Gaudesc de la llengua, de la literatura i del folklore vernacles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare i li he demanat sobre uns mots acabats en "-or" i que inclou el filòleg i mestre Josep Ma. Virgili i Ortiga en un llibre seu. Llavors, m'ha respost que sí a uns quants i, tot seguit, ho comentes al mestre.

Més avant, escrius i tractes uns poemes de Rosa Rovira i, de pas, frueixes de la recerca i copses trets matriarcals i que són versos en què l'autora toca els peus en terra.

Adduirem que, adés, hem rebut respostes de Josep Ma. Virgili i Ortiga a unes qüestions que li havíem fet i a missatges que li havíem enviat. Aleshores, ens sentim "entre els nostres germans de llengua catalana, en la terra vernacla on nasquérem" i, igualment, amb espenta per a prosseguir la investigació sobre el nostre projecte que més fa que la nostra vida tinga sentit.

Finalment, he enviat aquestes paraules a la web valenciana "Etnobloc":

"— Bona nit,

Adés, per primera vegada, he accedit a la vostra web i vull dir-vos que faig un estudi sobre el matriarcalisme català, de què podreu trobar moltes entrades en la web 'Malandia' (https://malandia.cat) com també en nexe amb els Sants de la Pedra (una part més de la cultura matriarcalista mediterrània).

Estic interessat a saber què heu escrit en relació amb la cultura i amb el folklore vernacles, bé del País Valencià, bé d'altres indrets".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com els reis que ho fan en una poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres amb pedagogia i amables

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit sobre tradicions que es feien en la darreria del segle XIX en part del País Valencià i que tenien a veure amb el naixement d'un xiquet i amb el bateig.

Igualment, hem copsat una paraula que hem oït en femení ("rancor") i, en acabant, ho hem comentat a Josep Ma. Virgili i Ortiga:

"— Bon dia, Josep Maria,

Per ací, per la comarca de l'Horta de València i de moltes més del País Valencià, diem 'el color'.

Però, per exemple, 'la favor', no. De fet, hi ha una frase molt popular entre valencians catalanoparlants i, com ara, en les Illes Balears (d'acord amb escrits de Bartomeu Mestre):

'Vols fer el favor de...?'.

Sí que és viva la tendència a emprar '-or' (per exemple, 'tendror') en lloc de '-esa' (com ara, 'tendresa').

Quan em vinga bé, com he pensat hui, llegiré a ma mare els exemples que poseu, fins i tot, per si els ha oïts en avantpassats seus (avis, àvies i altres persones).

U dels quatre avis seus, sí que deia 'foll' (anys setanta i huitanta del segle XIX) i, en canvi, per ací (la comarca de l'Horta de València), diem 'Al ric i al loco, tot els para bé'".

Aleshores, el mestre (perquè ho és i perquè en fa, i molt, per Twitter i per ràdio), et respon:

"— Moltes gràcies, doncs, de fer-me cabal dient els abstractes en -or en femení!

I m'alegra de saber que es digui 'la rancor': en prendré nota. I també 'la temor', supòs. Ací, el Principat, es diuen tots dos malament, llevat de les Terres de l'Ebre.

'Vols fer el favor de...?' també es diu ací. I el gènere el calcam del castellà, no cal dir-ho".

Finalment, diré que, quan et trobes que hi ha qui aporta als altres i que, a banda, ho fa amb gaudi i amablement, amb una miqueta d'humanisme i amb didàctica, tu també frueixes com quan ensenyes un tema a un xiquet i, altrament, a un adult.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei pegat a la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pedagogia, humanisme i matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre avant", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un comentari que ahir posí al lingüista Gabriel Bibiloni, un home de qui destaque la seua disposició a aportar proves, que escriu com si estigués en una classe i, per descomptat, perquè és molt obert.

Llavors, li dius el nom d'una partida de la vila on vius ("Partida de Na Pastora", en el terme d'Alaquàs) i li indiques que, en unes ordenances de 1740, figura amb eixe nom i no amb el que ara se la coneix: Partida de la Pastora. I això, en un text amb noms de llocs en llengua vernacla, que no en castellà.

Un poc després, hem vist unes paraules que ens fan captar la necessitat de les Humanitats i d'humanisme en la vida quotidiana. I, en línia amb això, afegiré el text d'uns escrits que he plasmat hui en Twitter:

"Bon vespre,

Tinc estudis de Magisteri, especialitat Humanes (1994). 

En el curs 1989/1990, en l'institut, comentí a una mestra de 'Literatura española', que li agraïa que ella corregís en boli verd, perquè em tranquil·litzava.

Igualment, Enric Sebastià Domingo (1930-2006), en una classe d''Història contemporània' (curs 1993/1994) en Magisteri, ens digué que, durant la II República, les pissarres començaren a ser de color verda, perquè era sedant, segons estudis pedagògics.

En l'aula d'aquell curs, com en moltes de l'Escola de Magisteri, de la Universitat de València, era de color verda.

Recomane la lectura de llibres d'Augusto Cury, pedagog brasiler, i de Ken Bain".

Finalment, vos adjunte l'enllaç de l'article de partida dels escrits i de molts comentaris, publicat en el diari "La Voz de Galicia": https://www.lavozdegalicia.es/noticia/yes/2025/03/08/estudios-dicen-corregir-boli-rojo-provoca-ansiedad-alumno/0003_202503SY8P6991.htm.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei acompanyat de la seua poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El meu interés per la veritat, per la maternitat i per la Mare Terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!", M Teresa Hortoneda.

"Gràcies per les teves paraules. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare sobre temes en què coincidíem i, fa poc, he captat que ell, ma mare i jo tenim un punt en comú molt important per al dia rere dia: l'interés per la veritat.

Per això, durant la conversa, li comentes que, una vegada, un estudiós valencià de balls i danses, t'escrigué que una cosa que havies plasmat no era certa. Aleshores, tu, immediatament, li respongueres:

"— Què no és de veres?".

I afiges a ton pare,

"— Per a mi, la bondat, la veritat, la sinceritat, procurar ser imparcial i tocar els peus en terra com també ser amable, són innegociables. Per això, em sent millor entre persones que no orienten la seua vida segons els dictats del partit, ni d'acord amb els d'una associació,... i que no tracten d'enganyar ningú, ni de manipular-los, ni de dir la veritat a mitges".

Més avant, hem copsat la resposta d'Oreto Doménech Masià a un escrit que li havíem posat ahir ("En Magisteri, estudií l'especialitat Humanes, però no Preescolar. No obstant això, amb uns deu anys, ja tenia interés per la maternitat: quan anàvem a València, a l'hospital, observava els xiquets acompanyats de la mare, sobretot, la relació entre ambdues bandes.

Com més va, més, ho relacione amb el meu joc preferit: volar un catxirulo"). Per cert, quan ma mare em parla sobre el vol de l'estel, sóc incapaç de mentir-li. I ella ho nota.

Finalment, adés, he captat un escrit de Josep Maria Mallarach ("Més enllà de l'observació dels estels, la contemplació nocturna del cosmos, silenciosa i calmada, és una experiència inoblidable. Ajuda a prendre consciència de la nostra insignificança, enmig la immensitat de l'univers. És un antídot efectiu a l'arrogància tecnocràtica") i li he posat unes paraules:

"— Bon vespre, Josep Maria,

¡Això sentia, de jove, amb uns quinze anys, quan, en una vall (o en una muntanya d'on podies contemplar una bona panoràmica estant), pensaves que petits som i que bella és la natura!

Sense anar més lluny, ahir o despús-ahir, mirant una imatge.

Una abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era com el rei que ho fa en el tron.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Els pobles indígenes", Natura Llibres i Josep Maria Mallarach.

Tot seguit, exposem el text d'uns escrits plasmats ahir en Twitter (ací, amb lleugers retocs). 

Agraesc la simpatia de la llibreria esmentada, la qual hui, 10 de març del 2025, m'ha atés per telèfon.

****

<<Els pobles indígenes són fills de la Mare Terra; per això, mentre la Natura perduri, ells perduraran, en un present sempitern que esdevé ara i sempre. La civilització occidental, tard o d’hora, col·lapsarà, però, mentre no arribi el moment, aquí estem, amb Josep Maria Mallarach. Fil-resum!

‘La saviesa dels pobles indígenes’ ha estat el llibre-excusa d’aquestes #FiloTrobadesNL amb el seu autor, Josep Maria Mallarach.

🌱“Els nostres avantpassats eren pobles indígenes”, diu Josep Maria Mallarach. “Trobar-se amb un indígena és com trobar-se amb un avantpassat nostre viu”.

🌱Entenem per pobles indígenes cultures, ètnies i col·lectius grans, de milers o desenes de milers de persones, amb una cosmovisió, una llengua, un sistema de governança i un estil de vida propi.

🌱Segons Nacions Unides, es calcula que unes set-cents milions de persones al món formen part de pobles indígenes.

🌱 Parlen el 65% de les llengües de la humanitat.

🌱 Als territoris on viuen, s’hi conserva el 40% de la biodiversitat de la Terra.

🌱Com a exemple, el Parque de la Papa, al Perú, on s’hi conserven mil tres-centes varietats de patata diferents (!).

🌱 Tenen una concepció de la realitat molt més amplia que la nostra; viuen en sis, set o vuit nivells de consciència simultània.

🌱 El temps no és lineal; és circular o esfèric.

🌱 Això implica que els avantpassats i els no nascuts hi són presents sempre.

🌱 Els verbs no es poden conjurar ni en futur, ni en passat; ergo, no envelleixen. Passa igual en hebreu i en àrab.

🌱 La Mare Terra és viva, és conscient; estableixen un vincle materno-filial envers Ella.

🌱 Són gent de paraula: cultures estrictament orals; la paraula és sagrada i caure en l’escriptura representa una caiguda espiritual.

🌱 Ho explica també David Abrams a ‘La magia de los sentidos’: amb l’escriptura, és quan ens comencem a desvincular del contacte amb la terra… A no ser que siguis una llibreria especialitzada en @liternatura! 

🌱 No existeix el concepte de “mentida” perquè no se la poden permetre.

🌱 La frivolitat no hi té cabuda: han de memoritzar tot el que és essencial, no hi pot haver paraules vanes, el silenci és important.

🌱 Tampoc existeix la primera persona del singular: sempre es conjuga amb “nosaltres”, un nosaltres que inclou a tots els éssers vius.

🌱 No es regeixen mitjançant governs democràtics (tampoc Plató considerava que fos aquest el millor sistema; la democràcia, deia, portava a la tirania, que és cap on anem ara, de fet).

🌱 Es governen mitjançant un consell d'ancians i les decisions es prenen per consens, perquè el consens sempre uneix, mentre que la votació divideix; i, així, esperant el consens, hi ha debats que poden durar fins a tres generacions.

🌱 Totes les decisions, a més, s'han de prendre en benefici de la setena generació; les generacions presents sempre s'han de sacrificar pels que no han nascut encara.

🌱 Només pot formar part del consell aquell que ha viscut impecablement.

🌱 I, si nosaltres aspirem a una resolució dels conflictes “justa”, ells el que busquen és la reconciliació, unir les parts enfrontades. Un procés molt més llarg, que pot trigar anys.

🌱 La saviesa dels arbres, sota els quals es prenen decisions.

🌱 Com les seves necessitats materials són escasses, no necessiten treballar gaire: unes tres o quatre hores laborals; la resta de temps el dediquen al conreu de la vida interior.

🌱 La salut entesa de forma integral: salut física, mental, espiritual i de l’entorn.

🌱 Els lakota, que passen quatre dies seguits dempeus sense menjar, ni beure per rebre les visions dels esperits-guia que els acompanyaran la resta de la vida.

🌱 Això ens recorda molt als herois de l’Odissea, que eren adoptats per déus i deesses i que se’ls manifestaven en forma de verneda, òliba, olivera…

🌱 La propietat de la terra: la terra no és seva; ells són posseïts per la terra. Ho explica molt bé Si'ahl i la tradició judeocristiana també ho deia, que la terra és de Déu.

🌱 Amb aquest significat, aquí, al Pirineu, gran part de la muntanya és comunal, un remanent de la societat tribal que hem de mantenir, basat en la confiança i en la paraula.

🌱 Un altre remanent indígena: en euskera arcaic, no existia el concepte de Natura, el van importar; en el seu lloc, trobem la paraula Izadi, que desborda amplament el concepte de Natura.

🌱 I així és com els pobles indígenes han perdurat milers d’anys, mentre que la civilització occidental està col·lapsant (els hopi, a més, ho han profetitzat).

🌱 A Occident, anem de cap a caiguda des del segle XVII, quan el materialisme positivista s’imposa i elimina la dimensió còsmica del cristianisme.

🌱 “Quan la raó s’hipertrofia i es desvincula del cor és quan comença a haver-hi problemes”, Josep Maria Mallarach.

🌱La cosmovisió indígena és una cosmovisió realista; la nostra, profundament desconnectada de la realitat, de la llei natural.

🌱 Hi ha un punt de retorn en la nostra societat contemporània? Seria possible tornar a viure com els nostres ancestres indígenes?

🌱 Hem acompanyat aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en la tertúlia, dos pastissos amb un ingredient indígena en comú: ratafia pallaresa!

🍰 Pastís de formatge, carquinyolis i ratafia.

🥧 Coca de ratafia amb passes.

Tot pensant que la ratafia ens podria ajudar a entrar en trànsit com els xamans, acabem aquest fil-resum com els Haudenosaunee comencen el dia: amb un agraïment enorme a la Mare Terra. 

Moltes gràcies, Josep Maria Mallarach, per ser avui el nostre mestre il·luminador. I moltíssimes gràcies a tots els que viviu el present sempitern llegint amb #NaturaLLibres! 💚🌱📚

💚 Éhtho niiohtónha ne onkwa’nikón:ra (Ara els nostres cors en són un) 💚>>.

Records agradables de mestres i d'alumnes de Magisteri

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares sobre un tema en relació amb una notícia que eixí ahir en el diari valencià "Levante-EMV". A migdia, he entrat en la web i he escrit açò (la gran majoria, dit en la conversa):

"Bon dia, Carmen Serrano i María Andrés,

Tinc estudis de Magisteri, especialitat Humanes (1994). 

En el curs 1991/1992, hi havia cent vint-i-tres alumnes en la classe en què estudiàvem quasi totes les matèries. Seixanta-tres, d'Humanes; seixanta, d'Educació Especial. Com he dit hui, 9 de març del 2025 als meus pares, no recorde que cap company que fes la rama d'Educació Especial se sentís incòmode, marginat, pel fet que la gran majoria dels qui l'estudiaven eren xiques.

I no em sentia incòmode perquè dues companyes (una de cada rama) em parlassen quan tenien la regla (una d'elles, mig plorant). Les escoltava com ho faria amb un xiquet de pocs anys: que es poguessen expressar.

Ser amable amb els altres facilita molt les relacions.

En 2n de Magisteri, una mestra de Filosofia, Estrella Somoano Ojanguren, amable en el tracte i molt oberta, ens digué que li faria goig que el curs vinent, algú dels dotze alumnes (o, si de cas, algú més) que la teníem com a mestra, fes una matèria que ella ensenyava el darrer curs: Antropologia.

Quan, l'any següent, em veié en classe d'Antropologia, em demanà com és que jo hi era. I li responguí:

'— Perquè m'agrada i perquè m'agrada com ensenyes'.

Encara hi tinc amistat.

Avant les atxes.

Atentament.

Nota: Si recorde bé, en un estudi sobre el matriarcalisme (https://malandia.cat), hi ha una referència a una dona que féu estudis industrials i, si no, de tecnologia. Possiblement, nascuda abans de 1920 i catalanoparlant".

A banda, els afiges:

"— Vos recomane llegir l'article '5 motius per defensar les humanitats', publicat en el diari 'Ara' el 20 d'abril del 2014.

El PSOE, en temps de Felipe González com a president del govern espanyol, fou qui féu possible que s'eliminàs l'especialitat Humanes en Magisteri".

Finalment, dir-vos que la recerca sobre el matriarcalisme m'ha fet veure que, la majoria de les vegades, els xicotets detalls és lo més important per a un estudi ingent i molt obert; després, publicacions extenses. I, en tercer lloc, però prou, fer qüestions a la gent i respectar les respostes i, òbviament, plasmar-les i reportar el proïsme com a senyal d'agraïment.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com el rei afable amb els altres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ser amable afavoreix recerques molt obertes i ingents

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un llibre que em recomanà Oreto Doménech Masià, una estudiosa sobre folklore vernacle del País Valencià, i que, com li he dit, reflecteix la realitat i en una línia molt pròxima a la que captem en l'estudi sobre el matriarcalisme.

A més, hem copsat la gran importància que té l'amabilitat en els Pobles matriarcals, ja que no és considerada, per dir-ho vulgarment, una cosa d'empeltats de conill.

Això sí: més d'u, quan passa més fam que garró o bé no treballa,... protesta i considera que el govern és injust i que hauria de ser amable amb els desocupats. La qüestió és: ¿no havíeu dit que ser amable és de curts, d'innocents i dels qui s'ho creuen tot? Hipòcrites! Oportunistes! Això és lo que són. 

Per això, adés, en consultar un missatge de Margarita Frau Mir, de les Illes Balears, relatius a reports sobre la madona i que es podran veure en IB3 ("Si pots veure IB3, fan un programa que es diu 'Madones'. Pot ser interessant per a tu. Parlaran dones molt grans, del tema de la dona"), li respons:

"— Gràcies, Margarita, i bon vespre,

La lectura del text em porta a dir que el programa anirà en línia amb el 'feminisme antisistema', ja que, en les cultures matriarcalistes, ni l'accés al poder, ni la força, ni el prestigi (tres mots que apareixen en la presentació del programa televisiu) són prioritaris com tampoc entre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 (la gran majoria de les del programa ho serà de 1930 en avant), ni en rondalles recopilades per Antoni Ma. Alcover (abans de 1932), ni en poesia autòctona del segle XIX, ni en cançons tradicionals en llengua catalana plasmades pel folklorista Manuel Milà i Fontanals (segle XIX), ni en moltíssims comentaris vostres.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

En eixe seny, afegirem que la gent del camp i la de viles menudes són més realistes i, potser per això, no estan per la política que tracta de vendre fum.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com el rei amable amb el Poble i que gaudeix d'escriure.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.