural Vibrant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.