Un ambient més favorable per a la cultura tradicional i per al folklore vernacles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre unes gestions que he fet i, al capdavall, li he respost:

"— Els deixes, però no per rebuig, sinó perquè, sincerament, són molt lluny d'on vius. I, igualment, a la dona que m'ha  atés, li he dit que, si algun dia, obrin per on visc, estaria obert a continuar amb ells, ja que en tinc bons records i hi ha hagut bones relacions durant molts anys".

Llavors, et diu:

"— A on més prop ho tens" (sic).

Igualment, hem contactat amb el folklorista, historiador i pintor José Miguel García Beltrán (nascut en Benlloc, un poble valencià, en 1941). Ell, malgrat l'edat, encara està molt creatiu, ix a gaudir de la natura i roman disposat a fer costat persones senzilles i amb qui resulta fàcil establir un lligam de bon cor, amables.

I, mentres plasme aquestes línies, recorde quan contactava amb Pere Riutort per a l'estudi sobre el matriarcalisme: sempre el trobaves obert a col·laborar, a aportar part de lo que pogués ser beneficiós per a la recerca i, de pas, tu connectaves amb l'amic i tocàvem els peus en terra. 

Això procedia pel fet que ens agradava (i m'agrada) la gent franca com els xiquets de pocs anys que, allà on van, viuen amb bonesa, sense intenció de fer mal el proïsme, ans en pro d'un ambient més receptiu a la familiaritat i a aprendre entre tots.

A més, vas a una papereria i llibreria i, arran dels comentaris entre una treballadora i tu, prens una decisió i, de rebot, copses que ets en la plenitud de la vida i que faràs la investigació amb dedicació a les persones que estan en nexe amb la terra, amb la cultura tradicional i amb el folklore vernacles que empiulen amb els catalanoparlants i oberts i que l'aproven.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Adjuntem una foto treta de l'escrit "Blues amb dones", de Bartomeu Mestre i publicat en el seu blog, "Etziba, Balutxo...": https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/blues-amb-dones.

I una foto que ens ha enviat hui un llaurador valencià.

Paraules que confirmen escrits anteriors

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic molt obert i li he dit:

"— Quan un polític és políticament correcte i, com solen fer, recorren a la mentira, és fàcil que, en fets com les inundacions que hi ha hagut, tant el president del govern espanyol, com el valencià, com el batle d'Aldaia, no es fien entre ells.

Així, el castellà, pogué pensar si no seria mentira lo que deia l'aldaier. I, per tant, deixar-ho per a un altre moment.

I el president valencià també és de la mateixa corda".

I hi estàvem totalment d'acord.

Igualment, li contes una anècdota que, en acabant, comparteixes amb Ricard Jové Hortoneda, un amic de noranta-cinc anys. I aquest català et respon:

"— Molt interessant, Lluís. Excusant-se amb els altres és treure's responsabilitat. No, no; és clar...., però no ho podem fer perquè no ens deixaran fer-ho! I no es fa, i...., tranquils. Qui dia passa, anys empeny!".

Més avant, hem enviat unes fotos de l'article "Mossèn Pere Riutort, fe, llengua i valencianisme", de Jordi Manent i Tomàs, publicat hui en el diari "El Punt Avui".

En nexe amb aquest escrit, Ricard Jové Hortoneda m'ha plasmat unes paraules que t'encoratgen a prosseguir en la recerca i en el treball de l'explanació de Pere Riutort (del 2018):

"— Ah, Lluís: m'he quedat parat en veure l'article d'El Punt Avui. A mi, m'ha agradat molt; m'ha confirmat tot el que tu m'has anat explicant d'ell. 

Una abraçada!!".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Publicacions sobre el matriarcalisme i vivències en Pobles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit part d'un article sobre el matriarcalisme basc i, immediatament, he copsat moltes semblances amb el català, això és, amb el de les terres catalanoparlants.

Cal dir que, ben avançat el 2017, escrigueres a l'investigador Jordi Bilbeny i que fou ell qui et féu esment (i qui et suggerí) el llibre "El matriarcalismo vasco", el qual t'aporta informació molt sucosa.

En el 2018, un amic valencià molt obert (ací, Josep), qui visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista, ens donà un llibret que ell havia redactat (per al curs 2017/2018) sobre vivències que Josep havia tingut en relació amb la matriarca d'on ell havia estat, amb qui el nostre amic havia tingut bona avinença. I, altra vegada, captem trets que, uns anys després, copsem que es reflecteixen en comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i de soca-rel, en articles solts i, més d'un dia, en escrits i en entrevistes plasmats en blogs, en webs i, igualment, en poemes casolans (de lo que se sol dir poesia popular).

Finalment, diré que els resultats de la recerca, m'han fet deduir que les rondalles, les llegendes, les cançons tradicionals (i, òbviament, vernacles, sobretot, les anteriors a 1932) junt amb la literatura popular, són uns dels camps en què més podem veure detalls matriarcalistes i, en acabant, afegir-los (bé per a un estudi, bé en pro de preservar el lligam amb les terres catalanoparlants i, així, fer possible que la cultura tradicional i el folklore autòctons passen de generació en generació i que puguen restar a l'abast de tothom).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les llavors de l'ametler indi, un arbre esperançador

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Com sempre , molt interessant. 

Agraïda. 

Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, malgrat que la conversa ha durat més de cinquanta minuts, puc assegurar-vos que et sents còmode, de gust, com quan fas classes amb persones interessades per les relacions interpersonals i, més encara: per conservar el lligam amb l'altra banda i, per descomptat, amb la terra.

A més de traure el tema de persones amb molta espenta, esperançades i que, per exemple, foren respectuoses amb els Pobles autòctons (com ara, ho féu el mallorquí Fra Juníper Serra, a qui es considera u dels pares dels Estats Units, nascut en Petra com també ho féu Pere Riutort), hem raonat sobre el tema del dia: poc, però també.

A banda, com que escoltem i ens proposem crear i continuar amb el lligam amb els altres i, igualment, amb els nostres éssers més estimats, deixem que l'altre s'esplaie. 

Ha estat aleshores quan ma ma mare m'ha dit "Ara, lo que més fa falta és persones que transmeten esperança, llum" i li he llegit part d'un escrit en u dels llibres que Pere Riutort em donà en el 2004 ("Ací tens vint-i-cinc  mil pessetes"): "Flocs de pensaments", de Joaquim Vives i Aragó, una obreta editada per l'Abadia de Montserrat.

És sobre la llavor de l'ametler indi: transcorre per moltes terres, per l'oceà Índic, entre Madagascar i l'Índia i, al capdavall, aplega a un indret on arrela i on, àdhuc , donarà els seus fruits. L'autor ho enllaça amb la primavera, estació, simbòlicament, associada amb la infantesa i amb el renaixement de la vida. 

És, en eixe moment, quan ta mare et respon que això és lo que cal, perquè, mentres hi ha vida, hi ha esperança... i que cada u contribuesca al proïsme, principalment, amb lo que li resulte més natural, més senzill i... pel bé de la comunitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La bonesa en pro de tocar els peus en terra

Paraules de hui:

"Endavant sempre", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist (i he llegit) un vídeo curt que m'ha enviat una amiga, el qual començava parlant sobre l'empatia i, al capdavall, figurava la bonesa.

Durant eixe moment, recordes persones que, més d'una vegada, t'han fet costat, d'eixes que fan sentir-te acompanyat i, fins i tot, que toques els peus en terra.

En acabant, li hem respost amb aquestes paraules:

"— Gràcies pel vídeo, Elena. El 5 d'abril del 2021, Dilluns de Pasqua, un amic que fou mestre meu de Magisteri i que tenia huitanta-sis anys (Pere Riutort), em digué que jo tenia el cor net d'un xiquet (que era la grandesa de l'humil, del senzill), la sinceritat.

Mentres escoltava les seues paraules (que tractí d'escriure-les com altres durant converses amb ell), puc dir-te que jo ho feia com qui volia saber fins a quin punt aplegava el bon cor de qui me les deia: 'Tu has quedat com un xiquet, que és la grandesa més gran que es té: la grandesa, la sinceritat i el cor net d'un xiquet' (sic).

I sempre he pensat que aquelles paraules foren sinceres, no per vanagloriar-se.

Independentment que ell tingués quatre carreres o una cinquena, era un home molt obert, senzill, savi i generós, obert a aprendre i a ensenyar.

Durant alguns anys que jo (...) el visitava, ell, sense jutjar-me, t'escoltava i, si de cas, et feia algun suggeriment (possiblement, per mitjà d'alguns llibres de petites reflexions, però acompanyades d'esperança i de senzillesa per a connectar amb el gran públic).

Sens dubte, u dels presents que m'ha donat la vida.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana".

Llavors, la dona (Elena) et comenta:

"— Quin escrit mes bonic".

Agraesc la bonesa que, com tants dies, he pogut captar hui i, anteriorment, en moltes persones que conec. Així, hui ho ha fet una dona, Paqui, de setanta anys si fa no fa, qui, com diuen molts que la coneixen, "És bondat, té la bondat d'un xiquet". Hem parlat un moment acompanyats de somriures.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Hi ha un lligam" (ma mare) amb la terra i amb els teus ancestres

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", "Molt interessant", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies per les teues interessants aportacions", Emili Rodríguez-Bernabeu.

"Hi ha un lligam", ma mare.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a mitjan conversa, li he dit:

"— Fa deu anys que visc en la casa on visc ara, en novembre. En el 2009, passí a fer-ho en Alaquàs.

I, encara que visc ací, els trenta-huit anys que ho fiu en Aldaia fa que sentes una relació amb el poble: persones que coneixes, a qui has ensenyat, amb qui has participat en associacions, la festa de Sant Antoni, etc..

 Són molts anys..., com per a desentendre'ns o per a mostrar-nos indiferents cap al poble i cap a ells.

De fet, he telefonat (i he escrit) gent que conec i que, no sols els tinc entre els telèfons de contacte, sinó que, a més, en tens un bon record.

Per això, no em sentiria bé si eixa amistat no va acompanyada d'interés per elles. I els envies escrits que puguen fer possible que tinguen més temes de què parlar, que els encoratgen, que mantinguen l'esperança i que, igualment, vagen units a activitats que t'agraden i que et resulten senzilles. És una manera d'estar amb els altres".

Llavors, et respon ta mare:

"— Hi ha un lligam" (sic).

Per això mateix, suara, evoquem que, per exemple, l'explanació de Pere Riutort (històric mestre de Magisteri en la Universitat de València) té a veure "a favor de la Cultura del nostre Poble". En el nostre cas, de les terres catalanoparlants i, per exemple, com fa el folklorista català Dani Rangil: enllaçant lo vernacle també amb altres cultures matriarcalistes i que exposen detalls que podem captar en lo autòcton i de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i, òbviament, tocant els peus en terra.

Finalment, has rebut un missatge d'Emili Rodríguez-Bernabeu en pro de les aportacions que fas i que, en bona mesura, tenen a veure amb comentaris (o amb suggeriments) que et fan altres persones com també un altre d'un amic amb qui tens molts punts en comú. El meu agraïment a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Erasme de Rotterdam i súbdits que se senten escoltats pels alts càrrecs

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit que, quan u passa un mal moment, és d'agrair, per exemple, una abraçada, perquè fa no sentir-se sol.

Llavors, li respons que sí, que és cert, li comentes sobre un fet real que visqueres i que, mitjançant un abraç, la teua pell perdé la secor i recuperà la suavitat que tenia uns nou mesos abans en l'esquena.

A mitjan vesprada, per curiositat, hem cercat "llegendes valencianes" i n'hem trobat unes quantes (això sí, versades)... en Viquitexts (una font que, més d'una vegada, conté publicacions antigues que et són útils), d'un llibre editat a primeries del segle XX i amb una introducció interessant.

Finalment, he contactat amb un amic i hem coincidit en molts punts i en la importància de sentir-se escoltats. I, més encara, perquè hi haja bona avinença entre la màxima autoritat i els altres. Al cap i a la fi, tots viuen en el mateix territori (sia un poble, sia una comarca, sia un Estat). 

En eixe sentit, recorde unes paraules que escriu Erasme de Rotterdam en el seu llibre "Educació del príncep cristià", plasmades per al futur rei Carles I (de la dinastia dels Habsburg, en el primer quart del segle XVI), quan li diu que procure tenir bones relacions amb el major nombre possible de persones, perquè, com aquell qui diu, no tinga ningú la temptació de declarar-li la guerra. Cal dir que missatges semblants figuren en més d'una rondalla de tradició matriarcalista i vernacla de terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.