Persones que se senten escoltades i útils, malgrat l'edat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Moltes gràcies. Bona feina, la teva", Tere Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, he tornat a captar el paper tan bo que fa sentir-nos escoltats per algú, que hi ha algú que ens dóna la mà. Com en aquella rondalla valenciana, recopilada per Ximo Caturla, en què Déu diu "No et deixaré caure" a un home.

Igualment, mentres consultem comentaris nous al tweet de María José (https://x.com/majosevn/status/1964353895070601425?t=rdGmlNOB-cFhHaTBO_nSfA&s=19) que posàrem ahir, hem evocat que, per exemple, en la recerca, hi ha moltes persones que, després de reportar-te (i de tu enviar-los algun article o, com ara, les respostes rebudes fins aleshores), senten que lo seu i lo teu no ha caigut en sac foradat, sinó en un bon sac... i que t'encoratgen i que se senten útils.

Parlant sobre sacs, hui, el valencià Fermín Carbonell Barberà ens ha escrit uns mots en relació amb la festa de Tots Sants (1r de novembre):

"— En Tots Sants, les animetes dels morts eixien per la nit d'eixe dia. Tot, perquè estiguérem quiets. També l'home del sac, etc." (sic).

I ta mare t'addueix un personatge de la cultura tradicional:

"— I Queixalet Podrit".

Afegirem que, en els anys noranta del segle XX, ma àvia materna (1910), alguna vegada deia a una néta que, si feia això, vindria Queixalet Podrit. Això sí: en la meua vida no recórrec a aquests personatges (ni a actituds modernes en eixa línia), sinó a fer més fàcil un ambient que cree lligams i que aplane la creativitat, el bon cor i un bon son.

Finalment, diré que, en Xaló, una vila valenciana, també hi ha un exemple de marededéu trobada, com m'ha indicat Nuria Vives Ivars. Gràcies pel detall.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El lligam mare-fill en la vellesa maternal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he afegit els seus i hem tingut una conversa enriquidora.

Igualment, copses que la psicòloga María José havia plasmat uns mots sobre un tema interessant i que, ara com ara, va per bon camí en ta vida (https://x.com/majosevn/status/1964353895070601425?t=Ec9HbRHLhVBbJ4aKwaYNaA&s=19):

"— Hi ha un moment a la vida en què els fills passen a ser els pares dels seus pares. 

Quan la mà que un dia et guiava, ara és la que busca el teu suport.

Els més grans es fan molt grans.

I aleshores descobreixes que respectar i cuidar és, potser, la forma més profunda d’estimar".

I li hem respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964425403734642818?t=JcrSiwNxYtg5g-O94g8_0w&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964426210659709264?t=84H9XiO928kllIrUV4LROQ&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964427228588003415?t=KWtxUgp6o9jv5JSESqevXA&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964427585703571503?t=z74ifSmztW734KmufYCfnw&s=19):

"— Bon vespre, María José, i gràcies pel teu escrit, amb què m'he sentit molt identificat.

Els meus pares encara viuen i, sobretot, de novembre ençà, he captat el paper tan bo per a les relacions humanes, per al dia rere dia i per al demà, dels xicotets detalls.

Per exemple, tenir una conversa de més de quaranta minuts amb ta mare, tot i la distància física, la qual és reduïda per la connexió amb l'altre.

En el 2009, ja m'ho deia un amic i psicòleg:

'— Tu, telefona'ls: serà la teua manera d'estar amb ells'.

Hui, d'una conversa amb ma mare, he copsat el paper tan bo que pot fer una tecnologia, per dir-ho així, humanista i de manera que et sentes com en el lligam entre la mare i el nen.

Però, en aquest cas, amb ma mare.

Els encoratges i t'hi relaciones com millor saps i procurant que, com en moltes parelles de fa més de cent anys, hi haja bona harmonia entre les diferents generacions.

Avant les atxes i amb la teua tasca psicòlogica.

Una forta abraçada".

Com més va, més podem dir una veritat que, a més d'u, pot resultar incòmoda: si tractes sobre temes en nexe amb la llibertat, amb l'humanisme i amb uns altres que atrauen, el nombre de lectures es alt. Però si, per exemple, és sobre les àvies, sobre la vellesa, sobre la primavera d'hivern de la vida (quan u té uns seixanta anys o més), es redueix molt.

Ara bé: les quatre estacions de la vida perviuen i són un fet, l'ancianitat i tot. Ho compensa que et sents en un ambient que facilita la recerca i, igualment, la teua vida i un bon son.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un entorn més favorable a l'humanisme i al matriarcalisme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut comentaris interessants en relació amb el tema del dia i, a més, adés me n'ha entrat u de Lucila Grau i, immediatament, li he respost i li he adjuntat un enllaç d'un escrit de Bartomeu Mestre, "Blues amb dones" (https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/blues-amb-dones), qui, com ara, literalment, plasma aquests mots:

"És de destacar que a l’estudi de l’evolució de la paraula francesa, machisme no apareix fins a 1715 i, excepte alguns breus períodes del s. XVIII, el mot s’esvaeix i no torna a introduir-se amb força fins a l’any 1939. Què va passar aquell 1715 i aquell 1939? El 1715 és el final de la Guerra de Submissió (1705-1715), coneguda com de Successió, entre la Nació Catalana i les corones de Castella i de França. El 1939 és el final de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939), coneguda com Guerra Civil. Tant en el final d’una guerra com de l’altra, l’allau de persones de parla castellana que entraren a França va ser notable.

Vg. https://www.lalanguefrancaise.com/dictionnaire/definition-machiste/

Descobrir que l’entrada de machisme a França té la data localitzada de 1715, ultrapassa el fet lingüístic, perquè la nova nomenclatura reflecteix també una conducta social. Una de les accions primeres que va fer Felip V aquell mateix any, ja sotmeses Barcelona, Mallorca i Eivissa, va ser derogar les Ordenances Militars de Carles III que, entre d’altres mesures, condemnaven a mort el segrest, la violació i la violència contra les dones. Aquelles ordenances tenien una finalitat proteccionista, com a resposta als abusos i ultratges habituals que practicaven els soldats de la corona de Castella contra les dones catalanes. Cap sorpresa excessiva, doncs, aquesta troballa que confirma que la paraula entra a França quan hi entra també la conducta que descriu. Cal tenir en compte igualment que els Decrets de Nova Planta instauren un règim que, a poc a poc, anirà anorreant progressivament els drets civils catalans i, actualment, tret del règim de Separació de Béns, la resta de privilegis (les segones festes, per exemple) no tenen força jurídica i constitueixen vestigis matriarcals que caldria reforçar, amb ampara legal".

Finalment, direm que exemples com aquest, i molts més, sobretot, per part de persones que ensenyen, que eduquen i que reporten amb intenció d'aplanar que més persones puguen viure en un ambient pròxim a l'humanisme i a l'estil de vida matriarcalista, juga en pro del fet que tu prosseguesques en la teua tasca i que et sentes en un entorn més en pro de valors que se solen considerar femenines i que tenen molt bona acollida en els Pobles matriarcals. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Tradició, modernitat i aportació personal en una recerca

Paraules de hui:

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella 

****

Hui, entre d'altres coses, he escoltat un vídeo del jove meteoròleg Jorge Rey, un xic de terres castellanes i que, per una banda, parteix de la tradició i, per una altra, aprofita els mitjans moderns. I, mentres clou el vídeo, diu que, com podem veure, ambdós coincideixen.

En eixe seny, afegirem que una cosa semblant esdevé en la recerca: hi ha qui et reporta oralment, hi ha qui ho fa donant-te obres personals i tot (les quals reps i, en acabant, no sols et resulten molt profitoses, sinó que les gaudeixes), n'hi ha que et recomana (o t'escriu) videos, webs,... que et fan paper. I tu, altrament, agregues per altres fonts.

Ben mirat, capim que tots dos t'aplanen el teu objectiu de fer realitat un projecte que ara va avant i en relació amb molts temes que, quan eres petit, quan eres jove, quan tenies quaranta anys t'atreien i hi estaves interessat i, àdhuc, ara: cultura tradicional, folklore i temes vinculats amb l'educació. 

Finalment, la dedicació a l'estudi en eixos camps i a dominar tu en la teua vida, fan que, a més, dormes bé, que tingues bones amistats i una vida que evoca el lligam entre la mare i el fill i l'educació en el nexe entre tots dos.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme valencià en anècdotes que t'escriuen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un comentari d'en Fermín Carbonell Barberà, un home molt obert, senzill, interessat per la cultura tradicional i generós.

Fa unes setmanes, mentres repassaves la recerca, copsaves una anècdota que ell t'havia enviat en el 2020 i que, com en Fermín Carbonell t'indicava, en un País Valencià en què molta gent tenia un estil matriarcal de viure i, fins i tot, de reflectir el dia rere dia. 

Així, poc o molt, dos hòmens parlaven sobre dones. El primer (ací, en Pep) diu a l'amic (per a nosaltres, en Vicent) que això no era possible, que era una broma.

Ara bé: quan parla en Vicent, l'amic en Pep li ve a dir que això sí que no ho era, perquè la seua dona no tenia relacions sexuals amb cap altre home.

Però, ves per on, que en Vicent, tranquil·lament, li respon:

"— ¡I tant que és cert!: ara isc amb la teua dona".

Afegirem que Fermín Carbonell m'ha plasmat uns mots en nexe amb la cançó que posàrem ahir (https://www.facebook.com/share/p/19gMQFoAyt):

"— Xe, Lluís. La censura: ves amb comte. Ha, ha, ha".

I tu, sense embuts i com qui coneix prou l'altre, li escrius:

"— Com més va, més censors, Fermín", encara que tu dones moltes facilitats als altres.

Finalment, diré que tu, mentrestant, aplanes que qualsevol persona interessada per la investigació sobre el matriarcalisme, puga exposar lo que més li agrade com també cançons, poemes, els seus escrits, vídeos, refranys, etc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Música tradicional, aprenentatge d'una llengua i cosmovisió

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un tweet de Gabriel Bibiloni en relació amb els mots genuïns "acostar" i "acostar-se", en lloc dels castellanismes (per calc) "apropar" i "apropar-se". Llavors, li he escrit https://x.com/LluisBarbera50m/status/1962870554781716960?t=2H5m265YbYcHEbLh0O1aVA&s=19:

"— Bon dia, Gabriel,

En una de les versions de la cançó de falles 'El fallero', amb lletra de 1931, es canta 'Ja s'acosta Sant Josep, / el tio Pep'.

No figura en aquest vídeo, però hi ha qui canta eixos versos: https://youtu.be/emoOolOM2WA?si=Yu1YpOYS216rQmP9.

'Acosta'm el got', ho he oït d'ençà de xiquet.

Una observació que he fet: la gent més vinculada amb partits polítics i amb grups socials, tendeix a copiar molt el castellà, per exemple, de formes com "apropar".

Els que menys hi participen, sense necessitat de defendre un puritanisme, fan ús de formes genuïnes i tradicionals alhora.

Jo (1971), com que, quan era un xiquet de set anys, si fa no fa, ja m'agradava l'ús genuí en la llengua que fos, mai he caigut en eixe parany político-lingüístic.

Avant les atxes".

Finalment, vos diré que hi ha una cançó valenciana molt coneguda i típica de Pasqua, en què apareix el verb "acostar" i que ens han plasmat en la recerca sobre el matriarcalisme:

"Ja s'acosta Pasqua, 

Pasqua de les mones, 

quines 'pantorrilles' 

quines 'pantorrilles' 

tenen les xicones", 

https://youtu.be/MD5GE4orkpk?si=bqvm7WeBJ9KuzMFS.

I és que la música és un mitjà més per a aprendre una llengua i per a captar la cosmovisió d'un Poble.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Emparant els vells, emparem el nostre futur

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un escrit de Miquel Pucurull (un home nascut en 1938 i que, per exemple, amb més de huitanta anys, ha fet estudis de Sociologia i ha escrit uns llibres):

"— Ahir vaig fer una piulada on glossava l’acció de l'exalcaldessa de Barcelona per tractar de cridar l’atenció sobre la Franja. Molts l’han posat verda. I, a mi, també. Fins i tot, alguns (als que he blocat) m’han insultat. Entenc per què molta gent se’n va del Twitter.

Es pot no estar d’acord amb el que escric. Naturalment. El que és inadmissible és la desqualificació d'alguns que m'han dit que l’edat que tinc em fa dir coses que, a ells, no els agraden. Edatisme en estat pur" (https://x.com/Pucurull/status/1962505395429064855?t=4iaWMilibKDlZq8RV8zsUA&s=19 i https://x.com/Pucurull/status/1962508478670331941?t=DzQWhteSyOJFVwikq9mPcA&s=19).

Finalment, li hem respost:

"— Bon vespre, Miquel,

He conegut persones de més de noranta anys (u, de 1918, amb qui fiu amistat i que em deixà empremta), amb dos dits de coneixement i molt obertes a persones de totes les edats.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bona setmana"(https://x.com/LluisBarbera50m/status/1962616045522321876?t=GJhdFlc4EnV1TJm_HiCLDQ&s=19).

I és que, qui tracta bé els ancians que tracten bé els altres, aplana que l'endemà actuen igual amb ells. I, si no, que ho siga més fàcil.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.