dijous, 3 de setembre del 2026

Contaven rondalles en què la dona salva l'home

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos contaven rondalles en què la dona salva l'home? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 2 de setembre del 2026 comentaren "No. No me n'explicava gaire" (Àngels Sanas Corcoy), "Ara no recordo. Si em ve alguna cosa al cap, ja te'n diré" (Àngels Benaiges Martí), "Rondalles, no me n'explicava gaire. Fets, sí!!!!" (Roser Canals Costa), "No" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No" (Lurdes Gaspar), "No me'n recordo" (Joan Prió Piñol), "No ho tenc present. És un tema que no domino i les meues àvies no en solien contar, de rondalles" (Xec Riudavets Cavaller), "Més que rondalles, era la vida mateixa, les pròpies vivències. Durant la guerra civil, el meu avi (qui ja no era un noiet), el volien reclutar els anarquistes que van pujar a Moià i la meva àvia el va amagar (no recordo on) i li duia menjar d'amagat. O quan van entrar els nacionals: el meu avi va ser empresonat a la Model de Barcelona i la meva àvia baixava de Moià estant, com podia, a dur-li menjar. No són rondalles, però era la dura realitat" (Àngel Blanch Picanyol), "Les àvies, en general, no et venien amb ximpleries. Tenien fills i filles i, en general, molts" (Margarita Pou Marfany), "Jo no recordo res de tot això. Les dones, quasi sempre, són molt importants en la vida de la família; abans, molt més que avui" (Júlia Aixut Torres), "No. Cantaven cançons catalanes, havaneres, cançons aragoneses... De sardanes..., escoltades per artistes de teatre que venien de Palamós.

I també tenien colles fetes. I, després, els nostres balladors venien a la nit a cantar-nos a les finestres. Recordo que em dedicà una nit ''Muñequita linda Escuela de Sirenes'" (Lydia Quera).

En Twitter, el 2 de setembre del 2026 posaren "No ho tinc present. Només s'esqueia si era la Mare de Déu" (Montserratp), a qui escriguí que, "En les cultures matriarcalistes (i la vinculada amb la llengua catalana ho és), tant en les rondalles com també en les cançons autòctones, la dona salva l'home, no és ell qui ho fa. I, si ho fa, molt sovint, seguint les indicacions que ella li dóna i, a més, al capdavall, ell no fa ostentació d'haver-la salvada i la dona li ho agraeix". 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

dimecres, 2 de setembre del 2026

Comentaris i escrits creatius, dialogants i didàctics

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Bonic. Fas una bona feina", Maria Dolors Sala Torras.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit uns mots que em plasmà Lourdes Hernandis després d'haver-la felicitada pel seu natalici i amb què ma mare combregava:

"— Per molts anys i gràcies per la teua generositat.

— Gràcies. Quan el contacte és respectuós, es pot ser generós".

Altrament, has escrit a Josep Maria Virgili i Ortiga, de qui també li has amollat l'estil de respondre (creatiu i dialogant) amb els qui són interessats pel seu ensenyament:

"— Una qüestió.

Quins mots empraríeu per a indicar que un adult ha posat per escrit un comentari (o una resposta) curts? Gràcies.

Jo: 'comentar', 'dir', 'escriure', 'reportar', 'exposar', 'amollar'... 

Ho dic perquè, en l'estudi que faig, algunes vegades m'informen per mitjà de sis (o de set) fonts diferents (en el meu mur de Facebook, en grups, en Twitter, en Xiuxiuejar, per telèfon...) i no m'agrada que el text transmeta pobresa lingüística. 

Gràcies.

Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics".

La seua responsió, aquesta:

"— Jo faria servir els mateixos verbs que vós heu dit".

Finalment, adduir-vos que, com he afegit a Maria Dolors Sala Torras, "Jo procure que el text siga fàcil d'entendre 1) per a un xiquet de deu anys, 2) per a una persona sense estudis primaris i 3) per a una velleta.

Per això, al costat d'una paraula d'un tema específic o poc comú, sovint, pose un aclariment (explicació, comparació, 'Això és com quan...')...

Ho aprenguí d'un llibre de Dale Carnegie per a parlar amb facilitat en públic".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


Nota: Agraesc la paciència i la col·laboració que ha tingut Maria Dolors Sala Torras durant l'intercanvi que hem tingut hui, com a mestres i com a gent avesada a escriure i que ens decantem per l'ús genuí del llenguatge i per la creativitat.


dimarts, 1 de setembre del 2026

La creativitat, la llengua autòctona i gent dialogant

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Emili Rodríguez-Bernabeu.


****


Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Emili Rodríguez-Bernabeu, nascut en 1940 i que, més d'una vegada, ha participat en la recerca, qui considerava que escrivies un gran tractat sobre matriarcat perquè comptava amb moltes dades enciclopèdiques.

Tot seguit, li respons:

"— Bon dia, Emili,

La veritat és que sí, perquè no estava molt espigolat. 

Sincerament, al principi (comencí en agost del 2019), pensava que seria més fàcil fer-lo, potser pel ressò d'alguns temes entre els polítics i en grups feministes.

En juny del 2020, quan vaig entrar en el tema de la música eròtica, no esperava rebre tants suggeriments de llibres que tracten o que estudien temes poc tocats (com és el cas de la música mallorquina) i de què es pot traure molt de suc partint d'unes quantes obres, per exemple, del llibre 'El matriarcalismo vasco' (dels anys huitanta i que, per a aquesta recerca, fa un poc com els fonaments d'una casa) i de fets etnològics comuns en tot l'àmbit lingüístic catalanoparlant.

En acabant, si recorres a la creativitat, pot passar que, com en aquest estudi, supere (...) (una part molt important gràcies a rondalles, a llegendes i a música eròtica) junt amb qüestions sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. 

I, en menor mesura, poemes de gent molt arrelada a la terra (nascuda entre 1929 i 1955) o bé, moltes vegades, plasmats en el segle XIX.

A més, si deixes que la gent puga tractar temes que, en altres grups, serien tabú, silenciats o considerats políticament incorrectes i admets que puguen ser creatius i, únicament, exigint-los (...) educació en expressar-se, pot que et reporten (o que, fins i tot, et facen presents per a la recerca) sense tu demanar-los res. Com a mostra, hi ha hagut alguns poetes sense renom que m'han donat llibrets seus i, a vegades, d'escriptors del mateix ram i que has conegut: Joan Sala Vila (1929) i Rosa Rovira (1952).

Avant les atxes i amb els teus escrits.

Una forta abraçada".

Finalment, uns mots que ahir plasmàrem a Oreto Doménech Masià i que has comentat a ta mare, en un ambient dialogant:

"— Bon dia, Oreto,

Fa, poc o molt, dos anys, ma mare (1943) em comentava sobre la violència cap a les dones i em demanava quin creia jo que n'era el motiu. 

Li diguí:

'— Potser no agrade a més d'un polític, però, d'acord amb la recerca, hi ha una relació directa amb el grau d'introducció del castellà en la societat i en cada u'.

Callà".

I Oreto ens amollà:

"— Sense dubte, la cosa té a vore amb la llengua materna" (sic).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molts oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


dilluns, 31 d’agost del 2026

Els Pobles matriarcals són creatius i dialogants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, qui té bones mans per a temes de maquinària i per a coses relacionades amb l'arquitectura, dos dels seus camps preferits. I captes que la seua creativitat hi predomina.

Igualment, has passat informació que, durant uns dies, havies intercanviat amb Rosa Canela i, mentrestant, capeixes el paper tan bo i tan favorable que et fa l'actitud creativa en la vida, eixa que et connecta amb la part infantil, amb l'interés per l'aprenentatge i, en acabant, com faria un nin, amb comentar a altres persones allò que has afegit, allò que has llegit (o allò de què t'han parlat).

Finalment, dir-vos que adés hem accedit a un tweet de La Neus (https://x.com/neusparce/status/2094496958471626841), una mestra d'escola:

"— Aquesta noia ho explica perfectament. Per si ho voleu compartir amb qui diu que la catalanofòbia no existeix".

Llavors, li he plasmat aquestes paraules:(https://x.com/LluisBarbera50m/status/2094523013895004370):

"— Bon vespre, la Neus,

Hui, revisant la recerca que faig sobre el matriarcalisme català, he copsat uns mots de l'himne de la República: 'vencer o morir' (esquerra).

I de l'himne de 'las Juventudes Católicas de España': 'vivir o morir por la cruz' (dreta).

Immediatament, he pensat que la cultura tradicional vernacla en terres catalanoparlants és dialogant, no emotiva.

Moltes rondalles autòctones anteriors a 1932 ho reflecteixen".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

diumenge, 30 d’agost del 2026

La cultura tradicional i el folklore catalans i la poesia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre algunes rondalles en què apareixen un capellà, la dona que viu junt amb ell (i que, en el fons, és la mestressa) i l'escolanet, algunes de les quals he trobat en obres relacionades amb Catalunya.

Llavors, captes que ta mare no devia haver-ne oït i, igualment, t'amolla que eixe lligam entre home i dona és fruit d'un ambient "familiar". Aleshores, li dius que sí, que així es reflecteix en eixes narracions i que, a banda, ho devia fer en moltes viles i en molts indrets rurals, majoritaris més de cent anys arrere.

Ben mirat, hem respost a Rosa Canela, amb un diàleg de què expose una part, començant per uns mots seus d'ahir:

"— No interessa donar veu a les dones. Les que surten pels mitjans papallonejant no ens representen. Avui només tenen sortida aquestes papallones i les del cap tapat o en burca. Les que tenen veu pròpia són silenciades.

Avui he respost la teva lletra. Continuem en contacte".

Hui, primerament, li has enviat fotos de moltes obres que has emprat per a la recerca. I Rosa Canela t'indica:

"— Excel·lent literatura per a estudiar a fons i tanta ignorància alimentada de dalt estant perquè la majoria no en tingués coneixement.

Gràcies. Has compilat moltíssima informació. Molta feina has fet. Has dedicat la vida.

— I, sobretot, fer com un xiquet: estar molt creatiu.

— Totalment, perquè ho has contemplat de diferents perspectives".

Com diu ma mare, "En honor a la veritat", la cultura tradicional vinculada amb els territoris catalanoparlants i el folklore és lo que més vida em dóna. I també m'ha atret la poesia popular, la festiva i, en menor mesura, però, igualment, la pintura.

Finalment, gràcies a tots els qui, voluntàriament, m'heu donat publicacions de què, en acabant, he pogut traure suc per a la investigació. I als qui m'heu reportat oralment. I als qui ho feren abans i ja no són entre nosaltres, però sí que els remembrem.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



La família tradicional matriarcalista en Catalunya i en Galícia

 

B) LA DONA EN LA FAMÍLIA TRADICIONAL D’ARRELS CATALANOPARLANTS.

 

Començarem aquest punt amb unes paraules tretes del llibre “Rondallari de Pineda”, en la segona edició, del 2020, quan Josefina Roma (qui dirigí aquesta obra) comenta que “veurem que els personatges actuen amb un patró de mostra establert. El pare no sembla comptar gaire, en rondalles en què el pes específic de la mare sobrevinguda o madrastra és el determinant de l’acció. El pare veu les coses de lluny i hi oposa poca o nul·la resistència. De fet, en moltes rondalles d’aquest tipus, el pare simplement desapareix, un cop s’ha anunciat que la protagonista és òrfena de mare i que el seu pare s’ha tornat a casar, és a dir, que es mostra el tipus de família que servirà de context a la narració” (p. 37).

A més, agrega que “El tipus de família que dibuixen és, doncs, matrifocal[1], encara que es desenvolupi dins d’una virifocalitat[2], ja que la dona i la seva filla van a viure a la casa del nou marit i pare, però el poder de decisió, encara que sovint pertany al pare, en darrera instància, és la mare la que l’exerceix, ja que el pare sembla estar absent de la casa, per motius de treball, sigui aquest la dura jornada agrícola, o bé el comerç, allunyat del nucli familiar, quan parlem de famílies més benestants, o la guerra en països llunyans” (p. 38).

En línia amb això, el 9 de maig del 2021 vaig accedir a l’enllaçament del llibre “Les dones i el mar” (https://www.mmb.cat/blog/wp-content/uploads/2020/05/Estudis-21.pdf) que, u dels autors, Eliseu Carbonell, havia posat la vespra en el meu mur. Aquesta obra, escrita per Eliseu Carbonell junt amb Eulàlia Torra, que guanyà el “XII Premi de Recerca Ricart Giralt” i que fou publicada pel Museu Marítim de Barcelona, troba moltes semblances entre la pesca en Catalunya i els pescadors portuguesos, plasma trets matriarcals que exposa Josefina Roma o bé que hem capit en rondalles de Pineda de Mar i, altrament, addueix que, en eixe seny, “Cole afirma que les cases marineres estan ‘regides per dones’. (...) Sally Cole rebutja les paraules matriarcat, matrifocals, etc., perquè posen molt accent en els vincles de parentiu i, en canvi, proposa parlar d’unitats domèstiques ‘on les dones són centrals’ (...). Aquesta centralitat de les dones dins les cases marineres es manifesta en molts aspectes: per exemple, en el lloc de residència després del matrimoni, i el fet de tenir lligams de veïnatge, d’ajuda mútua o de contacte amb els parents vinculats a la dona i també a lligams afectius més forts. Així mateix, es manifesta en els patrons d’herència i de propietat, en l’economia, en patrons de subsistència i de producció de béns.

Aquesta centralitat de les dones és deguda a l’elevada taxa d’emigració masculina del segle XIX, que era una gran asimetria, amb moltes dones solteres” (p. 36).

Tot seguit, els autors comenten que “Les dones eren les qui gestionaven l’economia domèstica i mantenien lligams estrets amb els seus propis parents. Tot i que la unitat domèstica ideal era una parella casada i els seus fills, la realitat és que la majoria de les famílies eren dones soles amb els seus fills”.

Veiem, doncs, que, així com Josefina Roma parla d’hòmens que, com ara, poguessen anar a la guerra, en el llibre “Les dones i el mar”, Eliseu Carbonell i Eulàlia Torra parlen d’hòmens que se’n van a la mar. A més, els comentaris dels tres coincideixen en què la dona era qui portava la casa i qui feia de cap de la família, en un ambient clarament matriarcalista, fins al punt que “Les dones manaven a les cases, mentre que els homes podien ser-hi presents o absents” (p. 36), o siga, que, quan els hòmens eren en la casa, també comandaven elles. Però, a banda, “Les dones treballen, produeixen, contribueixen a l’economia i tenen autoritat per prendre decisions respecte als recursos de la casa” (p. 36).

I, per si això no era prou, “Es prefereix que siguin les filles les qui hereten la propietat de la casa, cosa que, a la vegada, reforça els lligams de parentiu amb els parents de la dona, mentre que els lligams masculins amb els propis parents es dissolen” (p. 36), vincles que aplanen que hi haja “grups de dones emparentades entre elles que viuen i treballen les unes al costat de les altres (...) i, alhora, mantenir les estructures que reprodueixen les unitats domèstiques femeninocèntriques” (p. 36).

També fent referència a la pesca i al paper de la dona, el 20 de juliol del 2021, en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, Julio Navarro Peris em posà “Tinc la meua pròpia teoria sobre el cas gallec, sobre el basc o sobre el de les Illes. Quan l’ofici de l’home és la pesca, i és la dona qui cultiva el camp i té cura dels animals que hi tenen, és ella qui porta l’economia de la casa, puix que la seua contribució és estable, mentre que la de l’home, no.

Jo ho vaig observar a Eivissa, els anys que hi vaig viure (1974-1979), i ja ho havia observat a Galícia, on també hi vaig viure”. 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Notes: [1] En què es la dona qui comanda, de línia matriarcal.

[2] En què és l’home qui comanda, de línia patriarcal.

dissabte, 29 d’agost del 2026

Pagesos, nens i adults creatius i ancians agraïts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Júlia Aixut Torres (una catalana nascuda en 1933 i molt vinculada amb el camp i amb la pagesia i que ho gaudeix), qui ens ha reportat en relació amb el tema d'ahir, i uns quants de Reme Canet, qui ens ha aportat informació que, després de consultar el DCVB, ens ha servit per a afegir un mot més a un objecte que sí que havíem vist: "cóp" (aïna per a arreplegar figues). Llavors, m'ha respost:

"— Veus? Sempre s'aprenen coses".

Ben mirat, hem llegit alguns poemes de Rosa Rovira i de Ramon Tanyà i Lleonart (un poeta de Gurb nascut en 1909) i amb molts punts en comú amb l'amiga.

Altrament, captes un missatge de Rosó Garcia Clotet, una dona que visqué en un ambient molt creatiu, en què rebé una educació matriarcal, maternal i amb dones dialogants, amb molta espenta i en què hi havia bona avinença entre el marit (i la muller), com ara, quan el nen tenia interés i feia una qüestió als adults, fossen, per exemple, la mare, fossen les padrines.

Finalment, Ramon Moix, un home nascut en 1940, ens ha escrit empiulant amb una cançó que havíem posat i que ens havia enviat Miquel Torner de Semir:

"— Bona nit, Lluís. Molt ben escrit".

Tot seguit, li he amollat:

"— Bona nit, Ramon, i gràcies per les teues paraules,

Miquel Torner de Semir es un pintor català nascut en 1938. Pinta prou sobre la maternitat i sobre Nostra Senyora en companyia del Nen.

També pintures de nuesa i paisatges".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nostra Senyora del Do (Alfafar), una marededéu trobada

Paraules de hui: "Avant les atxes", Kike. "Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet. "Avant les atxes", Ramona I...