Creativitat, nexe i respecte del ritme del proïsme

Paraules de hui:

"Avant les atxes,", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que m'ha ajudat a fer una tasca de manera més fàcil. I tu, després, com que confies en ella i saps que hi ha bona harmonia entre tots dos, la deixes fer.

Igualment, veus que, encara que, més d'una vegada, no has pogut estar més temps amb persones estimades, sí que ho has pogut compensar: per mitjà de les converses (que, per exemple, et fan una gran favor per a reportar-te per a la recerca i, a més, amb bona avinença entre ambdues bandes) i, a voltes, recorrent a missatges.

Per això, en lo creatiu, la cosa ha anat prou millor. I hi prossegueix.

Finalment, adduiré que adés hem rebut un missatge (amb la foto que exposem) d'una amiga: "Que cadascú balli la vida al ritme que el faci millor". De fet, com ara, això fem en l'estudi: permetem que cada u puga reportar com millor li vinga. I podem dir que això facilita un nexe més fort i perdurable entre ambdues bandes i que cada u se senta ben tractat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, benigna, que toca els peus en terra i creativa que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escoltar, escriure i viure de manera matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient molt receptiu i creatiu.

Més avant, copses un comentari que t'havia plasmat una dona sobre la censura. I, mentres li responíem (*), sentíem que hi havia sinceritat, bon cor, un escoltar l'altre amb intenció d'aprendre cada u de l'altre.

Igualment, captes que, així, és a dir, amb un estil que podríem dir de línia matriarcalista, no sols tu traus la teua vena maternal (eixa que, ben mirat, desenvolupes amb un nen), sinó que deixem que ens exposen els seus sentiments, les seues emocions, les seues opinions, vivències, etc.

Podríem dir que es pareix a quan expliques alguna cosa i, altrament, connectes amb els altres i ho fas amb bonesa i sense fer del proïsme un titella teu.

Finalment, he capit que el meu model de vida és matriarcalista, que preferesc tocar els peus en terra, que visc creativament (com fan molts xiquets) i que, així, no solament la teua vida té seny, sinó que no et sents sol, sinó junt amb un altre, junt amb la realitat, junt amb la vida, àdhuc, encara que sigues en un lloc prou fosc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys, hospitalària, realista i amb molts trets de la infantesa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats,  molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

(*) <<Bon dia, Margarita,

Hi estic molt d'acord. Hi ha qui promou molt el "buenrollismo".

Pel 2005, llisquí un article en una revista de psicologia. Era sobre la manipulació i com respondre a diferents persones.

En u dels punts de l'escrit, posava açò:

"'Hace buen tiempo'.

Del buen rollo a la hipocresía".

Respecte al present i al passat, potser en el 2023, ma mare, en relació amb les seues àvies, nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX, em deia que no vivien en un ambient  políticament correcte, ni que ho eren, que, aleshores, hi havia una manera més sincera de viure.

Finalment, he captat que, si consultem Facebook i Twitter, veiem que, en casos de polítics, parlen d'honradesa (possiblement, per allò de l'honra), però no de fer les coses de bon cor, ni de ser una persona bondadosa.

Jo només vote qui considere que és una persona de bon cor, en pro de la terra i de la llengua vernacla (la catalana) i que no es proposa manipular els altres, perquè una cosa és respondre al proïsme i, ben diferent, és tractar de jugar amb ell com si fos un titella. I t'assegure que no els done una segona oportunitat, Margarita.

Per això, passe del vot a la candidatura, al vot nul, perquè sempre que hi ha hagut eleccions, he votat.

Avant les atxes.

Una forta abraçada>>.

El folklore reflecteix la cosmovisió d'un Poble vernacle

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit unes paraules que plasmí en maig del 2018, després de parlar amb un amic que és metge.

Ell, casat amb una basca, em parlava sobre la cultura èuscar i semblances amb el matriarcalisme valencià.

Igualment, copsem que, de la mateixa manera que, més avant, ho féu un metge del cor com també Pere Riutort i més persones que ens trobem més d'una vegada, el cap és lo més important. Això sí: connectat amb el cor, receptiu a les emocions i als sentiments de qui ens parla, de qui ens escriu, etc.

Quant a les manifestacions, un tema de què et demanà aquell primer metge, podríem dir que, en les rondalles (i fent semblances), són puntuals.

En canvi, sí que abunden les contarelles en què el monarca aprova que la seua filla (qui aspira a casar-se) puga determinar les condicions que ha de complir qui ho vullga i, si no, les proves que haurà de superar.

Per consegüent, com que el folklore reflecteix molt la cosmovisió d'un Poble i les tradicions ancestrals d'una contrada i es plasma en una llengua vernacla, com més avança l'estudi, més captes que la teua visió de la vida és matriarcalista, que prefereixes tocar els peus en terra i que vius amb un estil matriarcal i creatiu, motiu pel qual molta gent et reporta altruistament i tu els ho aculls i perviu l'enllaç entre ells i tu com si fos entre la mareta afable i el nadó.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta creativa i realista que va acompanyada d'un nen de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes senzills, receptius i en pro de la creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, igualment, li he dit:

"— Hui és d'eixos dies en què et posen moltes veritats i no pots dir que no ho són, perquè el fet que un xiquet no plore es pot viure de moltes maneres. I, a més, com que has conegut detalls en eixa línia (i amb xiquets de pocs anys), captes que és cert".

Ara bé: com més avançava el dia i, més encara, després d'haver rebut uns cinc documents amb escrits eròtics en llengua catalana i per part d'una dona amb molta facilitat per a la novel·la i, això, junt amb altres missatges que arreplegues, copses que, no sols el teu camp preferit és el folklore (i el de l'ensenyament, tot i que, a hores d'ara, frueixes més el primer, puix que, més d'una vegada, quan feies de mestre, àdhuc, d'adults, també el treies agermanat amb la creativitat i a l'acollida a lo que et digués l'alumne, amb intenció d'aprendre i de millorar la pedagogia), sinó que t'aplana més lo creatiu, la saviesa de la vida i, ja ho crec que sí, la senzillesa.

¿I per què diem la senzillesa? Doncs perquè aquestes persones són les que més ens han reportat i amb qui més de gust ens sentim i responem, això sí, com qui es mostra hospitalari i amb interés pels costums i per les tradicions, simplement, per a reflectir la realitat i la cosmovisió d'un Poble, en el nostre cas, matriarcalista.

Això explica que, com se sol dir, siga un plaer estar amb ells físicament i, si no, sentir eixe lligam harmoniós que evoca el moment que el nen alleta i en què la mare li diu parauletes o bé li canta o bé li llig algun poema (o alguna rondalla) i, després, ambdós dormen bé i esperançats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta creativa, recopiladora i benigna que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes creatius i mares que alleten i senzilles

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la figura del capellà en les rondalles i, igualment, li he agregat que, més d'una vegada, es reflecteixen trets semblants en eixa persona que, després de fer el servici militar o bé després d'haver estudiat, adopta un estil de vida i una manera de veure els altres i la vida com qui els mira de dalt al baix i distant.

En canvi, hi ha la figura del rector eròtic i, en més d'un cas, el de qui, tot i els estudis, és pacient amb els xiquets, els tracta bé, amb bonesa i que, de rebot, rep una bona acollida per part de les dones de l'indret i en parlen.

Adduirem que adés hem pres uns mots que plasmàrem el 27 de novembre del 2009 en el primer blog que creàrem (ací, en nexe amb un amic, per a nosaltres, Felip):

"Com em deia un amic, Felip: 'Aspira a passar pel camins amb el tot terreny i, quan el carrer es faça un poc estret, aparca el cotxe, agafa la bicicleta que portes en la part de darrere del tot terreny i... xano-xano, ves pel caminet del bosc i fruïx-lo (el camí, el passeig i el bosc)".

Finalment, capeixes que, gràcies a la paciència, a la disposició a acollir comentaris de persones diferents (molt en línia amb la dita "Cada casa és un món") i, no cal dir que com la mareta que alleta el nadó i que l'escolta i s'interessa per ell (els qui et reporten) i per fonts que li puguen fer possible una vida senzilla i amb la innocència i amb la creativitat infantils, el teu projecte (principalment, folklòric) va avant i sempre amb bons ulls per part d'algú.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet i que fa hospitalitat i benigna.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones del segle XIX, que menen i ben acollides

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un comentari d'un amic senzill, amb bona empatia i de bon cor: Tonet.

Però també en veus de dones que reberen una educació matriarcal i, per exemple, de dones que defenen la llengua vernacla, la natura, etc.

Afegirem que, mentres plasmem aquests mots, evoquem padrines que, com ara, fan poemes en què capim la Mare Natura, el paper maternal, fins i tot, de l'home, un detall que hem copsat en rondalles anteriors a 1932, en escrits que ens han posat i, ben mirat, en paraules de l'antropòloga basca Mari Carmen Basterretxea.

Finalment, diré que, un poc abans del vespre, he llegit una contarella catalana del segle XIX en què una dona (la mestressa) té la darrera paraula i en què tres persones fan lo que ella vol: un frare amb qui ella menjaria, un xicot que havia finit el servici militar i, al capdavall, el marit. I aquests tres hòmens li ho accepten de bon gust. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys i amb senzillesa i amb benignitat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Investigadors i dones de distints Pobles matriarcals i semblants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, m'ha dit que llegia un llibre en què una africana i negra, comenta, ara per ara, sobre temes en relació amb les discriminacions. Cal dir que aquesta dona viu en una històrica colònia britànica.

Llavors, li dius que Rigoberta Menchú i l'àvia Damiana (aquesta segona, de la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista) tenen molts punts en comú i que, fins i tot, els copses en escrits (i en converses) sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

A banda, li hem afegit que això enllaça moltíssim amb els Pobles matriarcals, puix que, com és prou sabut (i li ho hem adduït), per exemple, en el camp de l'ensenyament, hi hagué un català que, ben avançat el segle XVIII, ja escrivia sobre pedagogia i rebutjava els castics i les agressions als xiquets.

Finalment, diré que hi ha persones que fan recerques i que, com li he tret, compten amb investigadors i amb més persones que defenen que, per damunt de les paraules fàcils i sense fonament, cal posar-se de part de qui té l'atreviment d'estudiar i de publicar (acompanyats de certeses, d'hipòtesis...) sobre temes que ens permeten tenir una visió i una coneixença més àmplia, més diversificada i, ben mirat, més acollidora i, així, no acceptar les conductes que ens portarien cap al fanatisme o, igualment, cap a una versió més reduïda i més pobra de la realitat actual i del passat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta receptiva i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.