"Aquell any, quan el burro volava i la canya parlava,..." (sic)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat unes paraules que, en resposta a una qüestió per a l'estudi, m'escrigué un home (Saoro Miralles) en setembre del 2020:

"— Jo tenia un avi (...) que em contava contes dient 'Aquell any, quan el burro volava i la canya parlava,...'".

La veritat és que, a banda de somriure i de captar que és una manera més d'introduir els oïdors (com també els lectors) en una rondalla o, per exemple, en una llegenda i, per què no?, en un relat imaginatiu que tu crees al costat d'un nen de pocs anys (i vos puc dir que ho he fet i que n'he fruït), és com quan, entre el xiquet i tu, feu una pintura o bé un dibuix.

Ara bé: ¿no és això lo que, fins i tot, esdevé en una recerca en què els altres (per mitjà d'una participació oberta i diversificada en edats, en nivells de formació, en vivències, en poblacions on es viu...) tenen un paper decisiu com a transmissors i en què tu els respons amb afabilitat i els demanes alguns aclariments,...? Doncs, sí.

Com a exemple, hui, mentres llegia unes paraules de fa més de tres anys, he copsat que no havia respost a una dona..., i li he dit:

"— Bon dia, Assum,

La rondalla 'Les tres coquetes' figura, si més no, en algunes ofertes de llibres antics en Internet.

Atentament".

Finalment, et comenta:

"— Moltes gràcies. Intentaré trobar-la".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ma mare, jo i el nostre interés per la cultura vernacla valenciana i més

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he tret el tema d'una biblioteca pública municipal que coneixem i en què s'han dedicat més a fer-la un lloc per a estudiants que no, per exemple, de celebració d'actes en pro de la cultura i de la lectura (i vos assegure hi he anat molts anys). Doncs bé: igualment, n'ha eixit u que, adés, he vist en un tweet de la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1919747728965288269?t=7m7i3Vrhi3h7CDa5Pu-IZw&s=19):

"— Quines us semblen que són les mentides que ens fa creure el sistema social?".

Tot seguit, hem respost a María José:

"Bon vespre, 

Que vivim en una societat patriarcal. I, després, quan t'ofereixes a exposar arguments a favor del fet que hi ha cultures matriarcalistes (com ara, la catalana), rebaixar-ho o bé desconsiderar-ho.

En altres paraules, la por a lo que és veritat".

A banda, en la conversa, li addueixes que, anit, un japonés s'havia interessat per lo que posaves en Twitter, en nexe amb el matriarcalisme. Ben mirat,... li atrau l'arquitectura romànica catalana i... aprén català.

Aleshores, ma mare m'ha dit que una actitud com la d'aquest japonés sempre és d'agrair com també la de qui passa a viure en una terra i desenvolupa la seua creativitat començant per la llengua vernacla, pels costums, per les tradicions, per la cosmovisió,... i s'hi empelta.

Finalment, agregarem que, mentres plasmem aquests mots, sentim com un retorn a la mare: ella (nascuda en 1943), sense ser folklorista, ni haver escrit sobre etnologia referida a la cultura tradicional valenciana,... de quan tu eres xiquet ençà (i també ara), ha estat la persona que més l'ha defés. Un aprenentatge més del dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La veritat, el bon cor i la creativitat en el dia rere dia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, unes hores després, he recordat un dia que li fiu una qüestió per a la recerca i lo que em digué en relació amb les seues àvies (nascudes en el darrer terç del segle XIX):

"— És que era així".

I li responguí:

"— Doncs, si era així, era així".

I diem això perquè, en la investigació que fas, et trobes comentaris diferents (fins i tot, de molt distints i sobre un mateix tema, a banda dels molt semblants i dels que són quasi idèntics). Sí, i que t'aporten informació molt sucosa i que, ben mirat, com que vols fruir (àdhuc, de la diversitat), els aculls i els plasmes. 

Afegirem que, a vegades, els fas qüestions per a aclariments que et permeten entendre millor lo que et volen dir.

Per això, com que, en ma vida, la veritat, el bon cor i la creativitat han estat coses molt importants (moltíssim) en el meu dia rere dia, hi ha hagut vegades que ha fet que m'eixís d'un col·lectiu en què la política era centrada en les normes (i poc en la creativitat i a tocar els peus en terra) o bé en la submissió a les autoritats locals. 

En canvi, en les que s'han mostrat molt creatives i disposades a escoltar qualsevol membre, encara hi participem i, àdhuc, els fas suggeriments i els felicites.

Al cap i a la fi, no es pot ser amic de tots, però sí ser-hi respectuós, encara que no hi coincidim. Per cert, moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 ho eren com també els seus marits.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

https://www.instagram.com/p/CiBR53bODQo/?igsh=ejZqN3VzdGF1Zno2

Els avantpassats, les rondalles i persones amb miraments cap als altres

Paraules de hui:

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i, a més, els he ensenyat una foto (feta en novembre del 2024) de la Biblioteca Pública Municipal d'Aldaia (https://www.facebook.com/share/p/1ECwungiJJ/), la vila on ells viuen: l'aigua havia cobert més de quatre dels sis alçadors i, per tant, se n'havia salvat una sisena part.

Per això, els demanes en relació amb donacions, com ara, perquè consideres que, de pas, podries afavorir l'accés a una part més de la cultura matriarcalista mediterrània.

En eixe seny, adés, que llegit un post sobre els qui ja s'han retirat i sobre els vells i el tema del respecte i de la consideració cap a ells, evoques que, en moltes rondalles vernacles en llengua catalana que foren recopilades i escrites abans de 1932, els majors (principalment, velletes i àvies, però, igualment, mares i, no tant, pares) són respectuosos... i ells tracten bé els altres.

Per això, abunden les persones de bon cor com també molts trets matriarcals que ens han confirmat en molts temes de la recerca sobre el matriarcalisme.

Finalment, vos diré que aquest és u dels motius pels quals fruesc (i, més encara, considere molt pedagògic) de la lectura, de la narració i de la difusió de les rondalles, de poemes i de cançons tradicionals (i, alhora , autòctons) de terres catalanoparlants, els quals reflecteixen molts detalls tel·lúrics i els que ho fan en menor grau: una manera més d'educar i de presentar la realitat i semblant a la mare pacient amb el xiquet.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Poetes, àvies, mares i vivències vernacles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, n'he escrit els seus i, a més, li he comentat sobre el llibre del poeta Maties Ruiç Esteve (1876-1956), de qui vos adjunte mots que hui figuren en Viquipèdia: "La formació de Maties Ruiz era escassa, pertanyia a una família molt humil, de fet, treballava en una fàbrica d’assaonats de cuir a Mislata per treure endavant una família amb cinc fills: dos xics i tres xiques. La innata intuïció i l'estima pel valencià el portaren a escriure la seua variada obra i ser reconegut com a poeta per mèrits propis".

A més, li hem afegit:

"— Com podem veure, hi ha informació diversificada i, com tu has dit, resultat de vivències, de històries personals, etc. distintes".

Igualment, ens ha dit:

"— Hi haurà qui preferirà exposar informació que podria considerar-se molt personal; uns altres, que no tant i els qui no es despullaran".

Llavors, li respons:

"— Jo respecte tots els comentaris que em fan, entre d'altres coses, perquè sóc conscient que el respecte a l'altre és primordial en la vida i que, igualment, bona part de la recerca té molt a veure amb detalls que, per mitjà de la generositat dels altres, ens permet comptar amb informació que, d'una altra manera, no seria possible. Els hi estic agraït".

Finalment, dir-vos que, més d'una vegada, captes la importància de fer accessible lo que reculls, com ara, perquè els lectors i els curiosos, puguen tenir una versió més de la realitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies, avis i néts del segle XIX en un entorn matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit quasi tots els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre un fet de què, després, he posat per escrit bona part: "ma mare, per telèfon, el 2 de maig del 2025, sobre la tendror que plasmava algun dels escrits, em comentà (i li hem adduït) que això era lo normal i, altrament, que abans n'hi havia més, encara que, per exemple, hi hagués dones més aïna 1) fortes i d'acció, 2) amb marits que fossen sensibles i amables, 3) dones que es dedicaven més a l'educació i a la transmissió cultural amb els néts i amb altres persones i 4) les dones en què predominava la fortalesa i, igualment, la paciència. A banda, li agregàrem que, partint de la recerca, entre les dones nascudes abans de 1920, no hi havia la cultura de centrar-se només en la part activa i, més encara: n'era la minoritària".

El fet és que és així, com molt bé podem veure en rondalles anteriors a 1932 i que, a banda, fossen vernacles en terres catalanoparlants.

Per això, li afiges:

"— Les teues àvies [, dels anys setanta i huitanta del segle XIX] eren dones actives, fortes. Però, com ara, una dona escrivia en un blog que un home i avantpassat seu era sensible, creatiu i que la dona era la forta i qui menava".

Aleshores, ta mare et respon que, per exemple, l'avi patern de son pare contava històries a mon avi matern (1906). Això també ens ho digué en l'entrevista que li fiu en febrer del 2020. 

Finalment, diré que, mentres escrivia el paràgraf anterior, no he plorat, però sí que he sentit com si, partint de l'avi de mon avi matern, un fil aplegàs a mi, com si estiguéssem en nexe les diferents generacions i com si ells estiguessen disposats a reportar-me perquè els qui ara vivim (i les generacions de l'esdevenidor) puguem plasmar per escrit i, igualment, compartir de paraula, detalls, fets, vivències, costums i tradicions... en línia amb el matriarcalisme.

Per això, vos agraesc la generositat i la paciència que heu tingut.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les dones en la vida quotidiana, maternitat i cançons de bressol

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit el poema que ahir tractí i, a més, hem fruït del missatge.

Igualment, hem rebut un correu electrònic de Núria Vilà, una mestra catalana retirada, molt vinculada amb l'educació infantil, qui ens ha escrit:

"— He donat un cop d'ull a 'Malandia' i se m'ha acudit que, potser a les cançons de bressol, es poden trobar al·lusions a la maternitat que et podrien interessar. Suposo que ja en tens referències.

Com que jo també estic fent un treball sobre la cançó tradicional i tinc una pila de cançons de bressol recollides, te n'adjunto algunes on apareix la figura materna o es fa èmfasi a la nadona. No és ben bé el teu tema, però vés a saber.

Molt interessant el que estàs fent".

Adduirem que reps un missatge de Carme Escorcia Carreras i li plasmes que ara et dediques "a l'estudi en relació amb uns quants temes que m'han interessat de fa anys ençà:

1) les dones en la vida quotidiana,

2) la cultura tradicional vinculada amb les terres catalanoparlants 

i 3) el folklore (amb el significat de conjunt de costums, tradicions, música, rondalles, refranys...) junt amb el sentiment de pertinença a la terra i la sexualitat.

I això, fent ús de la llengua catalana i promocionant-la.".

Llavors, et comenta:

"— Fa molt de temps que et segueixo. Tot molt instructiu i interessant".

Finalment, li he posat:

"— Gràcies, Carme. Fa més de vint-i-cinc anys, em proposí explicar les coses com ho faria amb un xiquet i amb una persona sense estudis primaris però amb un nivell mitjà o més de cultura general".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.